Pot un candidat a la presidència defensar una posició i, al mateix temps, l'oposada en una mateixa campanya i amb dos dies de diferència? Potser no explícitament, però el candidat a la Casa Blanca i expresident Donald Trump, que aquesta nit fa un míting al Madison Square Garden de Nova York al qual anirà també Elon Musk, s'hi apropa molt. És capaç de felicitar Benjamin Netanyahu per la seva feina en una trucada de cordialitat i dir-li que faci el que ha de fer i, dos dies després, rebre la comunitat musulmana en un míting de Michigan entre promeses de pau a Orient Mitjà i buscant rascar els vots enfadats amb Biden i Harris per l'enviament d'armes a Israel.
Aquest dissabte, poc abans d'un míting proper a Dearborn, la primera ciutat amb majoria àrab dels Estats Units, Trump va trobar-se amb l'imam de Michigan Belal Alzuhairi, que el va descriure com el candidat de la "pau". "Som musulmans. Donem suport a Donald Trump perquè ell promet acabar amb la guerra a Orient Mitjà i a Ucraïna, volem pau i no guerra!", va dir. Però només dos dies abans, el mateix Trump presumia de tenir "una bona relació" amb el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i explicava que s'acabaven de trucar amb molt bona sintonia i que creia que havia fet "la seva feina". "Hem de tenir cura d'Israel. Bibi (Netanyahu) em va trucar ahir, tenim una bona relació. I he de dir que afortunadament no va escoltar Biden, perquè si no, estarien esperant que els hi tiressin una bomba. Va fer la seva feina i no el va escoltar", va dir.
Ara bé, l'alcalde de Dearborn, el també musulmà i demòcrata Abdullah H. Hamoud, va advertir que Dearbourn Heights no és Dearbourn, tot apuntant que no és de la ciutat, sinó d'una més petita i veïna, d'on prové el suport a Trump. Ell no l'ha manifestat, però sí que ha estat molt crític amb l'enviament d'armes de l'administració Biden a Israel i no ha deixat de fer pressió des de les xarxes socials per frenar aquest enviament.
Aquesta pressió interna del partit demòcrata provinent dels musulmans descontents reflecteix el desencís de la comunitat amb el govern que pot empènyer a un canvi de vot malgrat les contradiccions de Trump. A la convenció demòcrata de Chicago el passat mes d'agost, un familiar d'un segrestat per Hamàs el 7 d'octubre va parlar davant l'audiència, però l'equip de Harris no va permetre el mateix a un àrab americà per explicar el punt de vista de la comunitat.
En aquesta mateixa trucada, segons va publicar el Washington Post tot citant sis fonts properes a la conversa, l'expresident i candidat va dir-li a Netanyahu: "fes el que hagis de fer" i va expressar-li el seu suport per l'ofensiva a Gaza, on han mort 42.800 palestins, molts d'ells nens i dones, per les bombes d'Israel, i al Líban.
Quan l'atemptat de Hamàs del 7 d'octubre de l'any passat sobre territori israelià va precedir els atacs sobre Gaza, Trump va destacar el potencial del territori palestí per a promocions immobiliàries, "com a promotor, podria ser un bon lloc, pel temps, el mar...". L'any 2017, tal com apunta la CNN, Trump va aprovar un veto de 90 dies que prohibia l'entrada als Estats Units de ciutadans de majoria musulmana com Iraq, Síria, Iran, Líbia, Somàlia, Sudan i Iemen, tot bloquejant l'entrada de sol·licitants d'asil en plena guerra de Síria.
La diputada estatal republicana (i musulmana) de Michigan Rola Makki, va publicar fotos amb Trump i un missatge de la xarxa social creada per l'expresident, Truth Social, on el passat dia 21 criticava i insultava Kamala Harris i Liz Cheney, republicana que ha donat suport a Harris i que, deia Trump, és "com el seu pare, que ens va portar amb Bush a una ridícula guerra a Orient Mitjà". "Si Kamala es queda més anys, Orient Mitjà passarà les pròximes quatre dècades en flames, i els teus fills potser van a una guerra, potser a la Tercera Guerra Mundial, cosa que mai passarà amb el president Donald Trump (...) Vota Trump per la pau!".
El passat 22 d'octubre, el politòleg i columnista del Washington Post expert en estudis àrab Shadi Hamid va publicar una columna en la qual defensava que "la fractura entre els musulmans i àrabs americans i el partit demòcrata ha arribat al seu punt de ruptura" i asseverava que "la negligència de la vicepresidenta ha permès a Trump guanyar vots". Un cens d'aquest any del Consell de Relacions Islàmico-Americanes (CAIR) estimava en 2,5 milions els votants musulmans als Estats Units.
Enquestes recents mostren que el suport als demòcrates d'aquests votants ha caigut. No són molts, però en unes eleccions tan ajustades el vot de les minories pot ser una de les grans claus per decantar la balança.