El conservador Partit de la Independència va guanyar les eleccions legislatives de dissabte a Islàndia amb el 29,1% dels vots, amb més del 80 % escrutat, encara que depèn d'una nova força per seguir en el poder.
Reforma, escissió pro-UE dels conservadors que és cinquena amb el 10,4 %, serà indispensable perquè l'actual ministre de Finances, el conservador Bjarni Benediktsson, pugui convertir-se en primer ministre al tercer intent, en espera del còmput total.
La coalició en el poder es veu llastada per l'enfonsament que registra el Partit Progressista, quart amb l'11,5 %, castigat per la vinculació de l'exprimer ministre Sigmundur David Gunnlaugsson amb els papers de Panamà, fet que va provocar la seva dimissió a l'abril i l'avançament d'aquestes eleccions.
El Partit Pirata dobla resultats
El Moviment d'Esquerra Verda aconsegueix la segona posició amb el 15,8 %, davant del Partit Pirata, que obté el 14,4 %, més del doble que en les eleccions del 2013, però lluny de les xifres que li donaven els últims sondejos.
La suma dels vots d'aquestes formacions i els de les altres dues del bloc opositor, l'Aliança Socialdemòcrata i Futur Brillant, no arriba al 44 % i aglutina 27 escons, dos menys que conservadors i centristes, encara que insuficient per garantir-li la majoria absoluta, fixada en 32 diputats.
El Partit de la Independència, guanyador de tots els comicis generals a Islàndia tret del 2009 –enmig de la crisi econòmica més important de la història recent d'aquest país–, pot millorar en gairebé tres punts el seu resultat i guanyar dos escons, fins a 21.
El gran perdedor
El Partit Progressista és el gran perdedor, després de registrar una caiguda de 13 punts percentuals i cedir 11 dels seus 19 escons. Els roig-i-verds pugen, en canvi, gairebé 5 punts i guanyen 3 diputats, fins a 10, un més que el Partit Pirata, que triplica els seus fins a 9 i passa del 5,1 % al 14,4 %, un resultat pobre si es considera que va liderar els sondejos durant un any i fins fa un mes era la primera força.
Els set escons que obté Reforma seran determinants, encara que la seva actitud ambigua desperta dubtes: malgrat la seva proximitat ideològica va negar el seu suport en campanya a un govern de centredreta, però també va rebutjar participar en les converses del bloc opositor, que van culminar amb una declaració conjunta.
Les quatre formacions opositores, que governen Reykjavík des de fa dos anys, van presentar un acord amb temes centrals com la sanitat, una política climàtica responsable, augmentar els impostos als qui exploten recursos naturals i una nova Constitució.
Però el resultat electoral provisional allunya aquest bloc del govern, llastat a més de pel resultat del Partit Pirata, per l'enfonsament de l'Aliança Socialdemòcrata, que aconsegueix el 5,8 % i quatre escons. Els socialdemòcrates passen de guanyar el 2009, amb gairebé el 30 % i col·locar Jóhanna Sigurdardóttir de primera ministra, a ser ara la força més petita d'un Parlament que per primera vegada tindrà set partits.