L'independentisme gal·lès ha aconseguit consolidar-se com a tercera força al Senat i créixer en vots i en escons, tot i les dificultats que va haver d'afrontar en campanya a causa de la Covid-19 i les crisis que s'han derivat d'ella.
En les eleccions celebrades el passat dijous, el Plaid Cymru (Partit Gal·lès en idioma gal·lès) ha aconseguit 13 escons, un més que en les passades eleccions celebrades el 2016, i tres més dels que disposava actualment. A més, la formació independentista ha aconseguit 16.000 vots més que ara fa cinc anys.
Segons ha assenyalat el mateix Plaid Cymru a mitjans gal·lesos, la irrupció de la pandèmia i el fet que el primer ministre i candidat laborista, Mark Drakeford, sortís en compareixences gairebé cada dia hauria frenat el seu creixement. Sigui com sigui la realitat és que el partit ha consolidat el seu domini a tota la costa oest però no ha aconseguit fer calar el seu missatge independentista a la resta del país, que continua estant fortament dominat per laboristes i conservadors.
Precisament el Partit Laborista ha estat el gran triomfador dels comicis. El seu líder i actual primer ministre del país ha aconseguit revalidar la victòria de la formació del 2016 aconseguint un escó més. Des que va pujar al poder el 2018, la popularitat de Drakeford no ha fet res més que créixer per la seva gestió de la pandèmia. Això ha permès que els laboristes passessin dels 22 escons que els donaven les primeres enquestes als 30 que han acabat aconseguint.
Darrere, però a molta distància, ha quedat el Partit Conservador, amb 16 escons, que s'ha beneficiat de la desaparició de l'UKIP de la cambra. Tanmateix, als conservadors se'ls considera uns dels derrotats dels comicis en no haver pogut repetir l'acaparadora victòria en aquesta nació que van aconseguir a les generals d'ara fa dos anys. Els liberals han revalidat el darrer escó del Senat que ja tenien.
Els abolicionistes, fora
Qui han perdut les eleccions clarament han estat els abolicionistes, que no han aconseguit representació al Senat amb cap dels partits que es presentaven. Ni el Reform UK (escissió de l'UKIP), ni Abolish the Welsh Assembly Party (Partit per l'Abolició de l'Assemblea gal·lesa) ni el mateix UKIP han aconseguit representació. Tots tres partits tenen per objectiu retornar les competències de la nació (educació i salut) a Westminster. D'aquests tres, només l'UKIP tenia fins ara representació, amb un total de set diputats.