L’Etienne, de 20 anys, està repartint fulletons a la porta de La Sorbona. El paper crida a la mobilització: “No siguem ximples: la lluita contra el feixisme no es pot fer a les urnes. Sigui quin sigui el resultat de la primera volta, hem de reaccionar allà on puguem”. Ell sí que anirà a votar aquest diumenge, perquè és "el seu deure”. Però admet que molts amics i companys seus de facultat no pensen que sigui útil anar a votar. En realitat, admet, ell també ho pensa. “Però davant del dubte, prefereixo anar a votar i expressar la meva opinió”, conclou aquest estudiant.

Probablement el cas de l’Etienne no sigui la norma general. Totes les enquestes preveuen una abstenció altíssima, que podria batre rècords en unes eleccions presidencials, que històricament han despertat més interès que la resta de comicis. Aquest dimecres una enquesta d’Ifop per a LCI, Paris Match i Sud Radio situava l'abstencionisme en el 29% en el conjunt de la població. En el cas dels joves entre 18 i 24 anys aquest percentatge es disparava fins a gairebé la meitat d’ells: el 46% no tenia previst acudir al centre de votació.

També hi ha alguna diferència entre els qui sí que tenen pensat anar a votar. Segons la mateixa enquesta, en aquesta franja d'edat en primera posició hi arribaria Emmanuel Macron amb el 27% (de la mateixa manera que el conjunt de la població), però ho faria empatat amb l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, de la Unió Popular, que faria un 17,5% de mitjana a totes les edats. Per darrere se situarien Marine Le Pen (23%, mig punt menys que la població general), el també ultra Eric Zemmour (8%), l’ecologista Yannick Jadot (4%) i la conservadora Valérie Pécresse (3%).

La Caroline és una d’aquestes joves que dubta si anar a votar o no. Amb 19 anys, són les seves primeres eleccions i, si ho fa, serà amb una pinça al nas. “Realment no tenim l’opció de triar els candidats. No tinc la sensació que siguem lliures per triar qui votar”, diu per una banda. Tot i que també sosté que “és un dret” i que “és important expressar-se. En aquest sentit, creu que s’hauria de comptabilitzar el vot en blanc, per fer veure que "no estem d’acord amb el que ens proposen".

La desafecció cap a la política és evident entre els més joves. Ho mostrava un estudi publicat el passat febrer per l’Institut Montaigne sobre una mostra de 8.000 joves entre 18 i 24 anys: el 68% dels enquestats pensaven que els dirigents polítics estan més aviat “corromputs”. Una bona part d’ells no se sentien identificats amb cap partit polític, ni candidat ni tendència ideològica “per desconeixement, per desinterès o per rebuig”. I això que estan ben mobilitzats al carrer, ja sigui contra el canvi climàtic o contra la precarietat que pateixen.

El politòleg Rémi Lefebvre, professor a la Universitat de Lilla i expert en mobilització electoral, assenyala que és una constant que s'ha vist en els últims anys elecció rere elecció: que la desafecció ha anat en augment. I la gestió de la crisi sanitària, afegeix, només ho ha agreujat. En les eleccions regionals de l’any passat, marcades per la covid, es va abstenir el 66% del cens i el 87% dels joves. "No creuen en la política. Sovint són persones que estan interessades per la política, però cap projecte polític no els satisfà". I conclou: "El vot per molts d'ells ja ha deixat de tenir sentit. Creuen que ja no serveix per a res anar a votar". 

A més a més, segons alguns experts, s'hi afegeix un altre hàndicap, aquest cop de caire tècnic. A França, quan es canvia de domicili, no canvia automàticament la inscripció al registre electoral, sinó que és un tràmit que s'ha de fer a banda. Bona part dels qui canvien de domicili són els joves que marxen a la universitat o que troben feina en una altra ciutat. Es calcula que al voltant de set milions i mig de francesos, i que principalment són joves. Molts cops se n'adonen a l'hora d'anar a votar. 

En aquest context de desafecció s'explica que un Emmanuel Macron en hores baixes, després d'esquivar fins i tot els debats de la televisió pública, hagi decidit tancar la campanya de la primera volta a Brut. Es tracta d'una cadena de televisió online, que difon els continguts a través de les xarxes socials amb una audiència que es compta per milions. La mitjana d'edat del seu públic se situa al voltant dels 31 anys i per a molts d'ells és la seva principal font d'informació. Macron ha concedit l'entrevista per a respondre a preguntes "sobre les grans preocupacions de la joventut". No n'hi ha hagut prou amb un bo electoral.

Frenar l'extrema dreta?

L'extrema dreta és una amenaça més que mai, segons les últimes enquestes que s'han publicat a França. Durant l'últim mes i mig no n'hi ha cap que no hagi donat Marine Le Pen acompanyant Emmanuel Macron a la segona volta. I en aquesta segona volta, les coses cada cop estan més ajustades. El sondeig d'Elabe d'aquest divendres donava un 51% a l'actual president de la República i un 49%. S'ha reduït considerablement el marge: fa un mes, el mateix estudi pronosticava un coixí de dotze punts, de 61% contra 49%. Molt lluny encara queda el 66%-33% de les eleccions de fa cinc anys. Justament una baixa participació va fer que Jean-Marie Le Pen es classifiqués per primer cop el 2002.

El Salif, que acaba de complir 18 anys, espera el metro a la parada de Simplon, a l’humil districte XVIII de Paris, al nord de Montmartre, allà on acaba la capital per convertir-se en banlieue. Té clara la seva condició de ciutadà, i també de persona racialitzada. Per aquestes dues raons anirà a votar. "És el que s’ha de fer, és el nostre deure anar a votar”, defensa. I no li té por a l’extrema dreta: “Si tots ens mobilitzem, també els joves, no passaran”. El mateix pensa l’Iris, una altra noia de 21 anys que s’estrena en unes presidencials: “Cal parar-los els peus”. Caldrà veure si la resta de joves se senten interpel·lats.