Les eleccions que Escòcia celebra aquest dijous s'han convertit en un pas clau perquè l'independentisme aconsegueixi el segon referèndum d'independència. El més important dels comicis no és saber qui guanyarà o si el Partit Nacional Escocès (SNP) podrà formar govern, sinó quin suport tindrà —juntament amb la resta de formacions independentistes— per pressionar Downing Street per fer el segon referèndum d'independència.
L'última enquesta feta pel YouGov va a favor del partit que lidera la primera ministra, Nicola Sturgeon, i li dona uns set diputats més dels que té actualment. És a dir, l'SNP passaria dels 63 (actualment en tenen dos menys) als 70 escons, i aconseguiria la majoria absoluta al Parlament de Holyrood, de manera que podria governar en solitari.
La primera ministra, Nicola Sturgeon, en campanya / Foto: ACN
També creixerien els ecologistes, que passarien de 6 a 10 diputats i es convertirien en la quarta força a Holyrood. En canvi, l'intent de l'exprimer ministre Alex Salmond per donar una alternativa a l'independentisme escocès quedaria en un fracàs i aconseguiria només el 3% dels vots; un resultat insuficient per entrar a Holyrood. Tanmateix, amb aquests resultats l'independentisme aconseguiria 80 dels 129 escons de la cambra escocesa, el 62% del total.
Gràfic: Maria López Moya
Sigui com sigui, tot sembla indicar que l'unionisme perdrà encara més suports i quedarà en una minoria incapaç de frenar l'avenç de Sturgeon. Tres enquestes indiquen que els conservadors continuaran liderant l'oposició, però amb menys suport: els donaran entre 24 i 29 escons. Si bé els sondejos discrepen sobre la recuperació del Partit Laborista, tots el releguen com a tercera força. Menys suports tindran encara els liberals, que es quedaran amb el 6% dels vots.
El full de ruta de l'independentisme escocès
Si les enquestes es compleixen i l'independentisme escocès torna a demostrar que és majoritari a les institucions escoceses, el primer que té previst fer Sturgeon és tornar a demanar al govern britànic un segon referèndum d'independència.
Però què passarà si Londres s'hi oposa? La resposta no és gens clara. Evidentment el govern escocès reaccionarà durament perquè ja ha advertit que una nova negativa no té "cap justificació moral ni democràtica". Ara bé, Sturgeon s'ha mostrat ambigua sobre quin camí hauria d'emprendre el seu Executiu.
Boris Johnson ha mantingut fins ara la seva negativa a concedir a Escòcia un segon referèndum / Foto: Efe
Per una banda, l'SNP aposta per introduir igualment una llei al Parlament de Holyrood per fer que "els preparatius necessaris per al referèndum es puguin fer i implementar un cop s'acabi la pandèmia". Però per l'altra, Sturgeon s'ha mostrat reticent a seguir l'exemple català. Ara fa uns mesos va assegurar que "Catalunya és la prova que si el procés no té legitimitat i legalitat, no pot conduir a la independència".
Així doncs, la idea de l'SNP de fer un referèndum sense acord amb Londres es podria emmarcar en una llei aprovada pel Parlament escocès que permetria al país fer una consulta, però sense efectes legals.
La darrera sortida a tot plegat poden ser els tribunals. Tot dependrà del govern de Boris Johnson, que pot impugnar la base legal ja sigui d'un referèndum a la catalana, del qual cada vegada hi ha més partidaris, o de la consulta. De totes maneres i com assenyalen molts experts, aquest no és el camí habitual pel qual transcorre la política britànica.
Precisament aquest dimecres, Johnson ha rebutjat el referèndum i ha posat d'excusa la pandèmia, tot i que Sturgeon sempre ha defensat que la consulta s'hauria de fer després. "Crec que la majoria de la gent d'Escòcia, la majoria de tot el Regne Unit, sent que... a mesura que sortim junts d'una pandèmia, no és el moment de caure en una imprudència i crec que és irresponsable celebrar un segon referèndum", ha indicat Johnson.