Els qui han conegut Donald Trump (New York, 1946) coincideixen, segons les biografies que s'han escrit, que sempre va voler ser el centre d'atenció, que feia qualsevol cosa per guanyar. Ell mateix ho ha dit amb les seves paraules en algunes ocasions. Fill d'un empresari immobiliari de Queens, Donald Trump va crear un altre imperi immobiliari a Manhattan i va atraure la premsa amb la seva vida de luxe i festes abans de convertir-se en candidat i president l'any 2016. Durant els seus primers anys, ja distorsionava la realitat en favor seu. Avui, remou el fantasma del frau electoral abans ni tan sols que se celebrin els comicis.
Amb tres judicis oberts contra ell i una sentència en contra blindada per la decisió del Suprem (que ell va apuntalar) de donar immunitat total als expresidents, per Trump és important guanyar la presidència en part per no perdre aquesta protecció legal sense la qual podria acabar la presó. Per això, remou el fantasma del frau i de la rebel·lió, com fan els seus seguidors, i per això els votants demòcrates tenen por a un nou assalt al Capitoli com el que va liderar l'any 2021.
La quantitat de falsedats, mitges veritats i incitacions a la violència que expressa Donald Trump és tan gran que ja quasi no criden l'atenció ni ocupen portades, però sí que mantenen el magnetisme amb el públic. Els seus mítings són un espai segur per a la incorrecció, l'odi i la provocació, de vegades amb un to sarcàstic que fa difícil condemnar-ho o prendre-s'ho seriosament. Però ofereixen també una sensació de comunitat, de família, als seus votants, als que Trump els fa sentir tota l'estona especials amb frases com "us estimo" o "aquest lloc és increïble".
Aquesta darrera frase la va pronunciar durant un dels seus darrers mítings després de dir que Harris no havia treballat a un McDonald's i com a resposta a una persona del públic que havia cridat "ha treballat fent la cantonada!". Després de riure-li les gràcies, va rebaixar: "Però que consti que ho ha dit ell, no jo". I així juga amb els límits del que és o no permissible i flirteja amb l'insult, com quan diu que Harris té un baix quocient intel·lectual o quan assegura que Liz Cheney, republicana a la campanya de Harris, hauria de "provar com és tenir nou armes apuntant-te".
Però si algun episodi ha impulsat a Trump com a màrtir i figura mística és el tret rebut a l'orella a un míting de Butler, Pensilvània, en plena campanya. Després, es va aixecar i va cridar el que ha sigut un dels seus crits de guerra preferits: "Fight, fight, fight!", o "lluita, lluita, lluita"!. Si això el va llançar cap amunt en les enquestes contra Biden, la irrupció de Harris acaparant l'atenció el va neutralitzar, però en les darreres setmanes la carrera s'ha equilibrat molt.
Els inicis
El pare de Donald Trump, Fred Trump, va fer diners amb promocions de pisos de protecció social al barri de Queens. Els professors del Donald nen ja explicaven que li agradava fer-la grossa, i de fet li va fer un blau a l'ull amb un cop de puny a un ells. "Sempre m'ha agradat remoure les coses", ha dit ell en alguna ocasió.
Va ser un jugador de beisbol notable durant la seva joventut i amb 13 anys ja va avançar que es faria famós durant la seva estada en una acadèmia militar a la qual guanyava distincions pel seu gen competitiu. Després de sospesar la idea d'estudiar cinema, va acabar estudiant economia i negocis, no sense abans evitar anar a la guerra de Vietnam amb un informe mèdic d'un problema al taló signat per dos metges que vivien just a apartaments del seu pare.
Es va posar a treballar amb el seu pare i ben aviat va arribar el seu primer escàndol per fer trampes. Va ser l'any 1973, quan agents federals d'encobert es van fer passar per compradors potencials d'habitatges de les seves promocions i van descobrir que tenien prohibit vendre habitatge a persones negres, en contra del que ja aleshores dictava la llei. L'estat el va denunciar per discriminació racial en almenys 14.000 apartaments, però va aconseguir un acord a partir del qual no li calia assumir cap culpa o responsabilitat, sinó tan sols canviar les seves pràctiques. "Si et rendeixes una vegada, tens la reputació que et rendeixes", diu en el seu llibre autobiogràfic.
Fortuna i fama
Trump va voler donar el salt de Queens a Manhattan, centre de poder econòmic, amb inversions immobiliàries que van ajudar a revitalitzar la part més decadent de la ciutat. Una altra de les trampes que va fer Trump va ser trucar a Forbes fent-se passar per un treballador d'ell mateix que filtrava informació sobre un patrimoni que era molt superior al que en veritat tenia per tal que la revista sobrevalorés la seva riquesa. I va funcionar. La seva personalitat avesada a l'espectacle i la seva vida promíscua van atraure l'atenció de la premsa més groga i Trump es va anar fent famós.
Abans d'arribar a la presidència dels Estats Units l'any 2016, Trump va presentar durant 14 temporades un programa de televisió, 'The Apprentice', en el qual feia de mànager que avaluava diferents perfils professionals. D'aquí surt l'expressió que repetia, "estàs acomiadat!", i que ara rescata a la campanya electoral per parlar de la seva rival Kamala Harris.
Després d'anys d'especular-se sobre la seva possible carrera cap a la presidència que mostraven que seria el favorit del públic, Trump es va llançar finalment l'any 2016 amb una campanya plena de relacions entre immigració i crim (com continua fent) i amb la promesa de creació d'un mur en la frontera amb Mèxic. Va guanyar les eleccions per sorpresa i en contra del que deien les enquestes davant la demòcrata Hilary Clinton.
Del primer mandat a l'assalt al Capitoli
Durant el seu primer mandat, Trump va de fet crear aquest mur i també va renegar del canvi climàtic i dels tractats internacionals. Va ficar mà en totes les institucions públiques, com quan va destituïr al responsable de l'FBI o quan va nomenar una tercera part del senat.
Després va perdre contra Joe Biden l'any 2020, però no va acceptar la derrota i va donar un discurs davant el Capitoli que va propiciar que els seus seguidors l'assaltessin amb violència i provocant diversos ferits i fins a 5 morts. Aquest és un dels quatre processos judicials oberts en els darrers temps contra Trump, tots ells frenats pel Suprem quan va resoldre la impunitat dels expresidents en tota mena de casos, com si fos un rei. Pel que Trump ja va rebre sentència va ser pel pagament a una actriu porno a canvi d'ocultar secrets falsejant la nota de despeses i en té un altre d'obert per la seva forma de tractar amb documents classificats.
Davant d'aquest panorama, la presidència sembla la millor manera per combinar les dues coses que més li agraden a Donald Trump davant la justícia i davant l'opinió pública: guanyar i ser l'estrella. Però si perd, probablement, no es rendirà i farà servir les seves armes, legals o no, per pressionar la Casa Blanca i tornar al poder.