L'expresident dels Estats Units, Donald Trump (2017-2020), ha dit aquest dijous que "molt probablement" es presentarà com a candidat a les eleccions presidencials de 2024. En un esdeveniment de campanya a Sioux City, Iowa, Trump ha dit als seus seguidors que "es preparin" per a una possible candidatura seva a un segon mandat. "Per fer que el nostre país sigui reeixit, segur i gloriós, molt molt molt probablement ho faré de nou", ha indicat el mandatari en un míting per donar suport al senador republicà Chuck Grassley.
Trump ha recordat a les persones que han assistit a l'esdeveniment que va obtenir "molts més vots el 2020", en les eleccions que va perdre contra el president Joe Biden, que el 2016, quan va aconseguir pujar a la presidència. No és la primera vegada que Trump parla sobre la possibilitat de presentar-se de nou com a candidat el 2024, però sí que és la indicació més contundent. En altres esdeveniments de campanya de les eleccions de mig termini ha indicat que "potser" es presenti com a candidat.
El polític republicà té actualment diverses investigacions judicials en contra seu, entre elles, una per presumptament mantenir documents classificats a la seva residència el Florida i una altra per frau a Nova York. A més d'això, el Congrés va emetre una citació per cridar-lo a testificar en una investigació sobre l'assalt al Capitoli i lliurar una sèrie de documents. Trump té fins a aquest divendres per lliurar la informació, així com una data límit del 14 d'aquest mes per declarar a Washington.
L'assalt al Capitoli
L'expresident dels Estats Units haurà de declarar formalment per l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021. Així se ho ha requerit el comitè legislatiu que investiga l'assalt, que també l'ha instat a lliurar documents abans d'aquest 4 de novembre. Haurà de declarar sota jurament cap al 14 del mateix mes. El comitè, encapçalat pel demòcrata Bennie Thompson, com a president; i la republicana Liz Cheney, com a vicepresidenta, va fer pública la carta que va enviar a Trump, en la qual el feien saber que han reunit "una quantitat aclaparadora d'evidència", recollida en part, a través de "dotzenes de persones que formaven part de l'equip de Trump o que havien estat designades per ell". A través d'aquesta informació podien demostrar que l'expresident "va orquestrar i va supervisar" un esforç per revocar els resultats de les eleccions presidencials del 2020, en les quals Trump va perdre contra l'actual president, Joe Biden. També l'acusen d'haver obstruït "la transacció pacífica de poder" entre un mandatari i el seu successor.
El comitè conclou que Trump "va estar al centre del primer i únic esforç que un president dels Estats Units ha fet mai per revocar el resultat d'unes eleccions i obstruir la transferència pacífica del poder". Un esforç que, recorden, va acabar amb un "sagnant atac al Capitoli i al Congrés". De les desenes de milers de manifestants davant del Capitoli, prop de 800 van irrompre al Congrés amb armes, i en conseqüència van morir cinc persones i 140 agents van resultar ferits.