El Govern danès vol habilitar un centre en una illa deshabitada per recloure criminals estrangers pendents d'expulsió, una mesura inclosa en un paquet legal per endurir la política d'immigració que ha generat controvèrsia.

El pla, inclòs en els pressupostos acordats entre el Govern liberal-conservador i el xenòfob Partit Popular Danès (DF), afecta a peticionaris amb sol·licitud d'asil rebutjada que han comès delictes greus i criminals estrangers que no poden ser tornats als seus països perquè no els accepten o s'arrisquen a patir tortures.

Dinamarca compta des de 2016 amb un centre a Kærshovedgård (península de Jutlàndia) per a estrangers pendents d'expulsió però, davant de les informacions dels últims mesos en premsa sobre els problemes de delinqüència generats a la zona pels interns, el Govern ha decidit ara destinar els més perillosos a una illa.

"Els estrangers que han abusat de la confiança de la societat danesa i comés actes criminals han de tenir les condicions més austeres possibles i ser controlat de forma conseqüent", va dir fa uns dies la ministra d'Integració, Inger Støjberg.

Støjberg, la cara més visible de la dura línia en immigració del Govern de Lars Rasmussen, ja havia assegurat dos anys enrere, quan es va presentar el centre de Kærshovedgård, que l'objectiu era fer-li la vida "el més insuportable possible" a aquest grup d'estrangers.

El nou centre estarà situat a Lindholm, illa al sud-est del país destinada des de fa un segle a experiments amb malalties contagioses per a animals i fins al juliol sota control de l'Institut de Veterinària de la Universitat de Lyngby (Copenhaguen).

Les tasques de neteja de l'illa, sense residents permanents des de fa dècades, obligaran que fins a 2021 no estigui llest el centre per a interns, que tindrà un centenar de places i per al qual es destinaran 759 milions de corones daneses (prop de 100 milions d'euros) els propers quatre anys.

L'illa estarà controlada per les autoritats penitenciàries i hi haurà policia patrullant i, encara que els interns podran abandonar-la durant el dia en transbordador fins a la petita localitat de Kalvehave, hauran de tornar de nit.

"Minimitzarem la quantitat de freqüències tant com sigui possible. Ho farem tan molest i tan car com es pugui", va dir al canal TV2 el portaveu d'estrangeria del DF, Martin Henriksen.

Alguns sectors ho consideren "al límit de la legalitat"

La iniciativa ha provocat crítiques, entre altres, de l'Institut de Drets Humans, que l'ha considerat "al límit de la legalitat", ja que es tracta de persones que han complert pena i no se'ls pot privar de llibertat.

"És una mala idea, simplement trasllada el problema d'un lloc del país a un altre", ha declarat Mikael Smed, alcalde socialdemòcrata de Vordingborg (municipi al qual pertany l'illa), mentre Politiken, principal diari danès, parla de "derrota" i de "condemnar a l'infortuni" un grup de persones.

El paquet inclou altres mesures destinades a aconseguir que més refugiats tornin als seus països com dificultar "fins al límit dels compromisos fixats per les convencions" la prolongació de permisos de residència i un descens dels ajuts econòmics.

"Estem molt preocupats per les noves regles, que donen encara més provisionalitat i inseguretat, menys ajuts i pitjors opcions d'educar-se. És molt dur, destruirà famílies", va criticar el secretari general de l'ONG Ajuda al Refugiat, Christian Friis Bach.

Coincidint amb l'onada de refugiats arribats a Europa fa tres anys, el Govern de Rasmussen va endurir encara més l'estricta política d'asil i estrangeria que impera a Dinamarca des del canvi de segle, amb mesures polèmiques com una llei per confiscar diners i objectes de valor a peticionaris per costejar la seva estança.

La idea de traslladar a una illa els criminals estrangers havia estat suggerida ja el 2000 per la llavors ministra d'Integració socialdemòcrata, Karen Jespersen, però la iniciativa va ser durament criticada pel seu propi partit i altres forces polítiques.

"Hem dit que cal trobar un lloc on col·locar als sol·licitants d'asil rebutjats que siguin criminals, on sigui no importa tant", declara ara la líder socialdemòcrata, Mette Frederiksen, que en els seus tres anys al capdavant del partit ha donat suport a totes les mesures restrictives en immigració del Govern.