Claudia Sheinbaum es convertirà en la primera presidenta de la bicatenària història de Mèxic com a república independent, quan assumeixi el seu càrrec l’1 d’octubre, després d’haver guanyat les eleccions el passat diumenge. Aquesta científica del clima i exalcaldessa de la Ciutat de Mèxic es va imposar amb gairebé 30 punts d'avantatge a una altra dona, Xóchitl Gálvez. La candidata del Moviment de Regeneració Nacional (Morena), de 61 anys, també es convertirà en 31a dona que exercirà un alt càrrec (Cap d’Estat o de Govern) a tot el món, un selecte grup de dones poderoses que han trencat el sostre de vidre i han desafiat el poder establert i històric en els seus respectius països. Actualment, amb data d’aquest 5 de juny, 28 països tenen a una dona com a cap d’Estat o de Govern, i Europa encapçala el rànquing, amb un total 13 Països governats per dones, seguida d’Àfrica (6) i Amèrica (6) -que en tindrà 7 quan Sheinbaum assumeixi el càrrec-, Àsia (3) i Oceania (2). Una tendència a l'alça, cada vegada més comuna a tots els continents.
Manant a Europa
A Europa es va produir la primera elecció d’una dona com a presidenta d’un país després de guanyar unes eleccions. Va ser a Islàndia, el 1980, quan Vigdís Finnbogadóttir es va imposar en els comicis d'aquell any i en altres tres convocatòries posteriors, perdurant en el càrrec un total de 16 anys, el que també la converteix en la primera cap de govern no hereditària amb més temps al poder. Actualment, a Europa hi ha més dones que en cap altre lloc ocupant càrrecs de màxima responsabilitat. Trobem 7 presidentes i 6 primeres ministres. A Grècia, Katerina Sakellaropoulou presideix el país des del 13 de març del 2020. A Islàndia, Troba Tómasdóttir va ser elegida presidenta, després de guanyar en les eleccions de l'1 de juny passat. A Macedònia del Nord, Gordana Siljanovska-Davkova es va convertir en la primera dona presidenta del país el 6 de maig de 2024. A Eslovènia, tenim a Nataša Pirc Musar que presideix el país des del 23 de desembre del 2022. A Malta també hi ha una presidenta des del 4 d’abril del 2024, Myriam Spiteri Debono. A Eslovàquia, Zuzana Čaputová n’és la presidenta des del 15 de juny de 2019. I a Bosnia i Herzdgovina també tenim dues dones ocupant càrrecs de poder. D’una banda, Željka Cvijanović és membre serbi de la Presidència des del 16 de novembre de 2022 i la 9a presidenta de la República Srpska, una de les dues entitats polítiques que componen Bòsnia i Hercegovina. En aquest país també tenim una primera ministra, Borjana Kristo, des del 25 de gener de 2023.
Altres primeres ministres de governs europeus les trobem a Dinamarca, on Mette Frederiksen és primera ministra des del 27 de juny del 2019. A les repúbliques bàltiques també trobem dones ocupant els càrrecs de primeres ministres. Estònia, Kaja Kallas, és la cap de govern des del gener de 2021 A. Letònia, Evika Silina és la primera ministra des de 15 de setembre de 2023, i a Lituània, Ingrida Simonyte, també ocupa el càrrec de primera ministra des de novembre de 2020. A Itàlia trobem un cas rellevant, el de Giorgia Meloni, que es va convertir en la primera dona a la història d'Itàlia a accedir a la prefectura del Govern. Va assumir el càrrec el 21 d'octubre del 2022 després de guanyar el seu partit les eleccions al setembre anterior.
Líders a Amèrica
A Amèrica Llatina, tenim actualment cinc presidentes i una primera ministra. Aquesta és precisament la primera regió del món que va tenir una dona com a cap de l’Estat, Maria Estela Martínez (1974-1976) més coneguda pel seu nom de confirmació catòlica, Isabel Isabelita Perón, que va ser escollida vicepresidenta, al costat del seu marit, el tres cops president de l’Argentina, el general Juan Domingo Perón, i quan aquest va morir, es va convertir en la seva successora en la presidència, fins que va ser derrocada per cop d’estat. Anys després va arribar a la presidència Cristina Fernández Kirchner (2007-2015), que es va convertir en la primera dona electa presidenta a l’Argentina, tot i que la primera dona del continent americà que va arribar a la presidència escollida per elecció popular va ser Violeta Barrios de Chamarro, a Nicaragua, que va ocupar el càrrec entre 1990 i 1997. Altres països llatinoamericans com Bolívia, Equador, Haití, Canadà, Hondures, Perú, Panamà, Xile, Costa Rica i Brasil, també van tenir una dona en la presidència de la República, i a partir de l’octubre s’afegirà Mèxic.
Actualment, aquests són els països del continent americà on hi ha una dona en el màxim estament del poder. A Barbados tenim dues dones ocupant els primers càrrecs del país. Sandra Mason, n’és la presidenta des del 30 de novembre del 2021 i Mia Mottley, ostenta el càrrec de primera ministra des del maig del 2018. A Dominica trobem a Sylvanie Burton, que és presidenta des de l'octubre del 2023. A Hondures, a Xiomara Castro, que presideix el país des de gener de 2022. Al Perú trobem a Dina Boluarte, presidenta des de desembre de 2022. I a Trinidad i Tobago, Christine Kangaloo, és la presidenta des del març del 2023.
Dones que manen a Àsia
A Àsia trobem dos països que tenen una dona com a presidenta i un que tenen una primera ministra. A Georgia, Salomé Zurabishvili es va convertir en la primera dona presidenta del país, en ser escollida el novembre de 2018. A la Índia, el país més poblat del planeta, Draupadi Murmu, és la presidenta de la República des del 25 de juliol de 2022. I a Bangladesh, Sheikh Hasina Wazed, és la primera ministra des de gener de 2009.
Àfrica i Oceania
En el continent africà, tampoc és una excepció en l’ascens de les dones als càrrecs electius o en la presa de decisions. Actualment, tenim a tres presidentes i tres primeres ministres. A Etiòpia trobem una històrica, Sahle-Work Zewde, presidenta des del 25 d’octubre del 2018, que va arribar al poder avalada per una sòlida carrera diplomàtica. A Moldàvia, Maia Sandu, presidenta des del 24 de desembre de 2020 i primera dona que ocupa aquest càrrec. A Tanzània Samia Suluhu Hassan, presidenta des del 19 de març del 2021. A la República del Congo va ser escollida primera ministra el passat 1 d’abril Judith Suminwa Tuluka, primera dona a arribar al càrrec. A Togo tenim un altre primera ministra, Victoire Tomegah Dogbé, des del 28 de setembre del 2020 i a Namíbia també tenim una dona com a cap de govern, Saara Kuugongelwa-Amadhila, des del març del 2015.
Per últim, a Oceania, trobem dos països que també tenen a dones en càrrecs rellevants. A les Illes Marshall, Hilda Heine és la presidenta des del 3 de gener del 2024. I a Samoa, Fiamē Naomi Mata'afa, és la primera ministra des del 24 de maig del 2021.