La primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, que serà nomenada per al màxim càrrec de política exterior de la Unió Europea (UE), ha presentat la seva dimissió al president estonià, Alar Karis, aquest dilluns al matí, ha informat l'oficina del president en un comunicat oficial. Karis ha afirmat que iniciarà consultes amb tots els partits polítics del Parlament estonià o Riigikogu per formar un nou govern, ja que la dimissió de Kallas també significa que el seu gabinet de ministres dimitirà formalment. Kallas ha estat proposada per convertir-se en Alta Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat com a successora de Josep Borrell.
El president ha indicat que les consultes polítiques se centraran en Kristen Michal, actual titular de Clima, proposat pel governant Partit Reformista de Kallas per substituir-la com a primer ministre. Karis ha assenyalat que el Partit Reformista, de tendència centrista i liberal, té el grup parlamentari més nombrós al Parlament. "Ara m'agradaria escoltar les opinions de tots els partits parlamentaris sobre qui creuen que serà capaç de formar un govern de majoria viable tenint en compte els punts forts del Riigikogu", ha dit.
Kallas seguirà al capdavant d'un Govern provisional fins que concloguin aquestes consultes i es confirmi un nou executiu. El probable nou primer ministre, Michal, nascut el 12 de juliol de 1975 i format a Estònia com a advocat, ha estat implicat en política des que es va unir al Partit Reformista Liberal el 1996. Abans de ser nomenat ministre de Clima l'abril de 2023, va ser titular d'Assumptes Econòmics i Infraestructures de 2015 a 2016 i de Justícia de 2011 a 2012.
Anti Putin i en recerca i captura per Rússia
Kallas és una de les veus més crítiques de la Unió Europea amb Rússia i ocuparà el càrrec més important de la política exterior de Brussel·les, en una decisió que podria enviar un senyal clar a Moscou. Amb aquesta decisió, Kallas es converteix en la primera persona d'Europa de l'Est en ocupar aquest càrrec i la primera estoniana a aconseguir un dels llocs més importants de la UE. Des que Rússia va llançar la seva invasió a gran escala a Ucraïna el febrer del 2022, Kallas ha impulsat els esforços de la UE per castigar Rússia amb sancions, enviar suport militar a Ucraïna i reforçar les capacitats de defensa del bloc. La seva postura antirussa, anterior a la guerra, havia suscitat especulacions sobre la possibilitat de bloquejar la seva candidatura a la direcció de la diplomàcia per por de provocar Moscou. Precisament per la seva implacable resposta a l'agressió russa, li ha valgut l'estatus de persona buscada a Rússia.