A Bulgària tenen doble feina aquest diumenge. Per sisena vegada en tres anys, els búlgars trien nou parlament, entre el tedi per la crònica incapacitat dels partits de formar governs duradors i la perspectiva que, de nou, la fragmentació i els vetos creuats deixin en la inestabilitat un dels països més pobres de la UE. Aquestes noves eleccions legislatives, que coincideixen amb les europees, es van haver de convocar després de trencar-se el març passat, després de només deu mesos, l'acord tancat entre el populista GERB i l'europeista PP-BD per alternar-se al capdavant de l'executiu cada nou mesos.
A les eleccions d'abril del 2023 aquestes formacions van aconseguir 69 i 64 diputats respectivament, per la qual cosa tenien una majoria de 133 dels 240 escons. A més a més, comptaven amb el suport dels 36 del DPS, el partit de la minoria turca. Aquest pacte va semblar resoldre el bloqueig que arrossegava el país des del 2021, amb dotze intents fallits de formar executiu, per la falta de majories sòlides a causa de la divisió entre les forces parlamentàries per temes com la corrupció, el suport o no a Rússia en la seva agressió a Ucraïna o la reforma del sistema judicial.
Els projectes estancats per falta de govern
Tot i que aquests tres partits, antagònics en molts temes, van negar davant dels seus electors que es tractés d'una coalició (usant eufemismes com a govern de no coalició o d'acoblament), tenien una clara agenda política. El govern tenia tasques importants, com l'entrada a la zona Schengen de lliure circulació (aconseguida parcialment el març passat); l'accés a l'Eurozona, prevista, després de diversos retards, per al gener; així com mantenir el suport a Ucraïna o esmenar la Constitució per reformar el sistema judicial i reforçar la lluita contra la corrupció, recorda Efe. Tots aquests projectes continuen estancats.
Malgrat tot, no hi ha perspectives de canvi. Les darreres enquestes atorguen al GERB, de l'exprimer ministre Boyko Borissov, el 25% dels vots. Al segon lloc, amb al voltant del 15%, apareix l'europeista PP-BD, que perdria gairebé 10 punts respecte a les generals d'abril. Al tercer lloc hi ha el DPS, amb el 12%; seguit dels ultranacionalistes prorussos de Resurrecció, amb l'11; i el Partit Socialista, amb el 7,5%. L'antisistema Existeix tal Poble podria quedar fora del Parlament, per no aconseguir el llindar del 4% dels vots.
Possibles aliances: tenen futur?
Tal com destaca Efe, altres enquestes donen un empat tècnic als europeistes, els ultres i el DPS, sense variar les dades del GERB. En qualsevol cas, el GERB i DPS podrien sumar els 121 escons que li donarien la majoria parlamentària, tot i que Borissov tindria problemes a justificar aquest pacte davant del seu electorat, explica l'analista polític Ivo Indzov, a la mateixa agència. El DPS està liderat per Delyan Peevski, un polèmic empresari i polític el nomenament del qual el 2013 com a cap del servei contraespionatge va provocar protestes ciutadanes multitudinàries. El 2021 Peevski va ser sancionat pels Estats Units i pel Regne Unit per pràctiques corruptes.
Una altra aliança que sembla difícil és repetir, tal com destaca la mateixa agència, és el tripartit, ja que els europeistes han anunciat que "mai més" governaran amb el GERB i el DPS. I també sembla impossible que alguna d'aquestes tres forces, que han defensat el paper de Bulgària com a membre de l'OTAN i de la UE, pactin amb els socialistes o amb els ultranacionalistes, que donen suport a Rússia en la seva agressió a Ucraïna. Així doncs, una vegada més sembla difícil que es pugui conformar un executiu estable.