Finalment, ha arribat el dia. Brasil celebra aquest diumenge eleccions i escollirà el seu pròxim president. No són els únics candidats, però els comicis tenen dos noms: Jair Bolsonaro i Luiz Inácio Lula da Silva. Es tracta d'unes de les eleccions més transcendentals dels últims anys i és que Jair Bolsonaro, actual president del país, podria sortir per la porta petita (i Luiz Inácio Lula da Silva entrar per la porta gran). Si més no, això és el que diuen els sondejos. L'expresident brasiler Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (TP), se situa al capdavant de les enquestes, segons un sondeig de l'institut demoscòpic IPEC. Lula, que congrega el 47% d'intenció de vot (48% segons un sondeig més recent avançat per l'Agència EFE i que recull Newtral), ha consolidat així un avantatge d'almenys 16 punts percentuals sobre el rival principal, l'actual president Jair Bolsonaro, que registra un 31% a la intenció de vot.
🗣️ Jair Bolsonaro, de militar a president: així busca guanyar les eleccions del Brasil 2022
🗣️ Eleccions Brasil 2022: Lula da Silva, de la presó a la batalla per recuperar la presidència del país
🇧🇷 Eleccions Brasil 2022: el camí cap a la consolidació de la democràcia?
🗳️ Radiografia del votant a les eleccions del Brasil 2022: qui vota Bolsonaro?
Els ulls estan posats al Brasil, l'economia més gran de l'Amèrica Llatina i la quarta democràcia més gran del món, perquè hi ha certa preocupació pel que pugui passar abans o després del dia de les eleccions. I és que Jair Bolsonaro, del Partit Liberal (PL), s'ha encarregat d'escampar dubtes sobre si reconeixerà l'eventual derrota, que vaticinen totes les enquestes. Els atacs del líder de la ultradreta contra el sistema electoral han estat creixents des que va assumir el poder el 2018 i el mateix Bolsonaro, amb declaracions ambigües, ha atiat el fantasma d'un cop d'estat. Precisament per aquest motiu, es posa èmfasi en la importància d'aquests comicis i al fet que Brasil pugui consolidar la seva democràcia.
Eleccions Brasil 2022: Lula da Silva vs. Bolsonaro
"Lula da Silva va sortir de la presidència amb una aprovació molt alta i els anys que va estar al govern van ser bons. Va tenir polítiques encertades pels més pobres i també polítiques de treball i creació de llocs de treball. També era una època que l'Amèrica Llatina anava molt bé i tenien recursos per fer aquestes polítiques", explica la investigadora sénior de l'Amèrica Llatina del CIDOB, Anna Ayuso. "Després va venir Dilma Rousseff, que va coincidir amb el període de recessió, el 2008. Es va intentar passar fent servir els recursos dels anys de bonança", destaca en una conversa amb ElNacional.cat sobre les eleccions de Brasil 2022. Així, destaca que van proliferar les protestes per la situació econòmica i també pels casos de corrupció. "Tot plegat va fer entrar en crisi. I es va fer un impeachment a Dilma. I d'aquí es va passar a la imputació de Lula".
Una imputació que finalment seria anul·lada. I és que després de passar 580 dies a la presó i no poder participar en les eleccions presidencials del 2018, la justícia del Brasil va revocar les condemnes rebudes per l'anomenada operació Lava Jato. Lula havia estat declarat culpable de delictes de corrupció passiva i rentat de diners. L'any 2021, però, el Tribunal Suprem va anul·lar aquestes condemnes perquè, suposadament, no s'havien respectat els seus drets durant el procés. El judici el va capitanejar el jutge Sérgio Moro. Però Moro va ser nomenat l'any 2019, ministre de Justícia pel guanyador de les eleccions del 2018, és a dir, Bolsonaro. Un fet que li ha encaixat estupendament per manifestar la seva innocència i afirmar que va ser perseguit durant el Lava Jato. El procés judicial va ser anul·lat perquè es va exposar que Moro no havia actuat de manera imparcial. En aquest context, Bolsonaro va arribar al poder.
Per què va guanyar Bolsonaro?
"En aquest context, els partits van posar-se d'acord en buscar candidatures de sempre. El candidat no era gaire conegut, era de São Paulo i encara hi havia molta càrrega de corrupció. No va haver-hi una voluntat política de fer una candidatura de centreesquerra. I la segona volta va ser una campanya de l'extrema dreta contra l'extrema esquerra", destaca. "Va guanyar el rebuig a la corrupció". "Molta gent de la classe mitjana va votar Bolsonaro. En aquell moment va sorgir com una mica fora del que hi havia hagut fins al moment. El candidat de l'antipolítica", subratlla. "Després, però, de mica en mica, s'han anat veient les carències que tenia, s'ha recolzat molt amb militars retirats dins del govern. Ara està sostingut per partits centristes que es beneficien d'un tracte de favor". Ayuso destaca que és precisament gràcies a aquests partits centristes que es mantenen els governs al Brasil. Matisa que no és corrupció, però que es tracta d'una negociació constant.
🗣️ Jair Bolsonaro, el candidat a les eleccions del Brasil 2022 que assegura estar en mans de Déu
La investigadora recorda que no té partit fort propi, i que va intentar crear-ne un, però no se n'ha sortit. A més, segons sembla, tota la seva família està involucrada en corrupció, i tampoc va actuar bé al principi de la pandèmia. "Va intentar corregir, després ho negava. Va fer sortir la gent després de registrar molta incidència. Tot això ha fet que perdi popularitat, sobretot entre la classe mitjana".
"Lula ha fet una aliança amb els de centre. En aquest sentit, pot posar de vicepresident una persona moderada que ve del centre. Així té tirada en els estats del sud del país. Bolsonaro recull només el vot de rebuig de Lula, en canvi, Lula està recollint el centreesquerra. I això ha fet augmentar la intenció de vot, que sempre era del 30 o 35%".
El discurs primitiu de Bolsonaro
Bolsonaro té el rebuig que es veu a les enquestes, recorda Ayuso. Per aquest motiu, insisteix la investigadora que la voluntat és de moderar el discurs. "El discurs de Bolsonaro és molt primitiu", diu. "Hi ha hagut un qüestionament de les institucions, que la gent qüestioni el tarannà democràtic. Va dir que no acceptaria el resultat si era negatiu, va atacar els jutges i econòmicament no ha anat bé. Moment de recessió, el coronavirus... ha repartit molts diners per aconseguir comprar el vot, però els partits centristes tampoc no el veuen amb bons ulls. Ha perdut la confiança del centre".
👩 Les dones, el gran mur contra la reelecció de Jair Bolsonaro a les eleccions del Brasil 2022
El paper de les dones a les eleccions del Brasil 2022
Les dones podrien ser protagonistes durant les eleccions. Les mobilitzacions de dones brasileres l'any 2018 sota el hashtag #Ellno no van evitar que Bolsonaro sortís escollit. Ara, però, l'electorat femení s'ha aixecat amb força per impedir la reelecció del líder d'extrema dreta. Tal com destaca la premsa local, el rebuig a Bolsonaro per part de l'electorat femení és més que evident. Una enquesta que va dur a terme l'Institut Datafolha del 13 al 15 de setembre a tot el país, Bolsonaro només va aconseguir el 29% de la intenció de vot entre les dones. Lula da Silva es quedaria amb un 46%. Un fet, però, que canviaria si només els homes poguessin votar. Bolsonaro es faria amb el 44% davant del 37% que podria quedar-se Lula. Tanmateix, l'electorat és, segons el portal Sem Mexico, de majoria femenina. Un 52% de l'electorat, és a dir, dels 156 milions de brasilers que estan cridats a votar. En aquest sentit, la intenció de vot és per a Lula del 45%, mentre que el 33% preferiria Bolsonaro.
Imatge principal: l'expresident del Brasil i actual candidat a la presidència Luiz Inácio Lula da Silva durant un míting/ Efe