Com la gran majoria dels presidents, Joe Biden va començar ahir la seva lluna de mel amb els 81 milions de nord-americans que van votar per ell i va intentar convèncer els 74 milions que ho van fer per Donald Trump que no l’haurien de trobar a faltar, perquè també ell vol ajudar-los i escoltar-los.

Aquest va ser el seu missatge d'“unitat” que tothom esperava després dels 4 anys d’enfrontaments entre els dos partits nord-americans, però cal preguntar-se si podrà mantenir els braços estesos a l'oposició conservadora sense enfrontar-se als radicals del seu partit que volen un tomb de 180 graus en la política social i econòmica del país.

Per començar, alguns polítics demòcrates trobaran a faltar Donald Trump, que tant els ha servit durant aquests anys per tenir un enemic a qui condemnar. També hauran de trobar maneres d’atreure els que demanen millores econòmiques, la qual cosa no hauria de ser gaire difícil, perquè l’economia del país només està esperant sortir dels confinaments de la pandèmia per començar la recuperació.

Serà pràcticament impossible tornar a la situació d’abans de Trump, no per les accions del darrer president, sinó pels canvis que hi ha hagut al món

Hi ha un risc, però, segons molts economistes, que la pressió dels elements més progressistes ofeguin la recuperació si aconsegueixen imposar grans pujades d'impostos o programes socials que augmentaran encara més el deute públic en moments en què l’endeutament del país s’acosta als nivells de la Segona Guerra Mundial.

En el seu discurs, Biden va parlar del respecte a institucions internacionals i d’una tornada a les polítiques tradicionals dels Estats Units, però serà pràcticament impossible tornar a la situació d’abans de Trump, no per les accions del darrer president, sinó pels canvis que hi ha hagut al món des que Biden va deixar de ser vicepresident.

I pel que fa als mitjans informatius, que tant han lluitat contra Trump, és segur que hi haurà una lluna de mel molt dolça, però cal veure si durarà gaire en el cas que Biden de veritat tracti de fer una política d’unitat per atreure els que fins ara han estat en el camp contrari. Sense oblidar, diria jo, que per la premsa sempre ha estat millor negoci criticar el partit governant i els seus líders.