"Guerres tribals, ridícules i interminables". Així ha justificat Donald Trump la retirada de tropes dels Estats Units del nord de Síria. Aquesta decisió però suposa un canvi d'estratègia i genera alarma a la comunitat internacional pel perill que s'hi torni a encendre el conflicte.

Aquesta maniobra del Trump deixa via lliure a Turquia per intervenir contra els seus eterns rivals, els kurds, a qui considera terroristes. Fins ara però, els kurds, eren aliats dels Estats Units en la lluita contra el Daesh a Síria. Tot i això, Trump ha dit via Twitter que si Turquia fa alguna cosa que ell consideri fora de lloc, en destruirà la seva economia. 

“Els kurds, per descomptat, se senten traïts, no necessàriament per la retirada en si mateixa, sinó per la forma en la qual s'anuncia i es duu a terme: segons sigui necessari, a l'atzar i sense cap mecanisme per a garantir un camí sostenible cap endavant a la regió”, assenyala El Gamal, membre del Atlantic Council a Efe.

Dareen Khalifa, investigadora per Síria a International Crisis Group argumenta que “legítimament” les Forces de Síria Democràtica (FSD) se senten “traïdes pels seus socis dels Estats Units", perquè a l'agost van acordar “retirar les seves fortificacions de les àrees frontereres a canvi de les promeses dels EUA de continuar actuant com a amortidor entre totes dues parts i davant una possible invasió turca". "Els Estats Units no han complert les seves promeses ni la seva part del tracte”, detalla a Efe.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha amenaçat en nombroses ocasions amb llançar una ofensiva per a expulsar del nord-est de Síria a les milícies kurdosirias, a les quals considera "terroristes" pels seus suposats vincles amb el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan, la guerrilla kurda activa a Turquia.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan / EFE

Per a Aykan Erdemir, antic parlamentari turc i membre de la Foundation for Defense of Democracies, ha assegurat també a Efe que els kurds "no tenen més remei que mirar cap a Damasc". "Quan es vegin obligats a triar entre les dues alternatives autoritàries, és probable que triïn el que veuen com el menor dels dos mals: l'opressió secular del règim d'Asad sobre l'opressió islamista d'Erdogan i els seus representants sirians", considera.

Qui són els kurds?

El poble kurd és la minoria ètnica sense estat propi més important d'Orient Mitjà. La seva població es calcula entre 25 i 35 milions de persones que viuen en una regió muntanyosa i el seu territori està repartit entre quatre països: Turquia, Iraq, Iran i Síria. Des de principis del segle XX molts kurds somien amb el reconeixement del Kurdistan com a nació pròpia. Però quan es va firmar el tractat de Lausana, Suïssa, que va establir les fronteres de la Turquia moderna, no es va considerar la formació d'un estat kurd, i des de llavors, qualsevol intent de crear un estat independent ha estat voluntàriament reprimit. 

“El que passa amb el Kurdistan és que són el poble més gran, gairebé uns 30 milions de persones, sense nació pròpia i estan dividits en quatre regions diferents”, explica el director de continguts i analista de El Orden Mundial, Blas Moreno, a la Revista Mirall. “Que s’arribin a independitzar les quatre regions i que es puguin unir en algun moment donat és molt complicat”.

És possible la seva independència?

“Els kurds no reclamen la independència, la rebutgen”, exposa l’expert en el Kurdistan Quim Arrufat en aquesta mateixa publicació. “El poble kurd no demana la independència, demana un canvi. Quin és aquest canvi? Abandonar l’actual República de Turquia per construir-ne una altra que no vulneri ni drets ni llibertats dels individus i autonomia democràtica per la zona kurda. Es demana que s’acabi amb el nacionalisme, amb una nació uniformitzada, demana reconèixer l’existència d’àrabs, armenis, grecs de les diferents regions. Però abans que això passi, estan disposats a aniquilar-los com a poble”.

“No hi ha un consens clar sobre la independència del Kurdistan. Alguns la volen i altres no. Tot i que crec que es pot dir que ni el PKK ni els seus seguidors volen la independència. El que volen és algunes regions autònomes dins de Turquia, Síria, i Iraq. Es diu el ‘sistema cantó’, és similar a un govern federal. Ara bé, els que donen suport al KDP (Kurdistan Democratic Party) sí que volen la independència de la regió. Volen un Kurdistan unit, però crec que ara mateix un Kurdistan independent seria massa complex”, ressalta l’advocada i periodista Beybin Somuk, també a Revista Mirall.