El nou president dels Estats Units serà Donald Trump. Ho serà contra tot pronòstic, deixant el món amb la boca oberta i demostrant un cop més que les enquestes no reflecteixen el que vota la gent. La d'avui ha sigut una nit d'infart, que ha acabat torçant-se per a la demòcrata Hillary Clinton. La candidata ha perdut en estats clau com Florida -després d'un ajustat recompte- i a Ohio, però també en estats demòcrates on la seva victòria es donava per feta com Wisconsin, que ha guanyat Trump, o Michigan que també ho ha fet a falta de recomptar alguns vot.

A més, semblava que aquest cop Carolina del Nord votaria per Clinton, tot i que no se l'havia emportat Obama ara fa quatre anys, però tampoc ha estat així. També és molt significativa la derrota a Pennsilvània, l'estat del seu vicepresident Tim Kaine, que ha caigut per a els republicans. Clinton, doncs, s'ha emportat una derrota més i s'ha quedat sense fer història i sense ser la primera dona presidenta dels Estats Units.

La nit havia començat bé per a Clinton, guanyant als estats previstos, però l'ajustada batalla per Florida ha fet començar a témer el pitjor. És un dels estats indecisos amb més pes (29 delegats) i on Obama havia guanyat ara fa quatre anys. Aquest ball de números, que finalment ha caigut de la banda de Trump, ha fet entrar el nerviosisme a les files demòcrates, que s'ha vist agreujat per la pèrdua d'Ohio. Aquest estat, que atorga 18 delegats, és conegut com el termòmetre del què passarà a la resta del país. Es diu que qui guanya aquí, guanya les eleccions. Aquest cop s'ha tornat a complir.

Tot i això, i tot i caure a Florida, Clinton podria haver guanyat si no hagués fallat en altres punts claus del mapa.

Font: The New York Times

La nit començava sense gaires esperances per a Trump. Com mostra aquest gràfic del diari nord-americà The New York Times, ningú donava masses possibilitats al milionari a la mitjanit. Entre les tres i les quatre de la matinada, però, les coses s'han començat a complicar per a Clinton i l'alegria s'ha traslladat de seu. Els dos candidats estaven passant la nit electoral a Nova York, a pocs quilòmetres de distància. Les cares dels demòcrates han canviat en poc temps, i de la il·lusió han passat a la incredulitat i a l'horror.

Trump, conciliador

Just després de conèixer's el resultat, per primer cop en molt de temps el ja president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha sortit a parlar amb els que s'aplegaven a la Torre Trump de Nova York per seguir el resultat i ha fet un discurs diferent al que ens té acostumats. Trump ha sigut conciliador: "seré president per a tots els americans. És molt important per mi", ha assegurat Donald Trump. El republicà diu que ho serà tant pels republicans, com pels demòcrates, com pels independents; i que el moviment que aglutina diferents races, religions i origens.

A més, pel que fa a les relacions internacionals, Trump ha assegurat que espera "tenir bones relacions amb aquells països que estiguin disposats a portar-se bé amb nosaltres", després de deixar mig món contenint la respiració. La política exterior de Trump és el que més es tem fora dels Estats Units. El republicà ha assegurat diverses vegades que està en contra els tractats de lliure comerç i que tancarà les fronteres als immigrants.

El vot contra l’elit i la immigració

“Fer Amèrica gran un altre cop”, sota aquest eslògan s’ha desenvolupat la campanya de Donald Trump que va començar el juny del 2015 des de l’edifici de la seva luxosa Torre Trump de Nova York, quan ningú hagués apostat per la seva victòria. El vot de Trump és un resposta antiestablishment, de canvi i de protesta.

Molts es preguntaran avui com pot ser que una persona com Donald Trump guanyés les eleccions. La resposta és complexa, però respon a alguns dels patrons que s’estan movent actualment per tot el món occidental. El de Trump és un discurs antipolític i antiestablishment, el d’aquells que demanen a crits que el poder retorni al poble i d’aquella classe obrera desafavorida que s’ha vist colpejada per la globalització.

Trump té un discurs que ha estat titllat de racista i de tancament als mercats globals i als tractats de lliure comerç, i aquest discurs ha calat dins la societat nord-americana, perquè promet preservar els llocs de feina dels americans davant la immigració i la globalització. Un vot que ja havia picat a la porta a països com França o Àustria, però que no s'esperava a una de les grans potències mundials com és els Estats Units.

La classe obrera que abans estava còmodament instal·lada a l’ideal que tenim tots dels Estats Units, avui ha pres el control. Són tots aquells que s’han vist debilitats en els últims temps, que han vist com les seves ciutats es transformaven i que han perdut tot el seu poder sentint-se inclús invisibles. Els treballadors han acudit a les urnes per derrotar l’empresariat, encara que Trump també ho sigui, i s’han fet seu el discurs de magnat.

Un mur amb Mèxic

El vot que representen aquesta classe obrera desafavorida ha portat moviments inspiradors a altres països, on s'ha vist com el poder ha retornat al poble, però als EUA, qui encapçala el moviment de protesta no és la persona ideal. La seva revolta està tenyida d’intolerància, odi, autoritarisme i racisme en estat pur.

Diverses vegades Trump ha fet comentaris despectius sobre els llatinoamericans, sobretot contra el seu veí Mèxic, a qui li vol fer pagar un mur per barrar-los l’entrada als Estats Units. Trump no vol immigració perquè diu “que vénen els pitjors: violadors, lladres, venedors de droga...” i que prenen els llocs de feina als natius. Aquest missatge de limitar l’entrada d’immigrants al país també ha calat a les classes populars del país.

Com ja va passar amb el Brèxit el passat mes de juny, els nord-americans han trencats els pronòstics, han optat per aquells que representen un discurs populista però també de trencament amb tot l’actual. Una postura que, evidentment, no representava Hillary Clinton.

Derrota també d’Obama

Si alguna cosa no representava, ni podia representar, Hillary Clinton era un canvi. La demòcrata era la imatge de la continuïtat del mandat d’Obama, i això és un cop dur per al fins ara president dels Estats Units. És un fracàs de la política del Obama Care, que ha acabat essent més excloent que inclusiva, i no ha caigut gens bé entre l’electorat. Com tampoc la no resolució del drama de l’endeutament del joves per pagar els seus estudis, que desmobilitza la gent jove.

Però no només això. Clinton també era la imatge d’un temps passat, de quan ella era primera dama al costat de Bill Clinton. La demòcrata representava l’establishment, molt lluny del crit de canvi del ‘Yes we can’ que va portar a Barack Obama a la Casa Blanca. De fet, ja va ser aquesta imatge i la seva llarga experiència política les que li van jugar una mala passada l’any 2008 davant d’un jove i poc experimentat Obama, i també el seu punt feble en les eleccions d’aquest any.

A més, Clinton no ha generat ni il·lusió ni entusiasme. Com ja li ha passat al llarg de la seva carrera política, el seu obscurantisme i secretisme no agraden gens a l’electorat. Clinton ha jugat la carta de la por, com aquí ha jugat moltes vegades el PSOE amb els lemes ‘Si tu hi no vas ells tornen”. Però l’electorat nord-americà no ha tingut por i ha preferit el canvi a la seguretat.

Un cop al món

En política exterior el poder del president als EUA és molt alt. Per això, avui el món estava pendent de a qui donaven les claus del despatx oval de la Casa Blanca els nord-americans. Que finalment aquesta persona sigui Donald Trump tindrà fortes influències internacionals, i possiblement portarà als EUA a tancar-se al món.

Els principals líders occidentals, sobretot els europeus, no temen a Trump només pel caràcter excèntric que ha demostrat durant tota la campanya, també per les polítiques econòmiques que ha promès. El candidat republicà s'oposa als tractats de lliure comerç.

Durant la campanya ha assegurat que si és president, no firmarà el tractat de lliure comerç amb Europa, el famós TTIP, i pensa renegociar el NAFTA -el que des de fa 20 anys mantenen els Estats Units amb Canadà i Mèxic-. Segons Trump, la seva prioritat són "els llocs de treball, els sous i la seguretat dels nord-americans". És en part gràcies a aquest discurs, que va contra l'elit, que s'ha guanyat part de les classes desafavorides del país. 

Qui sí que dóna suport a Trump és Rússia, amb qui ha mostrat acostaments durant la campanya. Una situació absolutament anòmala en dos països que van passar-se anys enfrontats en una Guerra Freda. També la Xina ha declarat que prefereix Trump a Clinton, perquè tot i ser dos països enemics, el govern xinès no vol veure a Clinton ni en pintura per les seves polítiques quan era secretària d’estat.