El Govern neerlandès ha presentat la seva dimissió en bloc per la polèmica provocada per unes il·legalitats administratives que van cometre en l'assignació d'unes ajudes a famílies amb fills, que va afectar principalment a pares d'origen estranger i va portar a molts a endeutar-se per tal de tornar a l'Agència Tributària la quantitat que havien rebut durant anys, segons han informat mitjans locals i ha confirmat la televisió pública NOS.

A tan sols dos mesos de les eleccions legislatives, el gabinet dirigit per Mark Rutte ha assumit la responsabilitat política pel que ha passat. Aquest cas és considerat per la premsa com l'escàndol polític i administratiu més important de totes les legislatures del polític liberal, que porta al poder des del 2010.

Segons NOS, l'Executiu romandrà com a govern en funcions fins als comicis del pròxim 17 de març, la qual cosa li permetrà seguir gestionant la pandèmia i aplicant les restriccions necessàries com a part de l'actual confinament, que manté tancada tota l'activitat no essencial fins a almenys el 9 de febrer.

Rutte no volia dimitir

Segons sembla, la dimissió semblava imminent des de fa diversos dies i els quatre partits que formen la coalició (el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia VVD, Crida Demòcrata Cristiana CDA, els progressistes D66 i Unió Cristiana) s'han reunit diverses vegades per negociar la seva decisió, però, segons RTL Nieuws, mentre tots els socis apostaven per la renúncia, Rutte es resistia a fer el pas i només les amenaces dels altres partits a retirar-li el seu suport al parlament li han fet cedir avui.

Els primers casos d'aquest escàndol es remunten a 2014, quan l'Agència Tributària va començar a enviar cartes a més de 26.000 famílies acusant-les d'un suposat frau per obtenir ajuts amb els quals pagar les escoles bressol dels seus fills. Es va exigir als afectats tornar desenes de milers d'euros rebuts en prestacions en terminis que no superaven les setmanes, la qual cosa va portar a molts a perdre la feina, la llar i a endeutar-se per reunir els diners.
 

La majoria dels afectats són d'origen estranger

Les autoritats fiscals, que seguia bloquejant les ajudes tot i que les famílies enviaven els documents necessaris per a justificar la seva necessitat d'obtenir la prestació, no donaven explicacions als afectats. Més tard, es va demostrar que les famílies que van ser objecte d'aquesta mesura eren majoritàriament d'origen estranger, i que la seva segona nacionalitat estava assenyalada en els documents oficials, la qual cosa és il·legal per la seva base discriminatòria.

Fa un mes, un comitè parlamentari format per investigar el cas va concloure en un informe que s'havia comès una "injustícia sense precedents" contra els pares, que van rebre un "tracte institucionalment esbiaixat", el que "viola els principis de l'Estat de dret", i va acusar ministres, funcionaris, diputats i jutges d'haver "comès errors".

En una primera reacció, el líder de l'esquerra verda GroenLinks, Jesse Klaver, ha subratllat que la dimissió és "l'única decisió correcta" que podria haver pres el govern neerlandès i ha apostat per "un nou començament, un punt d'inflexió, el moment per construir un Estat de benestar en el qual l'executiu es recolza en els seus propis ciutadans". 

Les legislatures de Rutter, plenes de controvèrsia

Rutte ha reconegut, després d'anunciar la seva dimissió, que l'informe de la comissió que va investigar aquest escàndol és "dur i just" i ha admès que les coses "es van fer terriblement malament" perquè "s'ha criminalitzat a persones innocents, les seves vides van ser destruïdes i el Parlament va rebre informació incorrecta i incompleta".

Tanmateix, no és la primera controvèrsia del seu llegat. Rutte s'ha guanyat el qualificatiu de "supervivent"  després d'haver acabat totes les legislatures amb la dimissió d'algú del seu equip o cedint en els seus plans, situacions de les quals ell sempre ha sortit il·lès.

Porta tres gabinets consecutius, i igual que un regne amb els seus monarques, cada legislatura va ser batejada amb el número corresponent, de manera que avui ha caigut la "Kabinet-Rutte III".

Ningú descarta que, després del 17 de març, inauguri la seva quarta legislatura tal com indiquen les enquestes, que el posicionen com l'opció més viable de la dotzena de partits existents.

"Cal fer un examen de consciència sobre com recompensar Rutte després de deu anys en el càrrec amb múltiples ministres fallits, promeses incomplertes i aquest gran escàndol. És personalment popular, té poca competència en la dreta i ha col·locat als seus principals competidors en la seva pròpia coalició", ha resumit l'analista Diederik Brink.

Rutte ha treballat amb tot l'espectre polític: conservadors, liberals, confessionals i socialistes. Entén la política com una professió que ha de buscar solucions a qualsevol diferència i això li va costar una crida a l'ordre d'un exlíder dels liberals, Halbe Zijlstra: de tanta flexibilitat "es va desviar massa" de les idees del partit, li va dir.