Aquest dissabte es compleixen dos anys de la guerra a Ucraïna. El 24 de febrer del 2022, el president rus, Vladímir Putin, va posar en marxa una ofensiva contra el país veí. En aquell moment, les especulacions eren moltes, però ningú s'imaginava que s'arribés tan lluny. De fet, la guerra a Ucraïna no va començar ara fa dos anys, sinó el 2014, afectant el Donbass. El pretext de la guerra del 2024 va ser una "operació militar especial" per netejar Ucraïna de "nazis". Un primer missatge que ja exposava que la informació o la desinformació jugarien un paper clau en aquest conflicte. Quan va començar la invasió, la majoria d'experts pronosticava una sèrie d'operacions clau que donessin peu a un conflicte breu. Ningú s’imaginava que la guerra acabés durant mesos, ni molt menys que acabés convertint-se en anys. Malgrat els plans, la guerra ha derivat en conflicte llarg, sense perspectives d'acabar ni de converses de pau a la vista. No hi eren fa un any, i no hi són tampoc ara que en fa dos.
Putin recupera terreny: cau la ciutat d'Adviika
L'any passat, Ucraïna es preparava per a una contraofensiva que pretenia recuperar territori. El maig de l'any passat, el grup Wagner va fer-se amb gairebé la totalitat de Bakhmut, una ciutat que després de mesos de setge va quedar completament en ruïnes. Una situació que s'ha viscut recentment amb la ciutat d'Avdiika, també a l'est d'Ucraïna. Després de mesos de setge, la setmana passada, Rússia va aconseguir capturar la ciutat. El president de Rússia, Vladímir Putin, va felicitar l'exèrcit rus per la conquesta del bastió d'Avdiivka, segons va informar el Ministeri de Defensa rus en un comunicat. La conquesta de la ciutat, on els combats no cessaven des de l'octubre passat, va ser comunicada al cap del Kremlin pel titular de Defensa, Serguei Xoigú. "El ministre de Defensa, general Serguei Xoigú, ha informat aquest dissabte al Kremlin el comandant en cap de les Forces Armades sobre la presa del control total (...) de la ciutat d'Avdiivka, a la república popular de Donetsk", assenyalava. Mentrestant, Putin a través d'un telegrama va facilitar "totes les unitats que van participar en combats per Avdiivka".
El nombre de soldats morts: la gran incògnita
Periodistes han confirmat aquesta setmana els noms de més de 44.000 soldats russos que han mort des que Moscou va llançar la seva invasió a gran escala. El diari The Kyiv Independent ha informat que "mitjançant una investigació de codi obert, Mediazona, un mitjà de comunicació independent rus, juntament amb BBC Rússia, va confirmar els noms de 44.654 soldats russos que havien estat assassinats des de l'inici de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el febrer de 2022". Des de l'última actualització de Mediazona a principis de febrer, els noms de 1.194 soldats russos s'han afegit a la llista de víctimes.
Els periodistes especifiquen que probablement les xifres reals seran considerablement més elevades, ja que la informació que han verificat fins ara prové de fonts públiques, com ara necrològiques, publicacions de familiars, notícies als mitjans regionals i informes d'autoritats locals. En les últimes dues setmanes, s'han afegit a la llista 15 militars amb rangs de tinent coronel i superiors. Les estimacions totals de les baixes de Rússia des de la invasió a gran escala varien molt. Alts funcionaris de defensa nord-americans estimen que uns 315.000 soldats russos havien estat assassinats o ferits fins ara durant la guerra. El 18 de febrer, l'Estat Major de les Forces Armades d'Ucraïna diu que Rússia va perdre 402.430 soldats a Ucraïna des del començament de la seva invasió a gran escala el 24 de febrer de 2022.
Per la banda ucraïnesa, les dades també són de difícil gestió. El desembre de 2023, Ucraïna va actualitzar el seu full de baixes militars ucraïneses a 383.000 morts i ferits, amb 125.000 d'aquestes tropes perduts des de l'inici de la contraofensiva.
Cau l'ajuda a Ucraïna (i la fe)
El portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, John Kirby, havia advertit, abans de la caiguda d'Avdiivka, que la ciutat estava "en risc de caure sota control rus". Això podria ser una clara conseqüència "al fet que les forces ucraïneses al terreny s'estan quedant sense municions d'artilleria", com de fet, haurien anunciat els mateixos soldats destinats a la zona. "Rússia està enviant reclutes per atacar posicions ucraïneses", deia. "I com que el Congrés encara no ha aprovat el projecte de llei suplementari, no hem pogut proporcionar a Ucraïna els projectils d'artilleria que necessita desesperadament per desbaratar aquests atacs russos".
WATCH THIS.
— Illia Ponomarenko 🇺🇦 (@IAPonomarenko) February 17, 2024
Just watch this… pic.twitter.com/26CArIuXTW
La setmana passada, destacava la BBC, el Senat dels Estats Units va aprovar un paquet d'ajuda exterior de 95 mil milions de dòlars (88 mil milions d'euros) després de mesos de disputes polítiques, però enfronta una batalla costa amunt a la Cambra de Representants. Ucraïna depèn críticament del subministrament d'armes dels Estats Units i altres aliats occidentals per continuar lluitant contra Rússia, una força militar molt més gran amb munició d'artilleria abundant. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va advertir dijous que el fet que els Estats Units no aprovessin la continuació de l'assistència militar a Ucraïna ja estava tenint un impacte al camp de batalla. I així s'està demostrant. Europa també ha dit que continuaria ajudant Ucraïna, tot i que, des del 7 d'octubre, que Hamàs va atacar Israel i la resposta d'aquest, la guerra a Ucraïna ha agafat una altra dimensió.
I més dades que confirmen el 'desastre'. Tanmateix, els ciutadans dels països membres de la UE comencen a perdre la fe en el fet que Ucraïna surti victoriosa d'aquest conflicte. La darrera enquesta del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR) de la UE mostra que només un 10% dels europeus creu que Ucraïna pot guanyar la guerra. L'enquesta se centra en dotze països, però els seus autors apunten que els resultats es poden extrapolar. Els països escollits han estat: Àustria, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Espanya i Suècia. Entre els enquestats en aquests països, només el 10% creu que Ucraïna pot guanyar, mentre que el 20% considera que la victòria serà per a Rússia. Fins i tot als estats membres enquestats més optimistes (Polònia, Suècia i Portugal), menys d'un de cada cinc (17%) creia que Kíiv podria imposar-se.
Putin vol enfonsar la moral ucraïnesa
A Putin se li ha girat feina aquests dies amb la mort d'Aleksei Navalni i les acusacions que plouen sobre ell. Per ara les autoritats no lliuraran el cos fins al dia 4 de març, i es vol lluitar perquè la mort de l'opositor rus no maquilli ni distorsioni les eleccions previstes pel dia 17 de març. Els rumors, els hematomes i que Navalni podria haver mort d'un cop de puny al cor continuen caient. Però a banda dels problemes dins la seva Rússia, també té els de la guerra a Ucraïna. I tot i haver celebrat haver-se fet amb el control d'Avdiivka, la guerra no va com s'esperava. Segurament per això, l'Institut per a l'Estudi de la guerra, amb seu als Estats Units, ha dit que "actors russos" havien dut a terme una ciberoperació "destinada a generar pànic a l'espai informatiu ucraïnès i debilitar la moral ucraïnesa". Putin hauria dit que les tropes russes haurien de desenvolupar el seu èxit al camp de batalla a Ucraïna després de la caiguda d'Avdiivka.
Una batalla cruel fins a l'últim moment. Ucraïna hauria deixat 'abandonats' uns quants soldats en aquesta ciutat que haurien estat capturats per soldats russos i assassinats. Els mateixos soldats ucraïnesos haurien explicat la situació als seus familiars abans que els capturessin. Videotrucades, comiats i relats esfereïdors. Com la guerra mateixa. Una invasió a gran escala que fa dos anys que dura. I una guerra que en fa 10. Per als pròxims mesos, molts són els desafiaments per als dos bàndols, que intenten guanyar superioritat bèl·lica. Rússia ja ha posat en peus una economia de guerra a tota màquina i Ucraïna depèn dels seus aliats occidentals, com ha quedat demostrat, per obtenir municions d'artilleria i defensa, l'escassetat de la qual al front li ha donat avantatge a Rússia. I Rússia també ha teixit noves aliances, com l'amistat creixent amb Corea del Nord, que caldrà veure com evoluciona.
Imatge principal: Els passatgers d'un autobús miren el cos d'una persona morta coberta amb una manta després d'un bombardeig al centre de Donetsk / Efe