Donald Trump ha consumat el retorn a la Casa Blanca i ho fa com el primer president convicte de la història dels Estats Units, després de ser condemnat pel cas Stormy Daniels. Va abandonar la presidència del país el 20 de gener del 2021 —en plena pandèmia de la covid-19— i ara, just quatre anys després, hi torna per acabar la feina. Després de la victòria en les eleccions del novembre contra la candidata demòcrata, Kamala Harris, el republicà ha jurat aquest dilluns el càrrec de 47è president dels EUA, en la seva segona presa de possessió. Segons la llei, hauria de ser l'última, però qui sap què tenen planejat el nou president i el seu seguici de magnats tecnològics.
🔴 Investidura de Donald Trump, DIRECTE | Última hora de la presa de possessió
En el seu discurs inaugural, Trump ha proclamat l'inici de "l'edat d'or dels EUA". "A partir d'aquest moment, el declivi dels EUA s'ha acabat", ha afegit, en una intervenció molt crítica amb el seu predecessor, Joe Biden. Així mateix, ha recordat el seu intent d'assassinat de l'any passat i ha assegurat que va ser Déu qui el va salvar: "Fa només uns mesos, en un bell camp de Pensilvània, una bala d'assassí va travessar la meva orella, però vaig sentir aleshores, i ho crec més ara, que la meva vida va ser salvada per una raó. Vaig ser salvat per Déu per fer grans de nou els Estats Units". Finalment, ha declarat que desitja ser recordat com un "pacificador i unificador", fent-se seu l'acord d'alto el foc a Gaza, tot i que ha promès "reprendre" el control del canal de Panamà.
Què farà Trump?
El nou president ja s'ha posat a treballar i, entre aplaudiments, ha anunciat l'aprovació de desenes d'ordres executives, sobretot centrades en migració. Entre elles destaca la declaració d'una emergència nacional a la frontera amb Mèxic que permetrà al Departament de Defensa desplegar-hi militars, reservistes de la Guàrdia Nacional i altres efectius, per aconseguir el seu "tancament" i lluitar tant contra la migració com contra el narcotràfic. En la mateixa línia, la designació dels càrtels del narcotràfic de Mèxic i bandes criminals com la Mara Salvatrucha com a organitzacions terroristes, cosa que prohibeix qualsevol mena d'assistència o col·laboració amb aquests grups.
També ha anunciat la reinstauració del programa "Queda't a Mèxic", que obliga els migrants i sol·licitants d'asil a romandre en territori mexicà mentre es resolen els tràmits per entrar als EUA. Aquest programa va entrar per primera vegada en vigor el gener del 2019, durant el seu primer mandat (2017-2021) i va ser eliminat l'agost del 2022, en els primers mesos de l'Administració Biden. I si amb això no n'hi havia prou, ha decidit eliminar la ciutadania per naixement dels fills d'immigrants en situació irregular, un dret protegit per la Constitució —que estableix que tota persona nascuda en territori estatunidenc obté automàticament la nacionalitat, sense importar l'estatus migratori dels pares—. És a dir, que no estan clars els efectes legals d'aquesta decisió i podríem estar davant d'un canvi constitucional.
Sense gran exhibició
D'altra banda, Trump ha ordenat al govern federal reprendre la construcció del mur en la frontera amb Mèxic, una de les promeses de la seva campanya del 2016. També ha anunciat el canvi de nom del golf de Mèxic, que passa a dir-se "golf d'Amèrica", tot i que la denominació internacional continuarà sent la que era perquè no pot ser modificada unilateralment per un país. En matèria energètica, ha declarat una emergència nacional per impulsar la producció d'energia als EUA, amb mesures per augmentar l'extracció de petroli a Alaska i reduir els preus del cru. Finalment, ha ordenat a l'executiu reconèixer només dos gèneres (el masculí i el femení), un retrocés en les proteccions per al col·lectiu transgènere promulgades per Biden en àmbits com l'esport o la salut. Els republicans havien fet servir els drets trans com a arma electoral contra els demòcrates en les eleccions del novembre.
Les baixes temperatures han evitat que Trump tingui la seva gran exhibició, ja que la presa de possessió s'ha hagut de traslladar a l'interior del Capitoli. Ha fet el jurament amb la dreta en alt i l'esquerra sobre les mateixes dues bíblies que va fer servir en la seva primera presa de possessió: la seva Bíblia personal i la de l'expresident Abraham Lincoln. "Jo, Donald John Trump, juro solemnement que exerciré fidelment el càrrec de president dels Estats Units i que, en la mesura de les meves habilitats, protegiré i defensaré la Constitució dels Estats Units", ha declarat. Un cop ha acabat de pronunciar aquestes paraules, una salva de canons ha ressonat en el Capitoli, seguida pel so de "Hail to the Chief" —l'himne personal del president—. L'himne nacional no ha sonat fins que s'ha acabat el discurs inaugural.
Ultres, magnats i expresidents
Més enllà del discurs d'inaugural, el mateix acte ha estat tota una declaració d'intencions, amb la presència per primera vegada de líders estrangers. Concretament, mandataris estrangers ideològicament afins com el president de l'Argentina, Javier Milei; el d'El Salvador, Nayib Bukele; el d'Hongria, Viktor Orbán; i la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, entre altres. També hi ha hagut altres líders ultradretans com el britànic Nigel Farage, el francès Éric Zemmour, l'alemany Tino Chrupalla i l'espanyol Santiago Abascal. En canvi, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no ha estat convidada, de la mateixa manera que el president espanyol, Pedro Sánchez, tampoc no hi ha anat —la representant espanyola ha estat l'ambaixadora a Washington, Ángeles Moreno—. Per la seva banda, el president de la Xina, Xi Jinping, també s'hi ha absentat.
La llista no s'acaba aquí i inclou diversos magnats tecnològics de Silicon Valley que havien manifestat el suport a Trump, com ara l'amo d'X (Twitter), Elon Musk —que formarà part del govern—; el CEO de Meta (Facebook, Instagram, WhatsApp...), Mark Zuckerberg; i el president executiu d'Amazon, Jeff Bezos. Hores abans de la presa de possessió, tots tres havien acompanyat el nou president a un ofici religiós a l'església episcopal St. John's (a prop de la residència presidencial).
Milers en un estadi
Després de la missa, Trump i la seva esposa Melania han estat rebuts a la Casa Blanca pels seus predecessors, Joe i Jill Biden. "Benvingut a casa", li ha dit el president sortint. El vicepresident, J. D. Vance, també ha estat rebut per Harris. Des d'allà, Trump i Biden han anat plegats fins al Capitoli per a la presa de possessió. Més enllà de Biden, hi han estat presents tots els expresidents vius: Bill Clinton, George W. Bush i Barack Obama, mentre que Michelle Obama s'ha absentat. En un pavelló proper, milers de seguidors de Trump s'han aplegat per seguir en directe la presa de possessió.
A 78 anys, set mesos i sis dies, Trump s'ha convertit en el president de més edat en la història del país a prendre possessió. Biden va assumir el càrrec amb 78 anys i 61 dies. El nou president ha fet el jurament davant les 750 persones presents a la rotonda del Capitoli, just sota la cúpula de l'edifici. Es tracta d'un espai de gran valor simbòlic, ja que uneix el Senat i la Cambra de Representants. En qualsevol cas, és una xifra inferior a les 1.600 persones que sovint hi ha a les escales del Capitoli, l'escenari tradicional de les investidures i on centenars de milers de ciutadans poden presenciar l'acte —des de l'esplanada del National Mall—. En aquesta ocasió, els seguidors trumpistes s'han aplegat a l'estadi Capital One Arena (amb capacitat per a 20.000 persones) i han seguit l'acte per pantalles gegants.
