Resultats Eleccions Alemanya 2025, DIRECTE | Qui guanya, vots i participació

🔴 Lindner es retira de la política

Ja ho havia anunciat a la Berliner Runde i poc temps després Christian Lindner ho ha fet oficial: es retira de la política. "Les eleccions federals han suposat una derrota per a l'FDP, però esperem un nou començament per a Alemanya. Per això vaig lluitar", ha piulat Lindner a X. "Ara em retiro de la política activa". És molt probable que el seu partit es quedi fora del Bundestag.

El net de Kohl guanya la circumscripció electoral

El net de Helmut Kohl, qui va ser canceller d’Alemanya als vuitanta, ha entrat al Bundestag representant la CDU. El seu nom és Johannes Volkmann i s’ha imposat al districte de Lahn-Dill, proper a Frankfurt.

La líder d'AfD, Alice Weidel, ha celebrat el que diuen els primers sondejos sobre els comicis nacionals: “Aquest és un èxit històric per a nosaltres. És el millor resultat que hem aconseguit mai. Hem pogut duplicar el nostre nombre d’escons i també hem superat el resultat de les últimes eleccions federals", ha dit en declaracions a la televisió nacional.

La unitat europea a l'aparador

Merz ha explicat durant la seva intervenció televisiva que la seva màxima prioritat és promoure la unitat europea, al mateix temps que ha explicat que no es fa il·lusions sobre els reptes de la relació amb els EUA. "Les intervencions de Washington han sigut igual de dramàtiques, dràstiques i escandaloses que les intervencions que hem vist des de Moscou", ha dit. El democristià fa referència al suport del principal aliat del president Trump, el multimilionari Elon Musk, a AfD. Musk, que havia defensat que "només AfD pot salvar Alemanya", encara no ha comentat públicament els resultats de la votació.

Una de les sorpreses a hores d’ara seria la victòria de Die Linke a la circumscripció electoral de Berlín, amb el 21% dels vots. En cas de confirmar-se, seria la primera vegada que la formació d’esquerres s’imposa a la capital del país. Els vots es continuen comptant a tota Alemanya, on uns 59 milions de ciutadans eren elegibles per votar a les eleccions anticipades.

Arriba una altra redacció als sondejos inicials que certifiquen la victòria dels democristians, ara de l’OTAN. El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Mark Rutte, ha felicitat Merz per la seva victòria. "Espero treballar amb tu en aquest moment crucial per a la nostra seguretat compartida", ha piulat el neerlandès a X. "És vital que Europa augmenti la despesa en defensa i el vostre lideratge serà clau", ha dit.

🔴 Reunió d’emergència a l'SPD

Després del desastrós resultat electoral, Bild explica que la direcció del partit del canceller s’ha reunit a la seu de l'SPD a Berlín. La pregunta que més interessa ara mateix és si Scholz continuarà liderant la formació o serà substituït per figures com la de Boris Pistorius, del qual es rumoreja el seu ascens des de fa temps.

Passades les tres hores des que els col·legis electorals han tancat, aquest és el balanç dels sondejos a peu d’urna: ambdues enquestes donen la victòria a la CDU/CSU amb el 29% dels vots. AfD confirma el seu gran ascens i arriba al 20,5% dels avals, 10 punts per sobre del seu resultat anterior. Els socialdemòcrates d’SPD es queden amb el 16%. Per la seva banda, Els Verds assoleixen el 12% i Die Linke el 8,5%. La populista BSW se situa a només un 0,1% d’entrar al Bundestag i els liberals d’FDP no arribaran al 5% necessari.

Un dels casos al que s’ha de parar més atenció en les hores vinents és el de BSW, la formació d’esquerres antiimmigració. El partit liderat per Sahra Wagenknecht encara està per sota del 5% a l'enquesta d’ARD, però està per sobre del llindar a l'altra enquesta, la de ZDF. Si finalment BSW entra al Bundestag, això complicaria substancialment el procés de formació del govern, forçant potencialment la CDU/CSU a una coalició a tres bandes amb l'SPD i Els Verds.

Un altre partit d’extrema dreta europeu que ha felicitat Alice Weidel pels resultats obtinguts ha sigut l’austríac Herbert Kickl, líder del Partit de la Llibertat i guanyador dels darrers comicis al país. Kickl ha afirmat que "el gir patriòtic està en ple apogeu i no pot aturar-se, sinó només endarrerir-se, perquè es basa en l'amor honest a la pàtria, al mateix poble, a la llibertat i a la veritat".

L'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha felicitat AfD per haver duplicat els seus vots a les eleccions i ha opinat que els resultats obtinguts, com a segona força més votada, demostren que els alemanys han decidit que "no hi ha més cordons sanitaris". Buxadé ha seguit el recompte dels comicis des de Berlín, on ha felicitat la candidata d'AfD, Alice Weidel, pel seu "històric resultat electoral".

Tot i la prevista victòria de la CDU, això no ha d'amagar el fet que els resultats d’aquest diumenge són els segons pitjors de la formació des de la caiguda de la dictadura nacionalsocialista. La pujada d'AfD ha tret molts vots als democristians. El pitjor resultat del partit no se situa molt lluny del 2025, de fet la derrota més traumàtica de la CDU va donar-se en les anteriors eleccions, el 2021, quan va obtenir un 24,1% dels vots.

Aquest programa televisiu és una cita habitual el vespre després del tancament de les urnes, és l'anomenada Berliner Runde, on els principals candidats de tots els partits fan balanç dels resultats de les eleccions. Encara com a canceller, Scholz ha admès que el resultat per a l'SPD és "molt amarg", però es mantindrà al càrrec fins que hi hagi un altre govern.

Christian Lindner ha assegurat que es retirarà de la vida política si finalment la formació a la qual representa no assoleix el 5% dels vots necessaris per formar part del Bundestag. El representant liberal (FDP) ho ha fet saber a la taula rodona que s'emet en directe ara mateix a la televisió d’Alemanya, i on participen els principals candidats d’aquests comicis o altres representants. La premsa sobre el terreny comença a enviar les fotografies d’aquests líders en el moment en què han arribat als platós de televisió.

Friedrich Merz, líder de la CDU i guanyador de les eleccions, rebutja pactar amb l'extrema dreta

Merz ha reiterat el rebuig a qualsevol mena de cooperació amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), tal com ha informat Efe. Segons els pronòstics de les cadenes públiques, s'ha ofert a formar part del futur govern.

Merz ha deixat ben clar que vol govern per Setmana Santa. El líder democristià confia en una formació "ràpida" de govern, fins i tot en les difícils condicions del resultat electoral. "Em mantinc a la meva posició anterior que hauríem de tenir un govern per Setmana Santa".
 

Els sondejos a peu d’urna parlen d’una participació del 83,5%, la més alta des del 1987, és a dir, la més alta d’ençà de la reunificació d’Alemanya el 1990.

🔴 Arriba una de les reaccions més esperades en l’àmbit internacional. 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha qualificat la victòria de la CDU/CSU com "un gran dia per a Alemanya i els Estats Units". En una publicació en majúscules a la seva xarxa social, Truth Social, el magnat sosté que la ciutadania del país centreeuropeu s’ha cansat de “l'agenda sense sentit comú, especialment en matèria d'energia i immigració, que ha prevalgut durant tants anys".

Aquestes eleccions també han portat bones notícies a Die Linke, la formació d’esquerres que ha tingut un ascens meteòric en els dies previs a l’arribada dels comicis. Propostes com la regulació dels lloguers, la pujada d’impostos als rics o l’obertura a la immigració han portat molts votants joves a confiar en aquesta opció a l’hora de dipositar el seu vot.

El líder conservador a Baviera no veu una coalició amb Els Verds

Markus Soeder, primer ministre de l'estat de Baviera i líder de la CSU, ha dit que no té cap esperança que un govern pugui treballar amb Els Verds. El conservador, que ja havia descartat una coalició amb la formació ecologista abans de les eleccions, ha assenyalat les polítiques d'immigració com a principal element de discordança.
 

Qui també ha felicitat Merz és el primer ministre conservador de Grècia, Kyriakos Mitsotakis. El cap del govern hel·lènic ha celebrat la victòria “de la nostra família política” i ha assegurat una cosa al candidat de la CDU/CSU: “Seràs el pròxim canceller d'Alemanya”.

Netanyahu felicita Merz

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha felicitat el candidat de la CDU/CSU a canceller per la seva victòria electoral. En una piulada a la xarxa social X, el mandatari ha expressat el seu desig de “treballar estretament” amb el nou govern alemany per “reforçar encara més l'associació entre els dos països".

Avui s'ha elegit un nou parlament, "perquè volíem donar un nou començament al país", ha dit el candidat liberal Christian Lindner als seus partidaris a la seu de l’FDP. Per la seva banda, un altre membre de la formació, Christian Dürr, ha dit que “tots els vots compten”. Els liberals es troben en una situació límit, a només un 0,1% d’entrar al Bundestag.

En la seva intervenció després de conèixer els primers sondejos a peu d'urna, Els Verds han culpat Merz i la momentània aliança de la CDU/CSU amb AfD al Bundestag per endurir les lleis immigratòries. Robert Habeck ha dit que “el fet que no hem pogut aconseguir res més enllà del nostre darrer resultat es deu a la votació amb l'AfD de Friedrich Merz”. El membre del partit ecologista explica que després d'això, molta gent va decidir no votar-los. Tot i això, Habeck s’ha mostrat obert a una coalició amb la CDU/CSU i l’SPD.

El ministre de Defensa, Boris Pistorius, membre de l'SPD, el qual alguns creuen que podria ser el següent líder del partit si Scholz marxa, ha reaccionat al resultat. Pistorius ha dit que ha sigut un "resultat devastador i catastròfic" i ha expressat la seva preocupació per l'alt nivell de suport a l'extrema dreta, fet que ha de portar les “forces democràtiques” a treballar juntes per fer de contrapès. També ha declarat que depèn de Merz presentar una oferta per formar una coalició, i serà la direcció de l'SPD qui haurà de discutir la seva posició en aquestes converses.

Aquestes són les coalicions possibles segons els sondejos a peu d'urna

La CDU aconseguiria la victòria a les eleccions alemanyes amb el 29% dels vots, segons un sondeig a peu d'urna. AfD compleix els pronòstics i es fa amb la segona posició (19,5%). Patacada del partit de l'actual canceller alemany, Olaf Scholz, que tot i mantenir-se tercer baixa fins al 16% dels vots. Es tracta del pitjor resultat de la formació des de la Segona Guerra Mundial. Els Verds obtindrien el 13,5%, mentre que Die Linke, d'esquerres, el 8,5%. El Partit Democràtic Lliure obté el 4,9% dels vots. A quins pactes podrien arribar els partits?

Tots els partits han donat per bons els sondejos a peu d’urna. La prova és que tots ells han sortit a parlar després de conèixer-se els percentatges. El líder de Die Linke, Jan van Aken, ja es veu a l’oposició: "A l'oposició també podem canviar les coses". “En els quatre anys vinents, d'una banda, dirigirem Friedrich Merz cap a l'estat del benestar. Però també intentarem mobilitzar-nos àmpliament per aconseguir coses com la regulació dels lloguers”, ha dit.

Scholz també ha sortit a donar la cara després de la “desfeta electoral” del seu partit. El canceller d’Alemanya ha reconegut la seva derrota alhora que ha avisat que “mai hem d’acceptar” l’extrema dreta, en referència a l’AfD d’Alice Weidel. El socialdemòcrata també ha dedicat una part de la seva intervenció a Merz, a qui ha felicitat i ha avisat del repte que té al davant per formar un govern de coalició.

🔴 Merz puja a l’escenari per celebrar la victòria de la CDU/CSU

El candidat de la coalició guanyadora ha celebrat "una vetllada electoral històrica" i ha reivindicat la seva victòria en aquestes eleccions. Merz ha assegurat que coneix la responsabilitat i l'envergadura de la tasca a què haurà de fer front i ha reconegut que a vegades la campanya electoral ha sigut "molt dura". El democristià s’ha mostrat disposat a "crear un govern capaç d'actuar en interès d'Alemanya" aviat, ja que "el món que hi ha fora no ens espera ni a nosaltres ni a les llargues negociacions —en referència a la inestabilitat internacional, sobretot a Ucraïna i Gaza".

"Desfeta electoral per a l'SPD"

El líder dels socialdemòcrates, Ralf Stegner, lamenta els resultats electorals del seu partit. "Quina desfeta electoral per a l'SPD: el tercer lloc darrere de l’extrema dreta. El rendiment del semàfor —la coalició que componia el darrer executiu— ha sigut castigada brutalment". Tot i això, Stegner ha fet valdre el paper de Scholz en la darrera legislatura en afirmar que “ha dirigit Alemanya amb prudència a través de les crisis internacionals”.

Alice Weidel ha suggerit que estaria oberta a formar part d’un possible govern de coalició després d'aconseguir al voltant del 20% dels vots. “El nostre braç sempre estarà estès per entrar al govern i fer realitat la voluntat del poble”, ha declarat des de la seu de l’AfD, un lloc que ara mateix és una festa.

El cas dels liberals de l’FDP és molt delicat, ja que amb el 4,9% que li atorguen les enquestes a peu d’urna no superaria el llindar del 5%. Wolfgang Kubicki, membre del partit, ha avisat que “serà una nit llarga”, però que “està preparat per a això”. La populista BSW es troba en la mateixa situació, perquè ara mateix obtindria el 4,7% dels vots.

El bloc de la CDU/CSU declara la seva victòria

Carsten Linnemann, el secretari general del partit de la Unió Demòcrata Cristiana, ha dit a l'emissora ARD: "Una cosa està clara: la Unió ha guanyat les eleccions. El nou canceller es dirà Friedrich Merz".

La líder d'AfD, Alice Weidel, ha celebrat el que diuen els primers sondejos sobre els comicis nacionals: “Aquest és un èxit històric per a nosaltres. És el millor resultat que hem aconseguit mai. Hem pogut duplicar el nostre nombre d’escons i també hem superat el resultat de les últimes eleccions federals", ha dit en declaracions a la televisió nacional.

La CDU obtindria la victòria a Alemanya i els ultres d'AfD, segona força segons el sondeig a peu d'urna

En unes eleccions històriques, amb una participació del 84%, la CDU aconseguiria la victòria a les eleccions alemanyes entre el 28,5% i el 29% dels vots, segons els sondejos a peu d'urna de les televisions ARD i ZDF. L'AfD compleix els pronòstics i es fa amb la segona posició (19,5%-20%). Patacada del partit de l'actual canceller alemany, Olaf Scholz, que tot i mantenir-se tercer baixa fins al 16%-16,5% dels vots. Els Verds obtindrien entre el 12% i el 13,5%, mentre que Die Linke, d'esquerres, entre el 8,5% i el 9%. El Partit Democràtic Lliure (FDP) i el partit de nova formació prorús (BSW) obtenen prop d'un 5%.

Si es compleix el que diuen els sondejos a peu d'urna, els socialdemòcrates d’Olaf Scholz obtindrien el seu pitjor resultat en unes eleccions nacionals des de la fi de la Segona Guerra Mundial. La davallada de més de 9 punts és un cop molt dur per la formació que ha estat al capdavant de l’executiu els darrers quatre anys.

Surt la primera enquesta a peu d’urna, que dona la victòria a la CDU/CSU amb el 29% dels vots. AfD confirma el seu gran ascens i arriba al 19,5% dels avals, 9 punts per sobre del seu resultat anterior. Els socialdemòcrates d’SPD es queden amb el 16%. Per la seva banda, els Verds assoleixen el 13,5% i Die Linke el 8,5%. La populista BSW (4,7%) i els liberals d’FDP (4,9%) no arriben al 5% necessari.

🔴  Tanquen els col·legis electorals a Alemanya. Aviat es coneixeran els resultats provisionals de les eleccions, que donen una aproximació de com poden repartir-se els vots aquesta nit. 

La mitjana de les enquestes dels últims cinc dies augura una victòria dels democristians (CDU), amb al voltant d'un 30% dels vots. En segona posició, es preveu que se situï la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD), amb un 20% dels sufragis, i els socialdemòcrates (SPD), caurien a la tercera posició amb un 15% dels vots. En quart lloc, hi hauria els Verds, amb prop d'un 13% dels suports. D'aquí a pocs minuts coneixerem els primers sondejos a peu d'urna. 

La lluita contra el canvi climàtic i les qüestions socials com la reforma de l'avortament han quedat relegades a un segon pla de la campanya electoral alemanya per la irrupció de temes com la migració i el paper de la ultradreta, però encara així divideixen als principals partits. Tanmateix, el bloc de temes "Energia, Subministrament i Clima", va ser percebut com el prioritari en l'última campanya en 2021, ha caigut ara fins al tercer lloc, per darrere d"'estrangers, Integració i Refugiats" i de la situació econòmica, convertint-se en un dels grans oblidats. 

Al llarg de les últimes setmanes s'han produït múltiples manifestacions a favor i en contra de la ultradreta. L'última es va produir a Berlín aquest mateix dissabte, en la vigília de les eleccions. Més d'un miler de manifestants antifeixistes van impedir una marxa neonazi a la capital alemanya. Els contramanifestants es van concentrar en diversos punts al voltant de l'acte neonazi convocat al cèntric districte de Mitte i a la que van assistir centenars de simpatitzants, segons va explicar la policia. Van intentar reiteradament obstruir la trajectòria del grup neonazi amb assegudes, paralitzant la marxa una vegada i una altra. Diumenge passat, al voltant de 30.000 persones van protestar contra Alternativa per a Alemanya (AfD), i en defensa de la democràcia i la cohesió de la societat.

Històrica de l'esquerra alemanya i personatge "incòmode" per defensar sempre una línia encara més radical que la dels partits pels quals ha passat, Sahra Wagenknecht va fundar fa poc més d'un any Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) que porta el seu nom i amb la qual concorre com a candidata a la Cancelleria, amb el dubte de si aconseguirà accedir a la cambra baixa del Parlament alemany. Va decidir trencar amb l'Esquerra perquè no veia futur per a si mateixa i les seves idees més pròximes a formacions conservadores i va crear el seu propi partit, l'únic que, segons ella, és pacifista.

Robert Habeck, ministre d'Economia sortint del govern alemany, és el candidat dels Verds A les eleccions generals. Abans de ser polític va fer carrera com a escriptor i traductor aspira a aconseguir que el seu partit segueixi en el poder com a soci en una coalició. Elegit el passat mes de novembres pels Verds com a candidat a canceller, Habeck lidera una formació que ja va encapçalar en les eleccions generals de 2021. 

Alice Weidel, una economista euroescèptica i ultraliberal de 45 anys, és la primera candidata formal a la Cancelleria que presenta la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) des de la seva fundació el 2013. Weidel, que és la colíder d'AfD des de 2022 juntament amb Tino Chrupalla, aparenta ser la cara més liberal i presentable en societat d'un partit classificat en part com a extremista per les autoritats alemanyes. 

Falta menys d'una hora per al tancament dels col·legis electorals, previst a les 18 hores. Al llarg de la jornada, que ha transcorregut amb calma, han votat els diferents candidats. El canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, ha dipositat el vot acompanyat de la seva dona, Britta Ernst, en un col·legi de la seva circumscripció a Potsdam, a l'estat federat de Brandenburg (est). El favorit en aquests comicis, el conservador Friedrich Merz, també ha votat acompanyat de l'esposa a Niedereimer, a l'estat federat de Renània del Nord-Westfàlia (oest). Els altres candidats a canceller amb més pes, la líder de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, i l'ecologista Robert Habeck, ja havien votat per avançat. 

Al llarg de la campanya de les eleccions federals a Alemanya s'ha qüestionat el paper del magnat estatunidenc Elon Musk, que a través de les xarxes ha reivindicat la ultradreta d'Alternativa per Alemanya (AfD) com la millor opció per al país, motiu pel qual ha rebut acusacions d'ingerència.. Aquest diumenge s'ha fet ressò d'una publicació a xarxes socials en què una persona compartia una butlleta electoral on havia marcat el vot per AfD. "Guai", ha comentat Musk. 

El canceller alemany, Olaf Scholz, arriba a les eleccions anticipades del pròxim diumenge obligat a apostar-ho tot, amb totes les enquestes en contra i després de tres anys al capdavant d'una coalició tripartida, amb la qual va haver de fer front a la guerra a Ucraïna i les seves repercussions econòmiques. Previsiblement, el Partit Socialdemòcrata (SPD) de Scholz perdrà les eleccions davant el bloc conservador format per la Unió Cristianodemòcrata i la Unió Socialcristiana (CDU/CSU).

Els Verds alemanys acudeixen a les eleccions generals anticipades del pròxim diumenge com a formació comodí. El partit ecologista, que té com a candidat a canceller al ministre d'Economia sortint i vicecanceller, Robert Habeck, va tornar al poder després de les eleccions de 2021 després de 16 anys forta de l'Executiu federal.

El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha demanat a la ciutadania aquest diumenge d'anar a les urnes amb la consciència que cada vot compta. "Les eleccions són el pilar de la nostra democràcia. Sense eleccions lliures, iguals i secretes, no hi ha democràcia. Per això els demano, facin ús del seu dret al vot, vagin a votar, contribueixin a decidir el futur del nostre país i votin amb la consciència que el seu vot podria ser el decisiu", ha dit en una breu compareixença davant la premsa després de dipositar la seva papereta en un col·legi electoral de Berlín, a primera hora de la jornada electoral.

Aquest diumenge més de 59 milions de persones estan cridades a les urnes a Alemanya. En les eleccions generals poden votar tots els ciutadans alemanys d'almenys 18 anys i usen un sistema de representació proporcional mixta complex. Els votants tenen dos vots a les paperetes i el poden dividir. Amb el primer vot s'elegeix el candidat de cadascuna de les 299 circumscripcions i amb el segon, que és un vot a una llista tancada de partit, es determina el nombre de parlamentaris que tindrà cada força. 

El líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Friedrich Merz, parteix com a favorit en les eleccions del diumenge després d'una carrera política que va començar en les joventuts del partit, que va interrompre durant 12 anys coincidint amb l'era d'Angela Merkel i en la qual sempre ha representat a l'ala més conservadora de la formació.

El Partit Liberal (FDP), que ha funcionat tradicionalment com a partit frontissa, com a soci menor en diverses coalicions, està ara enmig d'una amenaça existencial perquè les enquestes ho situen per sota del llindar del 5%, la qual cosa li deixaria sense representació parlamentària. Seria la segona vegada des de 1945 que l'FDP es quedi fora del Parlament. La primera vegada va ser en 2013.

🔴 La participació a les eleccions a Alemanya ascendeix fins al 52% a les 14 hores, a quatre hores del tancament dels col·legis electorals. La dada suposa un augment de 15 punts respecte a la participació a la mateixa hora de les anteriors eleccions, l'any 2021. La participació final en aquelles eleccions va ser del 76,6%. 

Una campanya per cridar al vot a les eleccions legislatives alemanyes i que mostra un petó apassionat entre el favorit de les enquestes, el líder conservador Friedrich Merz, i la candidata ultradretana Alice Weidel, l'Alternativa de la qual per a Alemanya (AfD) és segona en intenció de vot, està causant un gran rebombori a Berlín. Es tracta d'un cartell de 15 metres es va instal·lar a la façana del cèntric Teatre Maxim Gorki pel Centre per a la Bellesa Política (ZPS). 

✍🏼 Per què són tan importants les eleccions alemanyes d'aquest 23 de febrer? El pròxim govern alemany haurà de capgirar la situació i reactivar la indústria alemanya. Ara bé, hi ha importants reptes al davant. I és que l'altre pilar important, en aquestes eleccions —i el que genera controvèrsia— és la política migratòria. En aquest sentit, una sèrie d'atemptats mortals ha augmentat la pressió sobre els principals partits per reformar les normes d'immigració i asil, i ha fet augmentar el suport a Alternativa per a Alemanya (AfD).

Per últim, el Partit Democràtic Lliure (FDP) també reclama una reforma del sistema de pensions alemany. Així, el partit advoca per la introducció d'un sistema de pensions basat en accions. Mentre que Die Linke, vol introduir impostos més alts per als rics, inclòs un impost a les successions del 60% per a aquells amb una herència de 3 milions d'euros o més. 

El manifest electoral, el partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) vol que Alemanya abandoni la UE i abolir l'euro. El que podria ser el segon partit més votat nega l‟existència d‟un canvi climàtic provocat per l'home" i advoca per la creació de noves centrals elèctriques de carbó i nuclears, així com per la represa de la importació de gas natural rus.

Els Verds segueixen tenint una mirada en el canvi climàtic i volen reformar el fre del deute, introduir subvencions per als cotxes elèctrics i proposar un nou “fons ciutadà” per garantir les pensions. Aquest fons també s'hauria d'alimentar amb diners estatals. I volen un impost als multimilionaris.

Els socialdemòcrates (SPD) vol oferir incentius fiscals a les empreses que vulguin augmentar les inversions. L'SPD vol que els superrics amb actius de més de 100 milions d'euros paguin un impost sobre el patrimoni. El canceller Olaf Scholz va anunciar que tornarà a augmentar el salari mínim legal, aquesta vegada de 12 a 15 euros. En matèria de pensions, l'SPD vol garantir a llarg termini un nivell de pensions almenys del 48%. 

El bloc de centredreta alemany de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i el seu partit germà bavarès, la Unió Social Cristiana (CSU), van votar per unanimitat a favor d'un programa electoral que promet reduir els impostos i aturar la migració il·legal, destaca el portal Deutsche Welle. En aquest sentit, la CDU/CSU vol reduir l'impost sobre la renda i rebaixar gradualment els impostos a les empreses fins al 25%.

La majoria de les enquestes coincideixen en quin partit serà la força més votada: la Unió Democristiana (CDU) de Friedrich Merz. Els clars perjudicats, segons els sondejos són l'FDP. Malgrat tot, el focus no està posat en la victòria de la CDU, que també, sinó en les expectatives de vot de la ultradreta d'Alternativa per Alemanya (AfD): els sondejos els atorguen un important percentatge de vots mentre el cordó sanitari que la resta de partits havien marcat amb ells s'esquerda, després de donar suport a la CDU per establir mesures restrictives amb la immigració.

En un context marcat per la guerra a Ucraïna i les tensions comercials amb els Estats Units, Alemanya s'enfronta a un procés electoral crucial que determinarà el futur del seu lideratge a Europa. El govern de coalició liderat pel canceller Olaf Scholz ha patit un fort desgast en els últims mesos, i les enquestes reflecteixen un canvi en les preferències dels votants.

Benvinguts al directe d'ElNacional.cat sobre les eleccions d'Alemanya 2025, que se celebren aquest diumenge. A mesura que avanci la tarda anirem facilitant informació en directe dels col·legis electorals, les enquestes i l'escrutini dels comicis d'aquest 23-F.