El Japó viu aquest diumenge eleccions anticipades. Shigeru Ishiba va assumir el càrrec de primer ministre del país el passat 1 d'octubre i va convocar els comicis abans d'hora. Ara bé, hi ha diversos problemes sobre la taula, perquè els preus no paren de pujar i els salaris estan estancats. Tot plegat, podria fer-li perdre al seu partit la majoria absoluta. Després del seu nomenament a començaments de mes, Ishiba va dir que en matèria econòmica se centrarà en la promoció de mesures per impulsar més pujades salarials al país, que compta amb una inflació sostinguda al voltant del 2%, l'objectiu marcat pel banc central nipó.
Va al·ludir també al "nou capitalisme", l'estratègia econòmica promoguda pel seu predecessor, Fumio Kishida, i va dir que igual que donarà suport a la despesa de les llars i tractarà de mitigar l'impacte de les pujades de preus, destaca Efe. "El gran problema del Japó és el creixent cost de la vida. Els votants poden tolerar que el partit governant sigui corrupte sempre que a ells els vagi bé. Però quan la gent comença a sentir que empitjora el nivell de vida, això és el que de debò els enfada", va explicar en una entrevista amb Efe Jeff Kingston, director d'Estudis Asiàtics de la Universitat Temple del Japó.
Aquest expert considera que molts nipons prefereixen donar el seu vot al Partit Liberal Democràtic (PLD) –el partit de Shinzo Abe, exprimer ministre, assassinat el 2020–, un partit que ja coneixen i que està al govern gairebé de forma ininterrompuda des del 1955. "Crec que el PLD perdrà vots, encara que no tants com apunten algunes prediccions", destacava Kingston en referència a l'efecte que tindrà a les urnes l'escàndol de finançament irregular que va desembocar a la dimissió de Kishida.
Abans que Ishiba dissolgués la càmera i convoqués els comicis, la formació que encapçala comptava amb 256 seients, 23 per sobre dels 233 que marquen la majoria simple. Al costat de Komeito, el seu soci en coalició, els dos partits sumaven 288 del total de 465 escons. Alguns sondejos assenyalen que el PLD podria perdre la seva majoria parlamentària aquest diumenge i necessitar escons del Komeito per seguir al poder.
Qui és qui dels candidats?
L'arribada al govern d'Ishiba després de les primàries del PLD va ser rebuda amb preocupació als mercats amb caigudes properes al 5%, en un fenomen que va ser conegut com a "Ishiba Shock" (la commoció d'Ishiba). La intenció era apujar els impostos i unes declaracions que va fer sobre política monetària del país, davant la seva recuperació, que no van caure gaire bé. "Ishiba ha apostat per mantenir la política de 'nou capitalisme' plantejada per Kishida, i va parlar d'imposar nous impostos sobre els dividends i els guanys de capital, però no ha tornat a esmentar aquesta darrera mesura després de veure la reacció dels mercats", va afegir Kingston.
Pel que fa a la normalització de la política monetària del país, el mandatari també ha enviat un missatge abstracte, dient que el Banc del Japó (BoJ) "és el que ha d'aconseguir l'estabilitat de preus", tot i que sí que ha assegurat "una estreta col·laboració" amb el mateix. El primer dia de campanya electoral, el mandatari va anunciar una ampliació del pressupost per a l'actual any fiscal amb vista a alleujar els efectes de la inflació a les llars i incentivar-ne el consum.
Què diuen les enquestes?
Cal recordar que, com s'ha mencionat, la formació governant del Japó, el Partit Liberal Democràtic i el seu soci en coalició, el budista Komeito, podria perdre la majoria a les eleccions generals, segons ha revelat l'última enquesta de l'agència de notícies nipona Kyodo. L'objectiu del PLD s'ha marcat la meta d'assolir almenys 233 escons en coalició, tot i això, una enquesta telefònica realitzada a uns 190.000 votants per Kyodo, projecta que la coalició podria tenir dificultats per mantenir aquesta majoria. Aquesta situació podria canviar abans de la votació de diumenge, ja que més del 20% dels enquestats haurien manifestat que encara no havien decidit quin candidat donar suport.
Les crisis polítiques del Japó
Des de les últimes eleccions generals del 2021, el primer ministre, Fumio Kishida, s'ha vist esquitxat per diverses crisis polítiques. Sense anar més lluny, l'assassinat de Shinzo Abe el 2022. Això el va portar a un escrutini més gran contra les acusacions al voltant de l'Església de la Unificació i el seu enllaç amb el seu PLD. L'estreta relació entre el partit i l'església va provocar una caiguda a l'índex d'aprovació del gabinet de Kishida, i va portar a la primera reorganització del gabinet el 10 d'agost i a la segona reorganització el setembre del 2023 per destituir els membres del gabinet afiliats a l'església. El govern de Kishida es va veure encara més perjudicat per l'escàndol de corrupció de fons per a suborns a tot el partit a finals de 2023, un fet que va fer caure la seva aprovació.
Els principals problemes del país
La despoblació i la baixa natalitat són un problema per al Japó. De fet, s'ha definit com "una emergència silenciosa". En aquest sentit, el nou primer ministre ha assegurat que buscarà vies de suport a la maternitat i a la conciliació per frenar la caiguda dels naixements al país, i per contenir el declivi demogràfic que afecta les zones rurals. Tot i que no va apuntar a cap mesura concreta, va dir que el seu executiu intentaria implementar reformes en relació amb els estils de treball del país, com ara la reducció de la jornada laboral o la introducció d'un horari laboral flexible que faciliti la criança de nens, destaca Efe.
Pel que fa al "Japó buit", ha afirmat que "les regions són el principal motor del creixement", i que s'ha de treballar amb els governs locals i incrementar subvencions per convidar la gent a les zones rurals i incrementar-ne l'impuls. "L'experiència d'Ishiba com a ministre de Revitalització d'Àrees Rurals pot ser beneficiosa per al PLD. Les zones rurals estan sobrerepresentades en el sistema electoral nipó, i aquests votants poden considerar Ishiba un bon candidat per reactivar zones en declivi", ha conclòs l'esmentat expert, a la mateixa entrevista amb l'agència.
Per què hi ha eleccions anticipades al Japó?
El 30 de setembre de 2024, l'exministre de Defensa Shigeru Ishiba, que va guanyar a les eleccions presidencials del partit del 27 de setembre, va anunciar oficialment que convocaria eleccions anticipades per al 27 d'octubre, un any abans que expirés el mandat actual, per demanar la confiança de la població. Després de la presa de possessió com a primer ministre l'1 d'octubre, la Cambra de Representants es va dissoldre el 9 d'octubre, i les eleccions es van anunciar el dia 15 i les votacions van tenir lloc el 27.