Els líders àrabs van aprovar aquest dimarts un pla de reconstrucció presentat per Egipte, que compta amb el suport de la Lliga Àrab, i que pretén ser una alternativa al que vol dur a terme Donald Trump per prendre el “control de Gaza”, expulsar més de dos milions de palestins i convertir la Franja en la Riviera de l’Orient Mitjà. "El pla egipci ara és un pla àrab", va anunciar el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Aboul Gheit, al final d'una cimera d'emergència que va tenir lloc al Caire, la capital egípcia. Un pla de reconstrucció de 53.000 milions de dòlars presentat en un document de 91 pàgines, que inclou imatges de barris arbrats i grans edificis públics d’estil àrab i que proposa un nou caràcter urbà per a l’arquitectura de postguerra de Gaza, en contraposició al complex turístic que vol fer Trump, inspirat en un projecte futurista d’Israel, Gaza 2035.
Inversió, reconstrucció i futur de la població
Són moltes les diferències entre la visió de la futura Gaza que tenen els països àrabs i la que tenen Israel i els Estats Units, des de tots els punts de vista. D’entrada, el del destí que ha de tenir la població de la Franja. El pla àrab proposa una inversió de 53.000 milions de dòlars per reconstruir Gaza en un termini de cinc anys, i rebutja qualsevol forma de desplaçament forçós dels gazians, cosa que reafirma el seu dret a viure a la seva terra. La proposta de Trump vol transformar la Franja en una Riviera de l’Orient Mitjà sota control nord-americà, que és bàsicament un pla d’explotació amb interessos immobiliaris que parteix de l’expulsió dels palestins i la reubicació en altres països àrabs, principalment Egipte i Jordània, una idea que ha estat rebutjada per aquests dos països, així com pels Emirats Àrabs Units, Qatar, l’Aràbia Saudita, l’Autoritat Palestina i la Lliga Àrab. Els governs d’aquests països no estan disposats a acceptar “una nova Nakba”, en al·lusió al desplaçament forçós dels palestins el 1948, amb la creació de l'Estat d'Israel.
La inspiració, una olivera
El portal Middle East Eye ha tingut accés al document de 91 pàgines elaborat per Egipte, que té com a lema “Arrelat com una olivera, ferma i eterna” i que s’inspira en aquest arbre. “L'olivera no és només una planta; simbolitza la resiliència i el llegat de la cultura palestina. Amb arrels que s'enfonsen profundament a la terra, s'aferra amb fermesa malgrat les dificultats, cosa que reflecteix la força de la identitat palestina i la seva profunda connexió amb la terra”, es llegeix al document del pla.
Herència palestina
Des del punt de vista urbanístic i arquitectònic, un pla no té res a veure amb l’altre. Trump vol una Gaza futurista, amb gratacels hipermoderns, alts i prims, habitatges de luxe, centres empresarials, jardins perfectament cuidats, trens d’alta velocitat, camps de cultiu que s’estenen fins a la platja, amb illes artificials, i zones de lliure comerç. Una Gaza sense gens de respecte per la seva herència ni la seva cultura. El pla egipci, per contra, combina l’herència palestina amb la tecnologia i els dissenys moderns. Així, els elements de disseny arquitectònic inclouen l’ús de la pedra de Jerusalem, un tipus de pedra calcària utilitzada en la construcció d’aquesta ciutat i els seus voltants. Els edificis també incorporen els arcs apuntats, una característica arquitectònica distintiva a Palestina, emprada a mesquites i esglésies, juntament amb les cúpules i les voltes.
Els edificis residencials, segons el pla, també estan inspirats en l’herència islàmica, però incorporen dissenys moderns per garantir la “comoditat i la sostenibilitat”, i també estratègies de planificació que volen “promoure la interacció social i la identitat cultural”, diu el document del pla. Igualment, els edificis del sector serveis també incorporen elements moderns i tradicionals. "L'ús de pedra calcària o formigó blanc reflecteix l'estil arquitectònic àrab local i alhora redueix l'absorció de calor i millora l'eficiència energètica dins dels edificis", afirma el pla. "Els arcs repetits en finestres i façanes creen una estètica islàmica distintiva alhora que permeten una il·luminació natural eficient, la qual cosa redueix la necessitat d'il·luminació artificial durant el dia", afegeix el document. Tanmateix, els edificis governamentals també estan "dissenyats per reflectir un entorn de treball modern i sostenible, que s'alinea amb els estàndards d'arquitectura intel·ligent i la integració ambiental".
El pla també preveu dissenys “sostenibles” per a zones industrials i agrícoles i també inclou la construcció d’habitatges temporals per a aproximadament 1,5 milions de desplaçats palestins; uns habitatges que es construirien amb contenidors marítims i que allotjarien unes sis persones cadascun.
Governança i enfocament polític
Un altre de les diferències significatives entre un pla i l’altre està en qui i com es governarà la Franja de Gaza. El pla àrab proposa la creació d’un Comitè Administratiu de Gaza per al Període de Transició, format per tecnòcrates palestins independents. Els plans inicials d’Israel establien que els països àrabs de l’eix moderat, com l’Aràbia Saudita i Egipte, participessin en la gestió real de la Franja els pròxims anys, fins que es pogués establir un govern palestí moderat, que hauria de sortir de la transformació de l’Autoritat Palestina, amb una renovació total per eliminar-ne el nepotisme i la corrupció, dos dels mals endèmics que persegueixen el govern del president Mahmud Abbas. Però el pla de Trump estableix que, d’entrada, els Estats Units assumirien el control del territori amb l’objectiu de liderar la reconstrucció i convertir Gaza en el destí turístic que anhela el president nord-americà, i també exclou qualsevol paper per a Hamàs o l’Autoritat Palestina en la governança del futur territori.