Disturbis a Alemanya. La policia intenta desallotjar tot un poble per fer-hi una mina, en mig de la resistència de milers d'activistes ecologistes i veïns. Es tracta de la localitat de Lützerath (oest), on la corporació RWE vol incrementar l'explotació de carbó a la mina Garzweiler II. El poble és molt a prop de l'explotació i els habitants estan obligats a marxar, però els activistes han ocupat les cases per convertir-les en un lloc emblemàtic del moviment de defensa del clima. El conflicte es va intensificar l'11 de gener, quan els agents antiavalots van començar a estomacar manifestants perquè es pugui acabar de destruir la localitat.

L'ambient polític és tens, sobretot si tenim en compte que el cap de la policia encarregada del desallotjament és Dirk Weinspach: militat dels Verds. Des de dilluns passat, Weinspach insisteix en el fet que comparteix les idees dels activistes — però que la destrucció de Lützerath és inevitable, ja que la decisió s'ha pres de manera jurídicament correcta. Així doncs, dimecres passat va començar el desallotjament i els manifestants van rebre els agents antiavalots amb pedres, pirotècnia i còctels Molotov. Els disturbis han continuat fins aquest diumenge i el col·lectiu Lützerath lebt (Lützerath viu, en català) ha compartit vídeos.

Va ser dijous quan la policia va reconèixer que no sabia quan acabaria el desallotjament de Lützerath, que a hores d'ara encara continua. És veritat que l'operació avança més de pressa del que es preveia, en part per les males condicions meteorològiques que dificulten la resistència dels activistes (tot i que les autoritats tampoc ho tenen fàcil en el fang, com es veu a les imatges). Però encara hi ha manifestants que aguanten a la petita localitat, formant cadenes humanes o atrinxerant-se sota terra. Els agents antiavalots han retirat gran part dels ecologistes i la corporació energètica ha retirat cabanes construïdes pels activistes, que fa mesos que s'han assentat al poble per evitar-ne o endarrerir-ne la destrucció.

Els manifestants han acusat la policia de fer un ús desproporcionat de la violència, amb molta gent ferida: ossos trencats, persones inconscients, mossegades de gos... També han publicat un vídeo que mostra persones en un túnel ocult sota Lützerath, que es troben en "perill de mort" si la maquinària de demolició no s'atura. "Si volem un món en el qual totes les persones puguin viure bé, hem d'acabar amb coses com el lignit (una varietat de carbó)", diu un dels encaputxats que surt al vídeo. El servei tècnic de protecció ciutadana davant de catàstrofes (THW, en alemany) té dificultats per treure fora els ecologistes atrinxerats sota terra.

Per la seva banda, el govern alemany ha condemnat la "violència" exercida pels activistes contra els agents antiavalots. "La protesta ha de ser pacífica i situar-se en el marc de la llei", ha arribat a dir el portaveu de la cancelleria, Steffen Hebestreit. I el ministre d'Economia i Clima, el verd Robert Habeck, ha criticat les protestes i les ha titllat d'errònies. "Hi ha moltes bones raons per manifestar-se a favor d'una major protecció del clima, per mi fins i tot en contra dels Verds. Però Lützerath és senzillament el símbol erroni", ha dit. La cosa és que l'estat del Rin del Nord-Westfàlia abandonarà el carbó el 2030 i es volen aprofitar aquests últims anys per incrementar-ne l'extracció davant la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna. És per això que Habeck ha assegurat que aquesta polèmica explotació és "el punt final" de la mineria a cel obert, no pas un símbol de continuïtat d'aquestes pràctiques.

Aquest dissabte va tenir lloc una marxa massiva a la localitat de Keyenberg, al costat de Lützerath. La mediàtica activista sueca Greta Thunberg va participar en la manifestació i va atacar el govern alemany per tancar acords amb corporacions energètiques. "La ciència ho diu clarament: el carbó ha de romandre sota terra, hem d'aturar la destrucció del nostre planeta. El carbó continua a terra, seguim aquí, Lützerath encara existeix i mentre el carbó segueixi sota terra, aquesta lluita no haurà acabat. No pensem desistir", va sentenciar Thunberg, en una mobilització que va superar de llarg les 10.000 persones.