Les eleccions al Parlament Europeu han deixat un hemicicle curiós amb una forta presència de la dreta i l'extrema dreta. Malgrat tot, després de les eleccions què passarà? En aquest sentit, s'obre un calendari per constituir les noves institucions de la Unió Europea. El nou Parlament Europeu es constituirà en una sessió a Estrasburg entre el 16 i el 19 de juliol. Des del dia 10, doncs, els diferents partits nacionals han de comunicar a l'Eurocambra els grups parlamentaris als quals volen inscriure's. Per poder-ho fer cal que s'organitzin per afinitats polítiques. Es necessita un mínim de 23 eurodiputats per conformar un grup propi, recorda el portal Maldita.es. S'hauran d'agrupar eurodiputats d'almenys una quarta part d'estats membres. I en aquest sentit, el grup parlamentari haurà de justificar els "valors que defensa i els principals objectius polítics que els seus membres pretenen perseguir junts".
Després de la constitució del Parlament Europeu es triarà al seu president o presidenta, que té un mandat de dos anys i mig. És a dir, la meitat de la legislatura. També és el moment de triar vicepresidents i assessors de la mesa. Més endavant, també s'elegeixen els presidents de les comissions parlamentàries.
Com es tria el president o la presidenta de la Comissió Europea?
L'elecció del president o la presidenta de la Comissió Europea depèn del Consell Europeu i del Parlament Europeu. El dia 17 de juny hi ha programat un Consell Europeu informal, que reunirà caps d'Estat i govern per començar a parlar de noms. Els dies 27 i 28 de juny hi ha una cimera del Consell Europeu. Segons l'agència Efe i destaca Maldita.es, està previst que es parlin els nomenaments en les institucions de la UE.
La Comissió Europea està formada per un representant de cada estat membre. La majoria dels grups parlamentaris a l'Eurocambra proposen un spitzenkandidat, un candidat principal a presidir la Comissió. Entre aquests candidats, el Consell Europeu ha d'assignar-ne un com a candidat a presidir la Comissió (tot i que el 2019, el Consell va proposar un nom diferent dels spitzenkandidaten).
Institucions europees: SpitzenkandiQUÈ?
Un cop el Consell Europeu proposi un nom, la persona ha de sotmetre's a votació al Parlament Europeu. El procés és lent i llarg. Segons destaca el portal Maldita.es, l'Eurocambra pronostica que aquest debat podria ser el 16 i el 19 de setembre si al juliol no s'arriba a un acord. En aquest sentit, cal recordar que es precisa una majoria absoluta de 361 eurodiputats, en una votació secreta. Si no aconsegueix aquesta majoria, el Consell ha de proposar un altre nom.
Després de l'elecció de la Presidència de la Comissió, venen els comissaris. Així, els països restants nominaran un candidat a comissari, que haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu. Entre aquests noms hi ha el de l'alt representant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat. El càrrec que actualment ocupa Josep Borrell. Aquest lloc, juntament amb el del president del Consell i el de la Comissió, es reparteix entre les diferents ideologies majoritàries de l'Eurocambra, tal com destaca el mateix portal.
Qui serà el pròxim president del Consell Europeu?
Charles Michel és l'actual president del Consell Europeu i ho serà fins a l'1 de desembre. Els caps d'Estat i govern són els que proposaran un altre nom per ocupar el seu lloc durant dos anys i mig prorrogables. Aquest nomenament, tal com recorda el mateix portal, s'ha d'aprovar per majoria qualificada, el 55% dels estats membres i que representin el 65% de la població de la UE.
Qui seran els negociadors?
El Partit Popular Europeu (PPE) ja va designar els primers ministres de Polònia i de Grècia, Donald Tusk i Kyriakos Mitsotakis, com a negociadors. Aquest dilluns ha estat el Partit Socialista Europeu (PSE) qui va triar els seus. Seran el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz, malgrat que aquest últim va sortir tocat de les eleccions de diumenge.
Malgrat el gir a la dreta i els resultats de l'extrema dreta, el PPE va ser el guanyador absolut de les eleccions. Una oportunitat que ningú vol desaprofitar. La mateixa nit electoral, el seu president, Manfred Weber, va reclamar que el Consell Europeu designi candidat a presidir la Comissió Europea la persona elegida pel partit més votat, és a dir, Ursula von der Leyen. Està clar i ja estava clar que l'actual presidenta volia repetir candidatura. El PSE, per ara, no sembla haver-hi posat traves. És més, ho accepta i s'ha obert a negociar, però, evidentment, vol alguna cosa a canvi. "És evident per a nosaltres que sent la segona força i donant suport al principi dels spitzenkandidaten (candidats principals) esperem que el lloc de president del Consell Europeu pugui ser definitivament ocupat per un dels nostres", ha reclamat el secretari general del PSE, Giacomo Filibeck. I en aquest sentit, l'exprimer ministre portuguès António Costa és “definitivament” un dels seus candidats, va dir i recull La Vanguardia.
Eleccions europees: on podrien veure's els primers problemes entre candidats?
El 2019 van passar algunes coses que el PSE no està disposat a repetir. Finalment, van renunciar a la presidència del Consell a canvi de l'alt representant de Política Exterior. Però aquesta vegada no ho volen tornar a fer. A més de Costa, tenen altres candidats, com la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, assenyala el mateix rotatiu.
L'elecció de la presidència a la Comissió Europea serà la primera prova de foc per veure com es mouen les majories. El PPE no en té prou només amb els vots dels socialistes per aconseguir els vots necessaris. I per ara, Von der Leyen ha anat a buscar els liberals. Malgrat tot, el vot és secret i hi ha risc que finalment no hi hagi els resultats esperats. Els tres grups sumen més de 400 dels 720 escons de la nova cambra.
El PSOE, en aquest cas i recorda La Vanguardia, ha marcat una línia vermella i és que no es pot negociar amb els Conservadors i Reformistes Europeus, grup on hi ha Vox i els Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni. Tampoc volen sentir a parlar de pactes amb Identitat i Democràcia, que és on hi hauria el partit de Marine Le Pen.