El socialdemòcrata Peter Pellegrini, secundat pel govern de coalició amb complicitats amb Rússia i Hongria, i el diplomàtic Ivan Korcok, recolzat per l'oposició liberal i progressista que defensen ajudar militarment a Ucraïna, es disputaran la Presidència d'Eslovàquia en una segona ronda el 6 d'abril. Korcok ha rebut el 42,5% dels suports, davant del 37% de Pellegrini.
Des del seu retorn en poder al capdavant d'una coalició de populistes d'esquerra i ultranacionalistes, el primer ministre Robert Fico, qui dona suport a Pellegrini, ha reorientat la política exterior cap a una postura més favorable a Rússia i ha atacat institucions independents, com la judicatura, desmantellant la Fiscalia Anticorrupció que investigava a alts càrrecs de la formació del cap del govern. També ha fet reformes al Codi Penal eslovac que preocupen a la Unió Europea. En aquest context, la presidència es converteix en una posició clau per a controlar al poder executiu. "El país no està bé i vull que es mogui", va dir Korkoc després de conèixer els resultats que li fan el pas a la segona volta i fent referència a les massives protestes contra les últimes mesures de l'Executiu de coalició.
"Eslovàquia ha perdut la brúixola en política exterior", ha assegurat a més l'experimentat diplomàtic sobre el gir radical que ha suposat deixar de fer costat militarment a Ucraïna des de l'arribada al poder de Fico, a diferència del que va passar en l'anterior legislatura. La participació ha estat del 50 %, lleugerament superior al 48 % que va haver-hi fa cinc anys, quan a la segona volta van passar l'actual cap d'Estat, Zuzana Caputova, i el llavors vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic. Caldrà veure quin dels dos candidats serà capaç d'atreure el vot més nacionalista i radical que no ha aconseguit veure's representat en aquests comicis, ja que, malgrat les diferències d'ideari polític, són molts els punts en què coincideixen Pellegrini i Korcok, ha reconegut aquest últim.
La trajectòria de Pellegrini: trencament amb Fico i amb els socialdemòcrates europeus
Pellegrini compta ja amb una notable trajectòria: ha estat primer ministre i actualment presideix el Parlament per segona vegada. A més, lidera el seu propi partit, La Veu ("Hlas"), després d'haver estat ministre en diverses ocasions. Hlas és una escissió de la formació socialdemòcrata Smer de Fico, el polític que ha estat més temps al capdavant del govern a Eslovàquia i que en els últims anys, des de la pandèmia, ha derivat en posicions populistes, antimigratòries, reticents amb les vacunes i prorusses. Van trencar l'any 2020, després de col·laborar durant dues dècades plegats. Pellegrini va intentar projectar una imatge de moderació en les eleccions legislatives del passat setembre, en les quals va quedar tercer. Tanmateix, va entrar a l'executiu del seu antic cap.
Tant Smer ("Direcció") com Hlas van ser expulsats del Partit dels Socialistes Europeus per pactar una coalició de govern amb la ultradreta del SNS. La principal crítica que rep Pellegrini és que no ha aconseguit desvincular-se de la figura del seu anterior líder, Fico, i es desconeix si com a president serà capaç de posar límit a algunes de les reformes de l'Executiu que vulnerin l'estat de dret.
Korcok, de 59 anys, antic ministre d'Exteriors i exembajador als EUA, Alemanya i davant la UE, es presenta com el contrapès a l'actual govern. El seu perfil és pròxim al de la presidenta sortint, la liberal Caputova, que ha posat traves a les polèmiques reformes del govern. A més, va ser clau en l'adhesió d'Eslovàquia a l'OTAN i s'erigeix com el defensor de l'estat de dret.
Caputova plega enmig d'amenaces contra la seva família
Els eslovacs triaran el 6 d'abril al successor de Caputova, la primera presidenta dona del país, després que decidís no buscar un segon mandat. La presidenta sortint, que ha demandat al primer ministre Fico per titllar-la de "traïdora" i d'"agent estatunidenc", diu que no té l'energia per a continuar per altres cinc anys, citant amenaces contra la seva família en un període molt polaritzat de la política eslovaca.
Caputova va expressar la seva esperança que el seu successor "representi bé al país a l'estranger". Encara que el lloc presidencial és vist com a cerimonial, amb el poder executiu en mans de Fico, la seva capacitat per a vetar lleis farà que el sisè cap d'estat d'Eslovàquia -des que el país naixés de la dissolució pacífica de Txecoslovàquia en 1993- tingui un paper clau.