Quan falten set dies per a les eleccions federals a Alemanya, la majoria de les enquestes coincideixen en quin partit serà la força més votada: la Unió Democristiana (CDU) de Friedrich Merz té tots els números de ser el guanyador del 23 dels comicis. Els clars perjudicats, segons els sondejos són l'FDP. Malgrat tot, el focus no està posat en la victòria de la CDU, que també, sinó en les expectatives de vot de la ultradreta d'Alternativa per Alemanya (AfD): els sondejos els atorguen un important percentatge de vots mentre el cordó sanitari que la resta de partits havien marcat amb ells s'esquerda, després de donar suport a la CDU per establir mesures restrictives amb la immigració.
Tots els sondejos coincideixen que els conservadors de la CDU guanyaran les eleccions federals del 23 de febrer: l'enquestadora alemanya INSA els atorga el 30% dels vots a la seva enquesta del 3 de febrer, en la mateixa línia que l'enquestadora IPSOS (29%) i Forsa (28%), segons recull el portal Electomania. Les tres enquestes també coincideixen en un resultat històric per a l'AfD: serà la segona força política en els comicis segons el sondeig d'INSA (22%), el d'IPSOS (21%) i el de Forsa (20%). Doblarien així els seus resultats de les darreres eleccions: el 2021 van aconseguir el 10% dels vots i van quedar en cinquena posició.
Els socialdemòcrates (SPD) s'enfonsarien fins a la tercera posició, sumant –segons els tres sondejos– un 16% dels vots. Els seus, fins ara, socis de govern, els Verds, obtindrien al voltant del 13% dels vots. Els més castigats de la coalició serien els liberals (FDP): les tres enquestes els situen al voltant del 4% dels vots després de ser quarta força el 2021 amb l'11% dels vots. Les tres forces de la coalició semàfor passarien de sumar el 51% dels vots amb prou feines el 32%, cosa que elimina qualsevol opció de reeditar la seva aliança. Per qui pitjor podrien anar les coses són per a l'esquerra anticapitalista Die Linke (5% dels vots, segons les enquestes) i la ultraesquerra populista de BSW (al voltant del 4% dels vots). Ambdues formacions queden lluny de qualsevol opció de jugar un paper clau a l'elecció del pròxim canceller.
La posició de la CDU: reduir els impostos i aturar la migració il·legal
El bloc de centredreta alemany de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i el seu partit germà bavarès, la Unió Social Cristiana (CSU), van votar per unanimitat a favor d'un programa electoral que promet reduir els impostos i aturar la migració il·legal, destaca el portal Deutsche Welle. En aquest sentit, la CDU/CSU vol reduir l'impost sobre la renda i rebaixar gradualment els impostos a les empreses fins al 25%. Promet no retallar les pensions de jubilació i pretén incentivar els que vulguin continuar treballant més enllà dels 67 anys, cosa que els permetria guanyar fins a 2.000 euros al mes, lliures d'impostos a més de la seva pensió. Les idees del candidat a canceller de la CDU, Friedrich Merz, costaran milers de milions d'euros i seran extremadament difícils d'implementar si la CDU/CSU es nega a suavitzar el “fre del deute”. Consagrat a la Llei Fonamental alemanya, el fre limita el nou deute a un màxim de 0,35% del producte econòmic (PIB).
D'aquesta manera, la CDU/CSU és favorable a ampliar la videovigilància a llocs públics i introduir el reconeixement facial automàtic en estacions de tren i aeroports. Volen que Alemanya assumeixi més responsabilitats a l'OTAN i que dediqui més del 2% del PIB a la defensa. Aplaudeixen el desplegament d'amplis sistemes d'armes a Alemanya i prometen recolzar Ucraïna "amb tots els mitjans diplomàtics, financers i humanitaris necessaris i amb l'enviament d'armes". A banda, la CDU/CSU promet continuar donant suport militarment a Israel i advoca per una solució de dos Estats a l'Orient Mitjà. Pel que fa a la Xina, la CDU/CSU parla d'una "competència sistèmica", amb la qual pretén mantenir unes relacions econòmiques estretes i, alhora, reduir les dependències econòmiques crítiques i reforçar la protecció de les infraestructures crítiques i de les tecnologies rellevants per a la seguretat. La CDU/CSU vol continuar compromesa al Sud global i a la regió Àsia-Pacífic per contrarestar la creixent influència de la Xina i Rússia.
Què volen els socialdemòcrates?
Els socialdemòcrates (SPD) es volen endeutar més per disposar de milers de milions d'euros per a inversions urgents, per exemple en infraestructures en crisi. El partit també vol oferir incentius fiscals a les empreses que vulguin augmentar les inversions. En línia amb el missatge als votants de baixos ingressos, l'SPD vol que els superrics amb actius de més de 100 milions d'euros paguin un impost sobre el patrimoni. El canceller Olaf Scholz va anunciar que tornarà a augmentar el salari mínim legal, aquesta vegada de 12 a 15 euros. En matèria de pensions, l'SPD vol garantir a llarg termini un nivell de pensions almenys del 48%. El partit rebutja tant les retallades de pensions com l'augment de l'edat de jubilació, que actualment és de 67 anys. L'SPD vol treballar per accelerar els procediments d'asil i també promet treballar per aconseguir acords migratoris integrals “que obrin la immigració a la formació i al treball” i que incloguin acords ferms perquè els països acceptin de nou els seus ciutadans que hagin d'abandonar el país, segons destaca el mateix portal alemany.
Els plans de l'SPD en matèria de política exterior i de seguretat se centren en el suport a Ucraïna contra la guerra d'agressió de Rússia i el desplegament d'armes nord-americanes de mitjà abast a l'oest d'Alemanya. L'SPD vol continuar recolzant Ucraïna, també amb armes i equipaments. L'SPD està clarament compromès amb l'OTAN i vol destinar almenys el dos per cent del producte interior brut a la defensa. El seu objectiu a llarg termini és crear una Unió Europea de Defensa i construir una indústria de defensa europea competitiva. En relació amb la Xina, l'SPD vol aplicar una política europea coordinada respecte de la Xina, que considera "soci, competidor i rival sistèmic".
Els verds, amb la mirada al canvi climàtic
Els Verds, en els darrers tres anys, han rebut crítiques pels seus plans de protecció del clima. Ara, el partit ha suavitzat les seves exigències de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle en comparació amb la campanya electoral del 2021. En aquest sentit, els Verds també volen reformar el fre del deute, introduir subvencions per als cotxes elèctrics i proposar un nou “fons ciutadà” per garantir les pensions. Aquest fons també s'hauria d'alimentar amb diners estatals. I volen un impost als multimilionaris.
El punt clau de les eleccions, però, és la política d'immigració. En relació, doncs, a aquesta matèria, els Verds volen defensar el dret fonamental a l'asil, i també les obligacions internacionals en virtut de la Convenció de Ginebra sobre els Refugiats, la protecció subsidiària i el Conveni Europeu de Drets Humans. S'oposen a les deportacions a regions en guerra i crisi. Els Verds, tal i com recull la DW, s'oposen als plans d'externalitzar els procediments d'asil a països tercers, assenyalant les dificultats per implementar aquests acords entre el Regne Unit i Rwanda i entre Itàlia i Albània.
L'AfD: la ultradreta podria ser la segona força
Segons el manifest electoral, el partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) vol que Alemanya abandoni la UE i abolir l'euro. El partit, que podria convertir-se en la segona força del país segons les enquestes, nega l‟existència d‟un canvi climàtic provocat per l'home" i advoca per la creació de noves centrals elèctriques de carbó i nuclears, així com per la represa de la importació de gas natural rus. L'AfD també vol controls fronterers més estrictes que expulsin els refugiats que hagin passat per altres països de la UE per arribar a Alemanya. Volen aturar els sol·licitants d'asil a la frontera mentre se'n processen les sol·licituds. Per a l'AfD, la qüestió de la seguretat interior està estretament lligada a la política migratòria. Per això, en aquest context, demana, per exemple, que es procedeixi a la detenció preventiva de persones i que es redueixi l'edat de processament penal de 14 a 12 anys.
L'AfD pretén augmentar la taxa de natalitat amb incentius financers i aconseguir així un canvi demogràfic a Alemanya mitjançant una “política familiar activadora”, resumeix el portal. Pel que fa als pagaments a la seguretat social, l'AfD vol que els estrangers només hi puguin accedir si han treballat a Alemanya durant almenys deu anys i han pagat contribucions a la seguretat social.
L'FDP, centrat en l'economia
Com els Verds, el Partit Democràtic Lliure (FDP) també reclama una reforma del sistema de pensions alemany. Així, el partit advoca per la introducció d'un sistema de pensions basat en accions. Les exigències de l'FDP d'una política econòmica radicalment diferent van ser la causa principal de la ruptura del govern de coalició amb l'SPD i els Verds al novembre. Moltes d'aquestes reivindicacions han aparegut ara al programa electoral del partit: alleujar la càrrega fiscal de les empreses amb preus energètics elevats i menys burocràcia.
Die Linke, focalitzat en els impostos per als més rics
El partit d'esquerres, Die Linke, vol introduir impostos més alts per als rics, inclòs un impost a les successions del 60% per a aquells amb una herència de 3 milions d'euros o més. També vol augmentar el salari mínim a 15 euros i les pensions al 53% (des del 48% actual) de l'ingrés net del beneficiari. En aquest sentit, també vol reestructurar el sistema de pensions. En el futur, tots els ciutadans han de contribuir a un sistema públic, inclosos els funcionaris, els autònoms i els diputats. Es pretén reduir l'edat de jubilació als 65 anys, o fins i tot als 60 anys per als qui hagin treballat i cotitzat almenys durant 40 anys.