Emmanuel Macron ha demanat a Gabriel Attal que es mantingui de manera temporal com a primer ministre de França per mantenir l'estabilitat després que una elecció general anticipada deixés el país davant d'un parlament sense majoria i tenses negociacions per formar un nou govern. Attal, que va presentar la seva dimissió diumenge mateix, ja va advertir que es mantindria en el càrrec en funcions el temps que fes falta. Per ara, però, després de la sorpresa electoral que ningú esperava, els partits d'esquerra volen aprofitar el moment. Precisament per aquest motiu, dilluns es van reunir per discutir polítiques i possibles candidats a primer ministre. L'aliança verd-esquerrana, el Nou Front Popular (NFP), va sorprendre els enquestadors en quedar en primer lloc a la ronda final, una victòria que es considerava molt improbable, ja que les enquestes preelectorals pronosticaven un ascens de l'extrema dreta a la davantera.
Malgrat tot, l'assumpte pinta gris a França. Sense una majoria absoluta, els esforços per formar un nou govern francès podrien durar setmanes. Les eleccions anticipades es van convocar el mes passat després d'una derrota humiliant davant el partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen a les eleccions parlamentàries europees. L'NFP va guanyar 182 escons a l'assemblea nacional de 577, amb la coalició centrista Junts de Macron obtenint 168 diputats i el RN –que després de la primera volta el 30 de juny havia estat buscant una majoria– va acabar en tercer lloc amb 143. Com que cap grup no aconsegueix una majoria absoluta, les opcions inclouen un govern tecnocràtic d'experts, l'NFP intentant formar un govern minoritari i buscant suport projecte de llei per projecte, o una àmplia coalició de centreesquerra i centredreta.
La situació sense precedents es va desenvolupar quan Macron, que va dir que esperaria fins que el parlament estigués "estructurat" abans de prendre qualsevol decisió sobre un nou govern, tenia previst abandonar el país dimecres per assistir a una cimera de l'OTAN a Washington. Attal havia dit anteriorment que estaria disposat a mantenir-se en el càrrec de forma interina durant el temps que fos necessari per ajudar a supervisar una transició fluida cap a un nou govern, si se'n pogués trobar un en un parlament dividit en blocs oposats. Macron li va demanar que es quedés "de moment, per garantir l'estabilitat del país". Jordan Bardella, president del partit RN que va dirigir la campanya, va dir que acceptava la seva part a la “derrota” de les eleccions parlamentàries, així com l'èxit de les eleccions europees en què el seu partit va encapçalar les enquestes a França.
La dificultat de desencallar la situació
El guanyador de les eleccions franceses ha estat inesperat, però el resultat no ho ha estat tant: un parlament sense majoria i format per tres blocs oposats. Sense cap mena de tradició de treballar junts, ni negociar i lluny de formar coalicions entre ells. I és que, segons la Constitució francesa, sigui quin sigui el resultat de tot plegat, no hi haurà eleccions fins d'aquí a un any. Una participació històrica, del 66%, superant amb 20 punts els anteriors comicis, no ha servit per desencallar la situació. I aquest escenari, s'esdevé pocs dies abans de començar els Jocs Olímpics. En aquest context, quines podrien ser les opcions?
Veient els resultats, algú podria pensar: 'per què no pacten?'. I és que, a diferència de molts països, a França no hi ha tradició de coalicions ni pactes. Tot i que algunes figures de l'esquerra i fins i tot de centre, ja han assegurat que aquestes podrien ser les úniques opcions per a França. De fet, tal com recorda el The Guardian, l'exprimer ministre Édouard Philippe, l'antic aliat de Macron François Bayrou i la líder dels Verds Marine Tondelier eren els qui la setmana passada parlaven d'una coalició anti-RN, des de l'esquerra moderada fins al centredreta, es podria unir al voltant d'un programa legislatiu bàsic.
La idea de Gabriel Attal era una altra. Aquesta setmana passada va dir que potser els partits tradicionals podrien formar diferents aliances per aprovar lleis individuals. Macron ha provat aquesta estratègia des que va perdre la majoria el 2022, però amb un èxit limitat, havent de recórrer en nombroses ocasions a poders constitucionals especials com l'impopular article 49.3 per impulsar lleis sense una votació parlamentària.