La primera ministra sueca, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha anunciat aquest dimecres que demà presentarà la dimissió, després de confirmar-se la derrota davant l'oposició a les eleccions legislatives que es van celebrar diumenge. Un cop escrutats el 99,7% dels districtes electorals, l'oposició va guanyar les eleccions per tres escons, 176-173, segons el recompte d'avui de l'Autoritat Electoral, que inclou el vot exterior i els vots anticipats enviats dins de termini, però que no havien arribat a temps. Els socialdemòcrates van aconseguir el 30,4%, dos punts més que el 2018, però no ha estat suficient.

Els mitjans suecs rumoregen amb la possibilitat que conservadors i democristians formin un executiu de minoria, encapçalat pel conservador Ulf Kristersson i amb el suport des de fora de les altres forces del bloc. 

En segona posició va quedar l'ultradretà Demòcrates de Suècia (SD), amb el 20,6%, tres punts més que el que tenia. Van quedar al davant dels conservadors del líder opositor, Ulf Kristersson, que van baixar set dècimes, fins al 19,1%, informa Efe. L'SD ha reclamat un paper "central" i ambiciona "formar part del govern", segons ha dit el seu líder, Jimmie Åkesson.

"S'han comptabilitzat gairebé tots els vots, però el resultat electoral preliminar és prou clar", ha indicat en roda de premsa la primera ministra Andersson. I ha vaticinat que serà una legislatura "dura" i "complicada" per l'escassa diferència entre blocs, mentre es mostrava preocupada per l'ascens de la SD. "Això intranquil·litza molts suecs. Veig aquesta intranquil·litat i la comparteixo", ha afirmat la primera ministra, que ha instat a combatre l'odi i la intolerància i ha cridat les altres tres forces de la dreta a posar "límits" a la SD.

La líder socialdemòcrata ha remarcat que el seu partit va obtenir un resultat electoral "sòlid" i que és "amb claredat" el més gran de Suècia. Però el resultat final col·loca el bloc opositor amb el 49,6 % dels vots davant el 49 % del centreesquerra i la diferència entre els blocs ha passat així d'un a tres escons, respecte al resultat difós dilluns, quan faltaven per comptabilitzar els anomenats "vots de dimecres". Una mica més de 44.500 vots separaven dilluns els dos blocs, que havien mantingut aquests dies la prudència en espera d'un resultat definitiu, encara que els quatre partits del bloc de dretes han mantingut reunions i els mitjans suecs ja especulen amb el possible repartiment de carteres. Els "vots de dimecres" han tingut històricament poca influència en el resultat final, amb l'excepció del 1979, quan van decantar la victòria a la dreta, després que 8.500 paperetes separessin els dos blocs la nit electoral.

L'SD ha resultat el gran guanyador dels comicis: no només ha estat la força que més ha crescut, sinó que li ha pres als conservadors el lideratge al bloc de dreta, que tenia des del 1979, i tindrà influència directa en la formació de govern després d'una dècada d'aïllament. Aquesta formació d'ultradreta, amb arrels neonazis i amb l'origen a finals dels vuitanta, ha estat sotmesa a un cordó sanitari per la resta de forces des de la seva entrada al Parlament el 2010, fet que explica que els socialdemòcrates hagin governat en minoria les dues passades legislatures malgrat que a la cambra hi havia majoria de la dreta.