Bielorússia ha acusat aquesta setmana d'ingerència el Parlament Europeu (PE) per condemnar anticipadament les eleccions presidencials del 26 de gener amb un projecte en què crida la comunitat internacional a no reconèixer-ne els resultats. "És evident que el projecte és una grollera ingerència en el procés electoral d'un Estat sobirà, que no té res a veure amb la situació real i està cridat a exercir pressió sobre la lliure expressió de la voluntat popular dels bielorussos", ha dit Anatoli Glaz, ministre d'Exteriors bielorús, segons l'agència oficial BELTA.

Glaz va destacar que els parlamentaris europeus van debatre aquest dimecres aquest projecte a proposta d'un grup de diputats "tendenciosos". "Les eleccions acaben de començar i allà ja ho està tot condemnat i no reconegut. Per a la sobirana Bielorússia tot això és inadmissible. Qualsevol intent com aquest rebrà la resposta deguda", ha destacat. "Recordem que la invitació va ser enviada. El 17 de gener ho va confirmar la mateixa OIDDH. Encara poden venir", ha dit, encara que, tot seguit, ha ressaltat que la seva presència no té importància, ja que més de 450 observadors internacionals han estat acreditats.

El 2020, l'OIDDH també va ser convidada a l'últim moment, però els seus observadors van declinar supervisar els comicis per falta de temps per preparar la missió. L'exsecretari d'Estat nord-americà Antony Blinken també va assegurar la setmana passada que a Bielorússia no hi pot haver unes eleccions ni lliures ni justes.

Bielorússia, a les urnes sense sorpresa

Els bielorussos van començar a votar aquest dimarts per avançat en els comicis presidencials als quals es presenta a la reelecció Lukaixenko, el mandatari europeu que fa més temps que és al poder, des del 1994, i que busca un setè mandat presidencial. Uns set milions de bielorussos són cridats a les urnes per elegir el cap de l'Estat entre cinc candidats, dels quals només un pot ser considerat crític amb les autoritats actuals. 

Els sondejos oficials asseguren que un 82,5% dels bielorussos estan disposats a votar Lukaixenko. A més, un 2,9% donaria suport a un altre candidat; un 7,9% votaria en contra de tots –una opció contemplada per la legislació electoral– i un 6,7% no participaria en els comicis, segons recull Efe.

L'oposició a l'exili ha fet una crida als seus partidaris a votar-hi en contra, ja que considera que a Bielorússia no es poden celebrar eleccions democràtiques lliures. Les autoritats electorals han prohibit fotografiar les paperetes, el mètode que precisament va permetre confirmar la falsificació dels resultats en les presidencials del 2020, que van provocar les protestes antigovernamentals més grans en la història de l'antiga república soviètica. Per aquest motiu, centenars de milers de persones, inclosos molts activistes opositors, es van exiliar i no podran exercir el dret al vot, ja que les autoritats no han habilitat urnes a l'estranger, adduint motius de seguretat.

Per què Lukaixenko ha avançat les eleccions?

En principi, les eleccions estaven previstes per a l'estiu, però el govern d'Alexandr Lukaixenko va decidir avançar-les al gener. A què es deu aquest canvi? El portal Vox Europe, a través d'analistes i comentaristes, ho atribueix a dues explicacions. La primera és que el clima hivernal reduirà la possibilitat que se celebrin protestes. Després de la violenta repressió de les protestes que van seguir les eleccions presidencials del 2020 i on Lukaixenko no va guanyar, les possibilitats que es produeixi una mobilització massiva per celebrar manifestacions públiques són escasses de totes maneres. Però Lukaixenko prefereix no córrer riscos. La segona explicació és que vol un mandat renovat en preparació per a les pròximes negociacions que tenen per objectiu posar fi a la guerra de Rússia a Ucraïna. Lukaixenko no amaga el seu desig de participar en les converses i vol que el seu país sigui un actor clau. És conscient que aquest fet determinaria l'estatus de Bielorússia a la realitat de postguerra i, per tant, el seu futur personal. Lukaixenko considera aquestes eleccions com un intent de restablir i tancar per fi el capítol que es va obrir a les eleccions del 2020 i les protestes que van acompanyar el període de després. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!