La Xina va oferir ajuda als països europeus enviant mascaretes i material de protecció, quan durant la primera onada del coronavirus escassejava. Tot plegat, formava part de l'estratègia denominada "diplomàcia de la mascareta". Una estratègia que passava, bàsicament, per l'intent de canviar el relat i la imatge del país d'on havia sorgit el nou coronavirus. La Xina buscava, en aquell moment, guanyar popularitat i una imatge positiva. 

Amb les vacunes contra el coronavirus, el país asiàtic ha fet quelcom similar. "La Xina es va trobar que havia de fer les proves fora de les seves fronteres perquè no tenia casos de coronavirus", explica el professor en història i cultura de la Xina moderna i contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Manel Ollé. D'aquesta manera, ha dut a terme molts assajos de fase III en 15 països, de Llatinoamèrica, àmbit africà o països com Turquia, Jordània, Egipte, Perú o Xile. "Encara que no té l'aprovació de l'eficàcia i està esperant que el procés sigui validat, ha aconseguit que alguns països, per separat, ho hagin fet". Les vacunes tenen l'aprovació Xinesa i alguns països com Sèrbia o Hongria tenen la vacuna. "S'està oferint la vacuna com una manera de guanyar influència i poder tou —capacitat d'un actor polític, com per exemple un Estat, per incidir en les accions o interessos d'altres actors a través de mitjans culturals i ideològics— a escala global, sobretot en països en vies de desenvolupament". 

Una dosi de la vacuna anti-Covid xinesa Sinovac / Efe

Vacunes a canvi de crèdits

D'aquesta manera, Ollé ressalta que el 90% de les vacunes s'està quedant aquí i que per tant, hi ha llocs on no arriben les vacunes i s'estan saltant els estàndards de verificació. Malgrat tot, ressalta que és molt probable que els xinesos acabin aconseguint-la a escala internacional. "Hi ha una estratègia a mitjà termini", ressalta. "Han ofert a Àfrica crèdits a canvi de la vacuna, és a dir, tornar-ho a llarg termini i deixar-los sota influència i guanyar protagonisme en el sector biotecnològic".

De fet, la Xina anunciava el mes d'octubre passat el seu ingrés a Covax, la plataforma mundial d'investigació de vacunes contra el coronavirus i ja prometia al seu moment oferir prioritat d'accés a països en vies de desenvolupament. Ollé recorda que la Xina ha promès donar 10 milions. 

La prioritat, segons ressalta, és buscar influència i interlocució amb aquests països. Guanyar pes a Àfrica i al sud-est asiàtic. El professor recorda que hi ha certa competició amb Índia, que també està enviant vacunes a països africans. "La Xina intenta entrar per l'Est d'Europa, i està a l'espera que les seves vacunes siguin aprovades a escala internacional". A més, destaca la possibilitat que països que han entrat recentment a la Ruta de la Seda, com són Itàlia i Portugal, també decideixin anar per lliure.

Una persona subjecta una targeta de vacunació després de rebre una dosi de la vacuna xinesa Sinovac, a Santiago, Xile / Efe

Efectivitat de les vacunes

Brasil i Turquia han aportat dades diferents en relació amb l'eficàcia d'una de les vacunes xineses, la Sinovac Biotech. Turquia exposar que l'efectivitat era d'un 91% mentre que el Brasil ha donat una estimació ben diferent, del 50%. Les dades sobre els assajos de Sinopharm i Sinovac continuen sent escassos. Tot i no saber-se l'eficàcia exacta de les vacunes xineses, compleixen el llindar del 50% que la majoria de països necessitaran per autoritzar-ne l'ús. 

A més, ambdues vacunes xineses presenten avantatges respecte a les de Pfizer i Moderna. Sobretot pel que fa a l'emmagatzematge i el transport, més adequats per a la distribució en sistemes de salut no tan preparats i zones rurals.

Què passa amb la investigació de l'OMS a Wuhan

La investigació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a Wuhan per esbrinar més coses sobre l'origen del coronavirus ha començat fa tot just uns dies, després de diversos problemes per als investigadors com retards en els visats i una quarantena estricta als hotels. Un any després. "Veuran el que els deixin veure", puntualitza Ollé, que recorda que el mercat d'animals de Wuhan, on es creu que va ser l'origen del virus, va ser netejat i desinfectat de seguida. 

En aquest sentit, que la investigació comenci tot just un any després, no deixa de ser una mostra més de l'opacitat xinesa. 

 

Imatge principal: un home amb una mascareta es prepara per a l'any nou xinès / Efe