El polemista ultradretà Éric Zemmour, candidat a la presidència de França en les eleccions d'abril, ha estat condemnat per incitació a l'odi racial, després d'unes declaracions de 2020 en les que va titllar els menors no acompanyats de lladres, assassins i violadors. Zemmour, quart a les enquestes amb el 15 % de la intenció de vot a tres mesos dels comicis, es va convertir en el fenomen de la primera part de la campanya, quan la seva candidatura va despertar un enorme entusiasme entre els cercles de l'extrema dreta, que s'ha anat refredant posteriorment.

Aquesta no és la primera condemna contra l'experiodista i escriptor per aquests mateixos càrrecs, sinó la tercera. En aquesta ocasió, el Tribunal Correccional de París li ha imposat una multa de 10.000 euros, després que una trentena d'associacions humanitàries denunciessin les seves paraules el programa de televisió que fins a finals de 2020 tenia a la cadena d'informació CNews, propietat del multimilionari Vincent Bolloré.

"Ideològica i estúpida"


Absent del tribunal, igual com el novembre passat durant la vista oral, Zemmour va emetre un comunicat en el qual va mostrar la seva intenció de recórrer i va acusar els jutges de "cedir als capricis" de les associacions humanitàries. "És una condemna ideològica i estúpida", va dir l'intel·lectual, que va denunciar una pena "a un esperit lliure imposada per un sistema judicial envaït per les ideologies".

En declaracions a la premsa, Zemmour ha titllat de ridícul que se li condemni per odi racial "quan els menors no acompanyats no són una raça". A més, ha assegurat que són "responsables del 96 % dels robatoris de mòbils a França". Crec que la major part ni són menors, ni estan aïllats: els envien els seus pares a robar", ha dit.

 

Atemptat contra Charlie Hebdo


Després de l'atemptat contra l'antiga redacció de Charlie Hebdo el setembre de 2020, Zemmour va carregar contra els menors no acompanyats: "no tenen res que fer aquí, són lladres, assassins, violadors, és tot el que són. Cal expulsar-los, no haurien ni de venir (...) és una invasió permanent, hi ha un problema polític amb la immigració". Aquest tipus de declaracions polèmiques han ocupat bona part de les seves intervencions públiques des que a finals de l'any passat va anunciar la seva candidatura a les presidencials.

Després de diverses setmanes en què fins i tot es va parlar sobre les seves opcions de superar la primera volta, en els últims dies els sondejos el situen en quarta posició, per darrere de l'actual president, Emmanuel Macron, que lidera els sondejos amb més del 20 % dels sufragis, i de la ultradretana Marine Le Pen i la conservadora Valérie Pécresse, que empaten amb el 16 %.

Negació de crims contra la humanitat


Zemmour ha estat acusat en una desena d'ocasions per incitació a l'odi racial, delicte pel qual en dues ocasions ha estat condemnat. Dijous vinent serà de nou jutjat en apel·lació després d'haver estat absolt en primera instància per negació de crims contra la humanitat, després d'haver sostingut en el seu programa de CNews el 2019 que el mariscal Petain, que va col·laborar amb el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial, "va salvar" a jueus francesos. A França, la negació de crims contra la humanitat vinculats a l'holocaust és delicte.

A més, el pròxim dia 27 haurà de comparèixer per la denúncia de diversos cineastes que l'acusen d'haver utilitzat sense permís imatges seves per al vídeo en el qual va anunciar la seva candidatura a la presidència. Zemmour va acusar la resta de la classe política de voler "atemorir-lo amb la Justícia" perquè és l'"únic que denuncia la situació d'invasió" que viu França.