Mitja dotzena d’electors i experts estan pressionant per repassar la victòria del candidat republicà, Donald Trump, per una majoria de vots en els denominats ‘estats clau’ americans. L’argument que contemplen és que el recompte de vots a Pennsilvània, Michigan i Wisconsin ha pogut estar alterat per ‘hackers’.

Les sospites serien fonamentalment en el vot electrònic on Trump va assolir una victòria desproporcionada en comparació a aquells estats que únicament feien servir el vot tradicional. Experts com el director del Centre de Seguretat Informàtica, Alex Halderman, mantenen que hi ha “evidències convincents” de manipulació de vots.

Dimarts a la nit, la prestigiosa revista New York Magazine va informar que el president de campanya de Clinton, John Podesta, i l’advocat de campanya, Marc Elias, van parlar amb un grup d’informàtics i advocats sobre la possibilitat que els resultats d’aquests estats clau poguessin haver estat alterats.

Segons informa The Guardian, experts i advocats estarien preparant un informe que seria lliurat la pròxima setmana a les autoritats federals i presidents de comissions per tal d’investigar.

Als experts no els quadren els comptes i han demanat als integrants del partits demòcrata que s’uneixin a la seva lluita. Clinton ha estat la candidata que ha perdut les eleccions amb un marge més ampli de vots populars: va obtenir 64.223.958 vots en comparació a Trump, que en va obtenir 62.206.395. També la candidata del partit verd, Jill Stein, demana a Clinton posar en entredit els resultats electorals d’aquests estats: Pennsilvània i Wisconsin són estats tradicionalment demòcrates.

Encara que Clinton no s’ha pronunciat, és veu poc factible la possibilitat d'una revisió. Necessitaria dos milions de dòlars per la revisió electoral. Després de la visita de Podesta i Elias al grup d’informàtics i advocats van veure que la candidata demòcrata va rebre, segons ells, un 7% menys dels vots de Wisconsin que fan servir les màquines electorals en comptes de paperetes o escàners òptics.

Les demandes es basarien en una sentència del Tribunal Suprem de 1952 en el cas Ray-Blair en el qual el tribunal va dictaminar que els electors poden ser forçats a prestar jurament per donar suport a un candidat del seu partit, però els jutges van deixar la decisió oberta per prendre una decisió diferent.