Donald Trump s'apropa a la seva presa de possessió amb un discurs més expansionista i bel·ligerant que mai. Les darreres setmanes, el magnat ha afirmat que vol recuperar el control sobre el canal de Panamà, ha insinuat que voldria convertir el Canadà en un nou estat estatunidenc i ha proposat comprar Groenlàndia. Cap d'aquestes declaracions ha estat puntual, ja que en els darrers dies Trump s'ha refermat en les seves posicions, especialment pel que fa a Panamà i Groenlàndia. De fet, ha anat tan lluny com per apuntar que no pot prometre no fer servir la força militar per controlar aquests territoris en un futur. Si bé és fàcil de deduir l'interès per una via comercial tan important com el canal de Panamà, l'obsessió per Groenlàndia pot agafar de sorpresa. Què té aquesta illa per estar en el punt de mira del pròxim president dels Estats Units?
Groenlàndia és l'illa més gran del món i el territori menys poblat, amb 2.166 milions de quilòmetres quadrats i només 57.000 habitants. No és un territori independent, sinó que depèn de Dinamarca, país que li transfereix el 60% del seu pressupost anual i controla la seva política exterior i de defensa. Tot i aquesta dependència política i econòmica de l'estat danès, Groenlàndia no és pas un territori pobre en recursos naturals, més aviat al contrari. Justament, els seus recursos i la seva posició estratègica al nord de l'oceà Atlàntic són alguns dels motius pels quals els republicans volen controlar l'illa, segons apunta la CNN.
Terres rares, desgel i geopolítica
Sota el gel que cobreix gran part del territori de Groenlàndia s'amaguen grans concentracions de valuosos minerals. Conegudes com a terres rares, no són realment terra, sinó un grup d'elements químics que es troben en el medi natural i que es caracteritzen per tenir propietats similars entre ells, així com per ser escassos a l'escorça terrestre. Aquests químics són utilitzats per a l'elaboració de tecnologia i armament. Actualment, la Xina domina l'explotació mundial de les terres rares, monopoli que voldrien trencar els Estats Units.
Justament, la Xina és un actor important per entendre l'interès de la pròxima Administració Trump per Groenlàndia. La guerra comercial entre el gegant asiàtic i Washington fa anys que dura entre les dues economies més grans del món. En aquest context, el canvi climàtic i el desgel que aquest provoca pot obrir la porta a una nova ruta comercial marítima a monopolitzar. Segons el Consell de l'Àrtic, en la darrera dècada, el transport marítim per l'Àrtic ha augmentat un 37%, i gran part dels vaixells que es mouen per la zona són russos. La presència estatunidenca a Groenlàndia dificultaria una aliança entre la Xina i Rússia per controlar l'anomenada Ruta del Mar del Nord, segons sosté un columnista de Bloomberg.
Finalment, un altre motiu pel qual Trump està interessat en aquest territori danès és per la seva posició estratègia a l'oceà Atlàntic. Segons recull la CNN, durant molt de temps aquesta ulla s'ha considerat clau per a la seguretat dels Estats Units, especialment per repel·lir un possible atac rus. L'illa forma part de la bretxa Groenlàndia - Islàndia - Regne Unit, una regió marítima estratègica. Els Estats Units volen assegurar-se que "cap gran potència hostil controli Groenlàndia, perquè pot ser un punt de suport per atacar els Estats Units", ha sostingut Ulrik Pram Gad, investigador sènior de l'Institut Danès d'Estudis Internacionals, al mitjà nord-americà. Tanmateix, l'exèrcit estatunidenc ja té presència a l'illa, on disposa d'una base amb sistemes de rastreig espacial i de detecció de llançaments de míssils.
Un interès de fa anys
L'interès per controlar Groenlàndia no ha nascut als Estats Units ara, ni tan sols en l'anterior mandat de Donald Trump. El primer cop que les autoritats estatunidenques es van fixar en aquest territori es remunta a la dècada de 1860, sota el mandat del president Andrew Johnson. En un informe de 1867, el Departament d'Estat suggeria que la localització i l'abundància de recursos de l'illa la convertien en una adquisició ideal per als interessos de Washington, segons recorda la BBC.
L'any 1946, el president Harry Truman va oferir a Dinamarca 100 milions de dòlars per Groenlàndia, però Dinamarca va rebutjar l'oferta. Tot i no voler vendre l'illa, els dos estats van signar un acord per col·laborar en defensa l'any 1951, que juntament amb la creació de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) va permetre als Estats Units construir una base aèria a Thule.
Durant dècades, la relació amb Groenlàndia no es va qüestionar fins que l'any 2019, en el seu primer mandat, Trump ja va començar a mostrar-se interessat a comprar l'illa. Tanmateix, va rebre un no rotund per part de Dinamarca.