Qatar i els Estats Units van anunciar la setmana passada un acord de treva entre Israel i Hamàs a Gaza, que inclou alliberar ostatges en mans del moviment islamista palestí, després de més de 15 mesos d'una guerra que va deixar desenes de milers de morts. Un acord que ha entrat en vigor aquest passat diumenge. Un acord rebut amb alegria d'un bàndol i de l'altre, especialment, els milers de palestins desplaçats que somien en tornar a casa –o veure què en queda– després de més d'un any de bombardejos.
Després de l'anunci d'un alto el foc a l'enclavament palestí, l'atenció se centra ara en la tasca monumental de reconstruir i governar la Franja de Gaza. Encara cal veure qui assumirà les despeses de la reconstrucció de les infraestructures destrossades i la reubicació de la població desplaçada en aquest petit territori palestí governat des del 2007 pel moviment islamista Hamàs.
Però un informe de les Nacions Unides calcula que la reconstrucció del territori, amb més de la meitat d'estructures destruïdes, portarà fins a 15 anys i costarà fins a 50.000 milions d'euros. D'aquesta suma, més de 10.000 milions d'euros s'hauran de destinar a la reconstrucció del sistema de salut de Gaza, segons càlculs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Una avaluació inicial mostra que es necessitaran "més de 3.000 milions d'euros per al primer any i mig i 10.000 milions per als pròxims 5 a 7 anys", va explicar el responsable de l'OMS per als territoris palestins, Rik Peeperkorn, durant una roda de premsa.
"No em sorprèn, ja que les necessitats són massives", ha afirmat. "Sabem que les destruccions a Gaza són massives. Mai he vist una cosa així a la meva vida", ha insistit, afegint que la reconstrucció de Gaza és una "responsabilitat col·lectiva dels estats membres" de l'OMS, "incloent-hi Israel". Durant aquesta conferència, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha destacat que "menys de la meitat dels hospitals de Gaza estan operatius".
Gaza, destrossada
Des del 7 d'octubre del 2023, els incessants atacs aeris i bombardejos israelians han delmat la infraestructura de Gaza, deixant els seus 2,3 milions de residents enfrontant un patiment i una destrucció catastròfics. Les forces israelianes han matat o ferit més de 157.000 palestins, la majoria dones i nens, i han reduït a runes milers d'habitatges, escoles i hospitals. Israel s'enfronta a un cas de genocidi a la Cort Internacional de Justícia, mentre que la Cort Penal Internacional ha emès ordres d'arrest contra el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i l'exministre de Defensa, Yoav Gallant. Ara, després d'un acord d'alto el foc negociat recentment entre Israel i Hamàs, l'atenció mundial se centra en l'enorme desafiament de reconstruir Gaza.
La tercera fase de l'acord prioritza la reconstrucció de Gaza sota la supervisió de diversos països i organitzacions, i els experts adverteixen que el camí per davant està ple d'obstacles complexos, des del malson logístic de la remoció de runes fins a l'enorme càrrega financera de la reconstrucció.
La Franja de Gaza, amb una superfície de només 360 quilòmetres quadrats, ha patit una destrucció que recorda els esdeveniments bèl·lics més devastadors del món, com el bombardeig de Dresden a la Segona Guerra Mundial o els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki. Una avaluació de danys feta al setembre pel Centre de Satèl·lits de les Nacions Unides (UNOSAT) va informar que dos terços de totes les estructures de Gaza havien patit danys.
“El 66% dels edificis danyats a la Franja de Gaza representen un total de 163.778 estructures. Això inclou 52.564 estructures que han estat destruïdes, 18.913 greument danyades, 35.591 estructures possiblement danyades i 56.710 moderadament afectades”, deia l'informe. L'avaluació d'UNOSAT al setembre va assenyalar la governació de Gaza com la regió més afectada, amb 46.370 estructures impactades, mentre que la ciutat de Gaza tenia 36.611 estructures danyades, incloses 8.578 totalment destruïdes.
Ara bé, no són les úniques dades disponibles. Un informe anterior de l'ONU, d'abril del 2024, va estimar que al voltant de 370.000 unitats d'habitatge havien estat danyades pels bombardejos israelians i que 79.000 havien quedat completament destruïdes. Balakrishnan Rajagopal, relator especial de l'ONU sobre l'habitatge, ha dit per part seva que més del 60-70% del parc d'habitatges de Gaza ha estat destruït. Al nord de Gaza, aquesta xifra es dispara al 82%.
Quants diners costarà la reconstrucció?
El cost financer de reconstruir Gaza és igualment aclaparador. Al setembre, l'Oficina Regional dels Estats Àrabs del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va projectar el cost total de la reconstrucció en més de 40.000 milions d'euros. S'espera que només la fase inicial de recuperació, centrada a restablir els serveis bàsics i la infraestructura, costi entre 2.000 i 3.000 milions d'euros i duri entre tres i cinc anys.
Mentrestant, la UNCTAD va estimar el dany físic a la infraestructura de Gaza per a finals de gener del 2024 en 18.500 milions d'euros, una xifra set vegades més gran que tot el PIB de Gaza el 2022. La reconstrucció de Gaza, segons diverses anàlisis, podria portar generacions. L'expert de l'ONU Rajagopal ha estimat que la reconstrucció podria trigar fins a 80 anys en les condicions actuals a causa de l'ocupació i els bloquejos en curs.
Fins i tot en un escenari optimista en què Israel permeti que els materials de construcció que ingressen a Gaza es quintupliquin, el PNUD prediu que només la reconstrucció d'habitatges portaria fins al 2040. Aquesta estimació no té en compte la reconstrucció d'hospitals, escoles, centrals elèctriques i sistemes d'aigua.