La primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, ha convocat aquest dimecres eleccions generals anticipades per al pròxim 1 de novembre, set mesos abans del previst, després que la majoria parlamentària que li donava suport ha entrat en crisi. El Partit Social Liberal, un dels suports que donaven la majoria al Govern socialdemòcrata, ha amenaçat amb presentar una moció de censura a Frederiksen si no convocava eleccions a l'inici del curs parlamentari de la tardor, després que al juny va presentar un informe molt crític amb la gestió de l'Executiu quan en plena pandèmia va sacrificar milions de visons perquè tenien una mutació del coronavirus.
Frederiksen ha qualificat d'"estrany" avançar les eleccions enmig d'una crisi internacional "energètica, econòmica i de seguretat" i ha assegurat que, si guanya, el partit apostarà per formar un govern ampli, en contra del que havia defensat fins fa poc, que era un govern en solitari. "Estem preparats tant per adoptar compromisos com per col·laborar, perquè en els temps difícils que vivim, amb l'oposició que afronta el món, amb crisis entrellaçades, ha arribat el moment d'intentar una nova forma de govern a Dinamarca: una política de col·laboració amb més compromisos que volem encapçalar", ha indicat en una breu compareixença sense preguntes.
Els socialdemòcrates, que són la força que ha dominat la política danesa les últimes dècades, han governat aquesta legislatura amb només una quarta part dels escons, tot i que gaudien de majoria gràcies al suport de tres formacions de centreesquerra: socialdemòcrates, roig-verds i social liberals. Ha estat precisament el Partit Social Liberal el que ha desencadenat les especulacions sobre eleccions anticipades, quan fa tres mesos va anunciar l'amenaça a Frederiksen, a causa de l'escàndol dels visons, el denominat minkgate.
Les autoritats sanitàries daneses van alertar la tardor del 2020 que una mutació del coronavirus trobada en visons podria comprometre l'eficàcia de les futures vacunes contra la covid-19, per la qual cosa el Govern va aprovar de manera urgent matar tota la població d'aquests animals, a més de prohibir durant dos anys la cria. Dinamarca era en aquell moment el primer productor mundial de pells de visó. Dies després es va descobrir que l'Executiu no tenia cobertura legal per fer aquesta macrooperació, perquè només estava permès sacrificar animals en granges amb contagi o en la zona propera a aquestes. El Govern va aprovar llavors una reforma legal sobre la marxa, davant les protestes dels criadors i de l'oposició, mentre dimitia el ministre d'Agricultura, Mogens Jensen, i es creava una comissió d'investigació al Parlament.
La comissió parlamentària va concloure el passat mes de juny que l'actuació del Govern danès va ser "molt criticable" i hi va veure fonament per obrir casos disciplinaris contra diversos alts funcionaris. Va considerar a més que les declaracions de la primera ministra van ser "greument enganyoses", però va admetre que no es pot saber si estava al corrent de la manca de cobertura legal. El Parlament danès va aprovar al juliol una amonestació oficial a Frederiksen, tot i que va rebutjar aplicar altres mesures més dures, com reclamava l'oposició, gràcies als vots dels aliats dels socialdemòcrates, que li garantien encara la majoria a la Cambra.
Frederiksen ha reconegut errors en la seva actuació, tot i que els ha atribuit a la situació "crítica" en què es trobava el país durant la pandèmia de coronavirus.