A la ciutat àrab israeliana de Kafr Qasim hi viuen vint-i-cinc mil habitants. Al llarg del dissabte 7 d'octubre, data de la massacre comesa per Hamàs, alguns d'ells van emetre crits de joia i trets a l'aire com a senyal d'identificació i alegria per l'atac de Hamàs. Dies després ja no se sentia cap expressió de suport, i fins i tot el batlle, Adel Badir, va convidar els supervivents israelians dels quibuts del sud, les comunitats dels quals van quedar totalment destruïdes i de les quals van ser evacuats, a allotjar-se en cases de famílies de la seva ciutat. El lideratge àrabo-israelià, que representa un sector de la població de gairebé dos milions de persones (el 20% del total del país), es va espantar en comprendre la magnitud del sadisme de Hamàs, i va intentar fer callar tots aquells que van solidaritzar-se amb els membres del braç armat islamista que va assassinar gairebé 1.400 israelians i en va segrestar més de 212, incloent-hi nens, dones i ancians.
El maig del 2021, en el marc de l'operació militar "Guardià de les Muralles", es va esdevenir un dels punts d'inflexió més grans en la història de la convivència interna entre àrabs i jueus des de la fundació de l'estat d'Israel. Mentre l'exèrcit duia a terme a Gaza l'operació, que va durar onze dies, es va desencadenar un caos dins d'Israel, principalment a les ciutats "mixtes" del país, és a dir, on hi ha grans comunitats tant de jueus com d'àrabs. A Lod, Ramla, Acre, i altres llocs, àrabs-israelians, envalentits per Hamàs, van entrar a sinagogues i botigues de propietaris jueus i van cremar, van destruir i van matar. La resposta de la policia va consistir en una dura repressió i, en paral·lel, grups jueus reaccionaris d'extrema dreta van linxar àrabs a diferents localitats i van destruir botigues de propietaris àrabs. El resultat final dels esdeveniments va ser de desenes de persones mortes.
La fractura a la societat israeliana, aleshores, va ser enorme, i ara el temor és que passi el mateix o pitjor, davant els bombardejos israelians contra Hamàs a Gaza i la possible invasió terrestre.
L'últim que vol Israel, en una situació de risc com la que viu, és l'ampliació de la guerra a Gaza a altres fronts: amb Hezbollah al Líban; amb les milícies proiranianes a Síria; a Cisjordània, on Hamàs té infraestructura militar; i fins i tot amb el Iemen, des d'on els houthis ja han llançat cinc míssils balístics per ordre dels seus patrons iranians, així com nombrosos drons, que han estat interceptats per la marina nord-americana. Però més enllà d'aquests escenaris potencials, n'hi ha un que genera més pànic que no pas cap altre dins la societat jueva israeliana: el dels àrabs-israelians, o sigui un front intern o l'aparició d'una "quinta columna".
Les reaccions dels líders àrabs-israelians
Tan bon punt va succeir l'atac terrorista perpetrat per Hamàs, els principals líders polítics àrabs-israelians el van condemnar sense peròs ni justificacions.
Mansur Abbas, líder del Ra'am, primer partit polític àrabo-israelià a formar part d'una coalició de govern, va declarar poques hores després de la matança: "En vista d'aquests esdeveniments terribles, tràgics i condemnables, faig una crida als ciutadans àrabs d'Israel en particular, i al públic en general, perquè mantinguin la moderació i es comportin de manera responsable i tolerant, i respectin la llei i l'ordre. Demano de no deixar-se arrossegar per rumors o incitacions que busquin escalar la violència".
Per la seva banda, Ayman Odeh, líder del partit àrab opositor Hadaix (comunista), va declarar amb gran angoixa des de la Knesset el diumenge 8: "Se'm trenca el cor veient les famílies que van perdre el més preuat de tot. El meu cor és amb elles. Tinc amics personals que van ser assassinats per Hamàs i altres que hi van perdre els fills. Vaig comunicar-me amb tots ells i vaig escoltar-ne el dolor. No hi ha res al món, ni tan sols la maleïda ocupació, que justifiqui aquest dany a innocents". Uns dies més tard, va publicar a X (l'antic Twitter) una foto amb un comandant de la policia israeliana i va escriure: "D'ençà de l'inici de la guerra, hem estat treballant amb la policia per tal de prevenir la violència a les ciutats mixtes de jueus i àrabs".
Altres personalitats de la societat àrabo-israeliana, com l'influenciador i creador de contingut a xarxes socials Nas Daily, amb més de 65 milions de seguidors a tot el món, també es van expressar de manera contundent: "Molts amics meus es neguen, encara avui dia, a dir la paraula 'israelià' i s'anomenen ells mateixos només 'palestins'. Jo, des de petit, vaig decidir barrejar-les totes dues i anomenar-me a mi mateix 'palestí-israelià'. Primer palestí, després israelià. Però després d'aquests últims esdeveniments, vaig començar a rumiar. Em vaig adonar que per a un terrorista que envaeix Israel, tots els ciutadans són objectius, també els àrabs. No vull viure sota un govern palestí. La qual cosa vol dir que només tinc una llar, encara que no sigui jueu: Israel. Així doncs, a partir d'avui, em considero un 'israelià-palestí'. Primer israelià, després palestí. De vegades fa falta una commoció com aquesta per veure-hi amb tanta claredat".
Tanmateix, a les xarxes socials, molts àrabs-israelians no van escoltar les peticions dels líders polítics i van expressar felicitat i orgull per l'atac de Hamàs. L'advocada Asla Abu Khadir va publicar a X: "Això és com un somni fet realitat", afegint-hi un cor verd (el color de Hamàs) i una bandera palestina. La policia la va detenir per incitació a la violència i el Col·legi d'Advocats estudia retirar-li la llicència. Una mestra d'escola bressol àrab que treballa a la localitat jueva d'Hod ha-Xaron, va publicar un story a Instagram el dia de la massacre on deia: "No hi ha res més bonic que llevar-se amb notícies de victòries de la resistència palestina", fet que va causar pànic entre els pares que envien els seus fills al centre on treballa. És tant el pànic entre la població jueva, que a les xarxes socials hi abunden tot tipus de teories conspiranoiques, i un portaveu de la policia va haver de sortir a demanar a la població que no difongués aquesta mena d'idees, sinó que en comptes d'això truquessin a la policia perquè les pogués investigar.
Àrabs amb temor de represàlies
Molts àrabs han expressat als seus amics israelians de manera reservada una enorme vergonya, tant per les accions bàrbares de Hamàs, com pel suport massiu a aquestes per part d'àrabs de Palestina i el món sencer. No obstant això, es neguen a fer-les públiques, per temor de represàlies.
La veritat és que durant la matança del 7-O, molts àrabs també van ser assassinats per Hamàs. Més de quaranta persones innocents, als diferents llocs de la matança: tant a les ciutats i llogarrets israelians —on els assassins de Hamàs van entrar a matar gent de manera indiscriminada— com a causa dels més de 6.000 coets llançats des de Gaza per Hamàs. Com també en el marc dels enfrontaments entre els terroristes palestins i les forces de defensa d'Israel, on voluntàriament molts àrabs serveixen com a combatents.
El periodista àrabo-israelià Furat Nassar, del Canal 12, va resumir a través d'un vídeo: "Molts em pregunten on és la societat àrabo-israeliana enmig d'aquesta crisi. Els diré on és: com tot el país, és als hospitals, metges, infermeres i paramèdics que atenen els ferits i salven vides de jueus. A la policia i els bombers, que treballen sense parar les 24 hores del dia. Formen part de l'esforç a gairebé tot arreu. I com tothom, els àrabs-israelians també han pagat el preu d'aquesta tragèdia".
El dur contraatac israelià contra Hamàs i les imatges de destrucció massiva a la Franja de Gaza, així com la quantitat enorme de morts civils entre la població gaziana, amb més de 4.000 víctimes fins ara, presenten un nivell més de complexitat al qual s'enfronten els àrabs-israelians quant a la seva reacció.
Alaa i Inias, una parella àrab-israeliana de la ciutat de Tayibe, amos d'una botiga de bicicletes, van decidir regalar desenes de bicicletes a nens supervivents de la matança del sud d'Israel, evacuats a prop d'on ells viuen. La seva història es va difondre i centenars de persones els van trucar i els van enviar missatges d'agraïment per aquest gest.
L'endemà, la seva botiga va ser incendiada.