La nit de les eleccions europees, el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades al país a causa dels mals resultats obtinguts pel seu partit i l'augment dels suports a l'extrema dreta. Les últimes eleccions a l'Assemblea Nacional es van fer el juny del 2022, i les pròximes no s'havien de celebrar fins al 2027, però amb la decisió de Macron s'han avançat tres anys. Així, la primera volta se celebrarà el 30 de juny, i la segona, el 7 de juliol. El sistema electoral francès és diferent de l'espanyol, i hi ha molts més partits que a l'Estat, que solen agrupar-se en coalicions. Des d'ElNacional.cat hem elaborat una guia per entendre l'actualitat informativa de les eleccions legislatives franceses 2024.
Com s'elegeixen els diputats de l'Assemblea Nacional francesa?
L'Assemblea Nacional és la cambra baixa del Parlament francès, i està formada per 577 diputats, que s'escullen a través d'un sistema majoritari de dues voltes. Cada diputat s'elegeix en una circumscripció uninominal, de manera que a la pràctica hi ha 577 votacions diferents. Les circumscripcions no responen estrictament a divisions territorials o administratives, com ocorre en el cas de les províncies espanyoles, sinó que es fan buscant un cert equilibri demogràfic. En la primera volta de les eleccions es presenten tots els candidats que vulguin, i en cas que un aconsegueixi la majoria absoluta, resulta elegit per representar aquella circumscripció. En cas que cap aconsegueixi la majoria absoluta, tots els candidats que han aconseguit més del 12,5% competeixen en la segona volta, on no és necessària la majoria absoluta, i guanya el qui obtingui més vots.
Coalicions i candidats de les eleccions legislatives franceses 2024
A França és habitual que partits s'agrupin en coalicions més àmplies per afinitat ideològica i també per estratègia electoral. Encara que les aliances i els partits es mantinguin més o menys estables, sovint canvien de nom, fet que fa difícil seguir-los. Repassem quines són les coalicions que es presenten aquest 2024.
Nou Front Popular
Els partits d'esquerres van ser els primers a anunciar, després de la convocatòria d'eleccions anticipades, que s'unirien en un Nou Front Popular, nom amb el qual recorden el front constituït el 1936 per fer front al feixisme. L'objectiu, 88 anys després, és similar: aturar els peus a l'extrema dreta. El Nou Front Popular relleva el que en els últims dos anys ha estat la Nova Unió Popular Ecològica i Social, més coneguda per les sigles NUPES, una coalició que integrava França Insubmisa (LFI), el Partit Socialista (PS), Europa Ecologia-Els Verds (EELV) i el Partit Comunista (PCF). Aquestes quatre formacions mantenen l'aliança, però a més, al Nou Front Popular s'hi han adherit una trentena de partits més petits d'esquerres. Formar una coalició implica que cal pactar entre els partits integrants com es repartiran els 577 candidats a presentar. Al Nou Front Popular han acordat que LFI tindrà 229 candidats; els socialistes, 175; els verds, 92; i els comunistes, 50.
Malgrat que hi ha 577 candidats, generalment n'hi ha un que destaca sobre la resta i que posa cara a la candidatura en el conjunt del país. Aquesta persona també és la que, en cas de guanyar, es podria convertir en primer ministre. En el cas del Nou Front Popular encara no s'ha decidit qui serà aquest candidat. Els partits que integren el Nou Front Popular han acordat que si el 7 de juliol aconsegueixen tenir majoria, el partit dins l'aliança que tingui més diputats serà el que proposi un nom per a ser primer ministre. Alguns dels noms més destacats dins d'aquesta coalició són Jean-Luc Mélenchon, fundador de LFI, el diputat i periodista François Ruffin i l'expresident socialista François Hollande.
Junts per la República
El bloc sovint anomenat "majoria presidencial" comprèn aquell grup de partits de l'Assemblea Nacional que donen suport al president, en aquest cas, a Emmanuel Macron, i de cara a les eleccions s'ha organitzat en la coalició Junts per la República (Ensemble pour la République). La coalició està liderada per Renaixement (Renaissance), la formació liberal abans denominada La República En Marxa (LREM) a la qual pertany Macron; el Moviment Demòcrata (MoDem), i les formacions de centredreta Horitzons (HOR) i Unió de Demòcrates i Independents (UDI). Dins d'aquest grup, el líder més prominent és l'actual primer ministre, Gabriel Attal, tot i que només fa sis mesos que ocupa el càrrec.
Reagrupament Nacional i Els Republicans
Al sector més conservador del país hi ha essencialment Els Republicans (LR), que representen la dreta clàssica, Reagrupament Nacional (RN) —abans conegut com a Front Nacional— que lidera Marine Le Pen, màxima representant de l'extrema dreta; i Reconquesta, formació d'ultradreta nacionalista que lidera Éric Zemmour. Després de l'anunci de la convocatòria electoral, el president de LR, Éric Ciotti, va proposar una aliança amb la ultradreta sense tenir el suport del partit. El comitè executiu dels Republicans va decidir expulsar-lo, però la justícia francesa va invalidar aquesta decisió, de manera que va mantenir el càrrec.
La crisi al partit conservador ha provocat una forta divisió a l'hora de presentar les candidatures. Així, l'aliança Ciotti-RN té al voltant d'una setantena de candidats, però alhora des del partit, han preparat altres candidatures per contrarestar aquesta aliança. Així, per exemple a Niça, on es presenta Ciotti, des del partit han proposat un altre candidat. Reconquesta també ha viscut la seva pròpia crisi després que la candidata a les europees i número dos del partit, Marion Maréchal, neboda de Le Pen, trenqués amb Zemmour per donar suport a l'aliança proposada per Ciotti. Així, finalment Reconquesta presenta candidats en només 330 circumscripcions. Dins d'aquest bloc, destaca la figura de Jordan Bardella, candidat a primer ministre de l'extrema dreta i el millor posicionat als sondejos.