Mongòlia és un país desconegut i llunyà, però també famós i ric en minerals, especialment coure i terres rares –un conjunt de 17 metalls pesants suaus de color blanc platejat brillant gairebé indistingibles–. En el context actual, situada entre la Xina i Rússia podria tenir més protagonisme del que ha tingut fins ara. El primer ministre del país, Oyun-Erdene Luvsannamsrai, ha visitat Washington recentment. L'objectiu no era altre que el d'enfortir els vincles entre els dos països, especialment pels minerals crítics i també millorar la cooperació en mineria de terres rares. En aquest sentit, tots dos països van negociar un acord per impulsar el comerç directe. 

Aquestes són algunes de les maneres "creatives" per garantir que un país sense sortida al mar i que depèn de la Xina i Rússia pugui portar aquests minerals a la resta del món. Així ho recollia l'agència de notícies Reuters, que es feia ressò de la reunió entre Mongòlia i els EUA a la capital nord-americana. Luvsannamsrai va dir a Reuters a principis d'aquest mes d'agost després de reunir-se amb la vicepresidenta nord-americana Kamala Harris a Washington que Mongòlia aprofundirà la cooperació amb els Estats Units en l'extracció de terres rares i altres minerals amb aplicacions d'alta tecnologia.

Ara bé, Reuters destaca que quan se li va preguntar a un funcionari nord-americà com es podria garantir que Mongòlia pogués exportar aquests productes sense obstacles, va dir que es troba en una "situació geopolítica difícil", ja que no té sortida al mar. "Així que parlem sobre... formes molt creatives en què podem fer que... estigui disponible per al mercat".

I per què els EUA miren cap a Mongòlia? Fins ara, la relació entre els Estats Units i la Xina ha estat tensa. Sobretot, des que les dues superpotències competeixen pel comerç i la tecnologia i els objectius de controlar les cadenes de subministraments de minerals crítics. I en aquest context, Mongòlia podria jugar un paper clau, tal com destaca el portal The Diplomat. I cal recordar que la Xina, també és líder en exportacions i importacions de terres rares.

La Xina té les reserves més importants de terres rares

I és que les terres rares juguen un paper clau en nombroses tecnologies modernes. Específicament, en el ràpid creixement de les renovables i tecnologies relacionades, com vehicles elèctrics o energia solar, que va augmentar un 37% la demanda de les terres rares l'any 2022. Una tendència que lluny d'anar a la baixa, s'espera que continuï anant a més. 

La Xina compta, tal com destaca el mateix portal, amb les reserves naturals més importants dels 17 elements de terres rares i ha desenvolupat una capacitat única per a refinar i separar cada un d'ells. A més, des del 2012, el país asiàtic ha intensificat els seus esforços per pujar en la cadena de valor. Així, s'ha consolidat en l'extracció i processament de terres rares. Així, doncs, la Xina és ara l'importador i exportador de terres rares més rellevant, per tant, controla la major part del processament de terres rares, incloent-hi el refinament, la separació i la fabricació de materials magnètics. Durant la primera meitat del 2023, amb dades de la mateixa publicació, la Xina va importar 90.920 tones de minerals i metalls de terres rares, una part substancials dels Estats Units, i va exportar 26.236 tones de terres rares refinades. 

Davant la competència geopolítica entre Occident liderat pels EUA i la Xina, més nacions, incloent-hi Mongòlia, estan gravitant cap al bloc democràtic per mitigar el domini xinès en aquestes cadenes de subministrament. I com que a la Xina se li han imposat controls d'exportació i sancions, el gegant asiàtic s'ha trobat fent el mateix. 

El paper de Mongòlia i les terres rares

En aquest context, no és d'estranyar que els EUA busquin nous aliats i Mongòlia podria ser-ne un. En aquest sentit, per als Estats Units podria servir per diversificar les fonts de terres rares. I Mongòlia podria obtenir a canvi una expansió de vincles diplomàtics i possibles inversions dels EUA que ajudarien al creixement econòmic. 

Ara bé, hi ha algunes dificultats, tal com apunta també The Diplomat. Cal veure si és viable econòmicament la mineria de les terres rares, i també hi ha incertesa sobre la qualitat de les reserves de Mongòlia. A més, Mongòlia pot enfrontar-se a una oposició interna, perquè l'explotació d'aquestes terres rares comporta un fort impacte ambiental i cost. Energia, recursos hídrics i a més generen contaminació i residus tòxics. I finalment, un altre problema: l'absència d'infraestructura crítica a Mongòlia. Falta de carreteres adequades per al transport, maquinària pesant i electricitat, que fa que els desafiaments siguin més. En aquesta visita, però, la del primer ministre de Mongòlia als EUA, podria haver-se segellat un acord per a una cooperació d'una veritat de projectes d'infraestructura, incloent-hi ferrocarrils, ports comercials, carreteres i autopistes. 

Mongòlia no té sortida al mar i depèn del transport per carretera per arribar als ports xinesos, tot i que l'acord comercial per aire podria facilitar el transport, ressalta. Ara bé, l'acord depèn també de Rússia o de la Xina, perquè cal creuar l'espai aeri perquè es realitzin aquests vols, destaca el mateix article. Caldrà veure, doncs, fins on arriben les pressions entre la Xina i els Estats Units i de quina manera acabava afectant Mongòlia. En aquest sentit, Mongòlia hauria d'avaluar també el cost d'oportunitat d'entrar o no en aquest 'joc'.

 

 

Imatge principal: capital de Mongòlia, Ulan Bator / Unsplash