El cementiri musulmà de Viena s'ha negat a acollir les restes mortals del terrorista gihadista que el passat dia 2 va matar quatre persones i en va ferir unes altres 22 abans de ser abatut per la policia. "Al·là ajustarà comptes amb ell. Però nosaltres sentíem que havíem de fer alguna cosa", ha declarat Ali Ibrahim, l'administrador del cementiri.

La direcció del cementiri, que el 2008 va començar a funcionar com el primer a Àustria per a fidels musulmans, ha decidit negar el permís perquè l'atacant, un austríac de 20 anys de pares macedonis, sigui enterrat allà. "És un assassí que ha matat innocents i fet malbé així a tots els musulmans" assenyala Ibrahim. Segons el responsable del cementiri, altres fidels haurien mostrat objeccions a ser enterrats al costat d'un "assassí".

De moment, no hi ha informació sobre on serà enterrat el terrorista. Una possibilitat seria el cementiri islàmic d'Altach, a uns 580 quilòmetres a l'oest de Viena. O el cementiri central de Viena, on hi ha una zona per a musulmans, o a Macedònia del Nord, país d'on són els pares del terrorista.

Terratrèmol després de l'atemptat

Avui, nou dies després de l'atemptat gihadista que va deixar quatre víctimes mortals a Viena, encara s'estan produint conseqüències polítiques. Després que el canceller del país reconegués que hi havia hagut una "cadena d'errors" durant l'atemptat, el cap contra la lluita antiterrorista de Viena, Erich Zwettler, va ser destituït. A més, els ministres de Cultura Susanne Raab, i d'Interior, Karl Nehammer, van anunciar la decisió del tancament de dues mesquites considerades radicals, encara que l'autor de l'atemptat no anava a cap d'elles.

Dels 16 detinguts en relació amb l'atemptat, sis han estat alliberats, segons la portaveu del Ministeri Públic, Nina Bussek. S'ha sol·licitat presó preventiva per als vuit restants. El Govern austríac proposa que els terroristes reincidents siguin tancats per tota la vida i prohibir l'"islam polític", segons una proposta de mesures presentada. "Si els delinqüents amb problemes mentals se'ls pot tancar per tota la vida si representen un perill, també es pot tancar per tota la vida un terrorista", ha defensat el canceller austríac, el conservador Sebastian Kurz, després d'una reunió del Govern en el qual es va discutir aquesta possibilitat.

Noves lleis per lluitar contra el terrorisme

Aquestes propostes formen part d'un paquet de mesures que el Govern vol plantejar com a proposta de llei al desembre, i que n'inclou d'altres com treure la nacionalitat als terroristes, vigilar als excarcerats i augmentar el control d'imams organitzacions islàmiques.

El Govern vol també prohibir l'islam polític i modificar la legislació perquè sigui més fàcil clausurar associacions en les quals es difongui propaganda terrorista. Per això, el pla de mesures antiterroristes del Govern inclou una reforma dels serveis d'intel·ligència per "restaurar la confiança de la població". Kurz ha defensat també la vigilància mitjançant braçalets electrònics de condemnats posats en llibertat, argumentant que la meitat dels 300 austríacs que va provar d'unir-se a la lluita gihadista a l'estranger va tornar a Àustria i són "bombes de rellotgeria".

El Govern, format pel Partit Popular austríac i pels Verds, considera que aquest tipus de mesures és compatible amb la legislació europea sobre drets humans. L'agència APA assenyala que el document destaca que l'objectiu d'aquestes mesures és "combatre eficaçment l'extremisme polític per motius religiosos".

Què se sap de l'autor de l'atemptat?

L'autor del crim del passat dia 2 era un gihadista austríac de 20 anys, de pares macedonis. El jove havia estat condemnat a 22 mesos de presó per haver provat d'unir-se al grup gihadista Estat Islàmic a Síria i després de complir dos terços de la seva sentència, va sortir de presó el desembre passat i es va unir a un programa de reinserció per a joves radicalitzats.

L'estiu passat va tractar de comprar munició per a una arma semiautomàtica a Bratislava, alguna cosa del que les autoritats eslovaques van informar les austríaques, sense que estan prenguessin mesures. Aquest error ha provocat les crítiques de l'oposició i l'exigència de dimissió de Karl Nehammer, el ministre conservador de l'Interior.

Fotografia principal: Mostres de condol després de l'atemptat en Viena /Efe