Missatge incontestable. El 66,99% dels danesos han votat aquest dimecres a favor d'integrar-se en la política de defensa europea, en un gir històric que tomba l'estatus independent de Dinamarca i que s'ha d'atribuir a la guerra provocada per la invasió de Rússia a Ucraïna. El país ja forma part de l'OTAN, però malgrat pertànyer a la UE, no comparteix ni la moneda comuna ni les polítiques judicials del club. Fins ara tampoc formava part de les polítiques de defensa europees, però aquest dimecres això ha canviat. Aquest matí la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, afirmava que Dinamarca és un país "massa petit per estar sol en un món tan incert". La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha celebrat els resultats de la votació donant la benvinguda al "fort missatge de compromís amb la seguretat comuna emès avui pel poble danès".

A principis del mes de març, el govern de Dinamarca va decidir convocar aquesta consulta davant l'inici de la guerra a Ucraïna. La proposta del Partit Socialista va comptar amb el suport de quatre grups parlamentaris més, fet que elevava el suport a aquest referèndum a pràcticament tres quarts de la composició de la cambra legislativa. Des del principi, tots els estudis demoscòpics apuntaven que els danesos eren partidaris d'eliminar l'excepció de sumar-se a la política de defensa de la Unió Europea i la xifra d'indecisos només va arribar a un màxim del 20%.

Què implica aquesta política de defensa?

L'any 1992, Dinamarca va inclinar-se per rebutjar en un referèndum el Tractat de Maastricht. Això sí, un any després li van donar llum verda en un nou procés de votació, tot i que establien quatre condicions: excepcions en matèria d'unió monetària i econòmica, defensa, cooperació policial i jurídica i ciutadania. En el cas de defensa, això implicava que Dinamarca no formava part de l'Agència de Defensa Europea ni de la Cooperació Estructurada Permanent, així com no podien participar en missions militars de la Unió Europea. Tot i això, els danesos sí que havien participat en alguna missió europea en la seva condició de membre de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord o de l'Organització de les Nacions Unides.

Mette Frederiksen, primera ministra de Dinamarca, ha defensat durant la campanya del referèndum la importància de la guerra d'Ucraïna i la necessitat, davant d'aquest conflicte bèl·lic, de "reforçar la cooperació europea" i assumir "més responsabilitat" en la seguretat pròpia. Els partits que refusaven fer aquest canvi són els que es troben més a l'esquerra i a la dreta de l'arc parlamentari, que són més euroescèptics i creuen que aquesta mesura pot contribuir a condicionar la seva sobirania. De fet, assenyalen que això obre la porta a la creació d'un exèrcit europeu, una proposta que no veuen amb bons ulls.

Sobre la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD), cal assenyalar que és l'eina que dota la Unió Europea d'un espai per abordar temes relatius a la defensa i a la gestió de crisis. D'aquesta forma, els estats membres cooperen i es coordinen en aquesta matèria. El Tractat de Lisboa, que es va activar l'any 2009, estableix el funcionament de la PCSD. Actualment, la UE està dissenyant una "brúixola estratègica" orientada a especificar la direcció política i estratègica sobre seguretat i defensa. La primera fase va acabar el novembre de 2020 amb una anàlisi de les amenaces i reptes. El següent pas, que encara està en marxa, és la celebració de debats sobre les possibles conseqüències de les amenaces i les prioritats que tenen aquests estats. L'objectiu és que els 27 països de la Unió puguin aprofundir i compartir les amenaces a les quals s'enfronten i conformar una política que proveeixi de seguretat els estats.