El primer ministre més longeu dels Països Baixos llença la tovallola --per ara. Mark Rutte, al poder des del 2010 en un país amb una situació política especialment inflamable per la gran fragmentació partidista (el parlament neerlandès està conformat per 16 partits diferents, a més de sis membres independents), ha capitanejat diversos governs de coalició al llarg de les darreres quatre legislatures, cercant els punts d'entesa i equilibri que han portat els Països Baixos a una certa estabilitat política. Però aquest divendres, la immigració ha estat el factor decisiu que ha significat el trencament del govern a quatre sorgit de les urnes a principis del 2021.
L'executiu neerlandès està format per quatre partits de dreta i centredreta: el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), de Rutte; Demòcrates 66 (D66); la Crida Demòcrata Cristiana (CDA); i la Unió Cristiana (CU). Des de l'inici de la legislatura, ha existit un desacord evident sobre com gestionar l'afluència de migrants i refugiats al país. Durant mesos aquest debat s'ha anat obviant, però la falta d'entesa ha acabat passant factura aquesta setmana, quan el primer ministre ha intentat impulsar una proposta per restringir l'entrada d'estrangers. La darrera reunió de crisi d'aquest divendres no va permetre trobar un punt comú, i Rutte va comparèixer posteriorment per anunciar el trencament del govern. Però quines han estat les diferències insuperables?
A l'epicentre, els límits a l'entrada de refugiats
El líder conservador tenia entre cella i cella limitar l'entrada dels fills de refugiats de guerra que ja es troben al país fins a només 200 per mes, obligant les famílies a esperar almenys dos anys per poder retrobar-se. En el passat també ha proposat crear dos nivells d'asil, un de temporal per a aquelles persones que fugen de la guerra i un de permanent per a aquelles que fugen de la persecució. El nombre de sol·licituds va ser de 36.000 el 2021 i de gairebé 48.000 l'any següent. Fins al maig d'aquest any, només s'havien registrat 16.000 peticions d'asil, si bé el govern estimava que la xifra podria arribar fins a 70.000 al llarg del 2023.
Les exigències de Rutte no eren mal vistes per la CDA, però sí pels altres dos socis de govern, els socioliberals D66 i la defensora de la família CU, que s'hi van oposar frontalment. Tampoc va prosperar un ultimàtum que pretenia imposar aquestes restriccions únicament en períodes d'entrades especialment altes de migrants.
"La migració és una qüestió gran i important, tant socialment com políticament", va dir el primer ministre aquest divendres. "Ara que no hem arribat a un acord sobre aquesta qüestió, el nostre executiu s'ha reunit per discutir la situació i hem decidit col·lectivament que la coalició havia perdut els seus fonaments polítics". Rutte va afegir que els quatre partits havien fet "tot el possible" per superar l'escull, "però lamentablement les diferències en matèria de migració són insalvables", recordant que els desacords han existit des de la conformació del govern el 2021. La decisió de trencar la coalició ha estat defensada per D66 i la CU, si bé la líder de la CDA l'ha qualificada d'una "molt mala notícia", fins al punt de criticar l'actitud "irresponsablement dura, gairebé imprudent" de Rutte per tensar la relació amb els socis de govern.