Ja ho advertien les portades dels diaris progressistes francesos al llarg d'aquesta setmana. “Extrema dreta, un perill més que mai”, titulava Libération dijous passat. I divendres ho advertia el director de Le Monde en el seu editorial: "El rol del diari no és donar suport a un candidat. Però, davant del risc de l’abstenció, cridem tothom a votar i afirmem que les candidatures de Marine Le Pen i Eric Zemmour són incompatibles amb tots els nostres principis". I així ha acabat passant: l'extrema dreta era un perill i ha sumat aquest diumenge un terç dels vots. Com ha estat possible?

Res de tot això, com tampoc les eleccions de fa cinc anys, no s’entén sense l’estratègia de Marine Le Pen quan es va posar al capdavant del llavors Front Nacional, avui Reagrupament Nacional. Va posar en marxa el que ells mateixos van batejar com una desdemonització: partien de la idea que estaven “demonitzats” pel sistema i pels mitjans i que calia renovar la façana: purgar el discurs d’elements casposos (antisemitisme i negacionisme de l’Holocaust, per exemple) i afegir-li elements que li permetessin una renovació. La immigració no deixava de ser el cavall de batalla, però apareixien nous enemics: la globalització, les multinacionals, els buròcrates de Brussel·les…

Però hi ha hagut un salt qualitatiu en aquesta campanya, com apunta Nonna Mayer, professora a la SciencesPo de París i especialista en extrema dreta. “Ha fet una molt bona campanya, moderada i sense sobresalts”, assegura la investigadora, que subratlla com ha “jugat molt bé" sobre el poder adquisitiu. La pujada de preus, que s’arrossega des dels armilles grogues, és la principal preocupació dels francesos segons totes les enquestes. I encara més dels seus potencials votants, que són els de categories d’ingressos més baixes. També ha aconseguit esquivar patates calentes, com el seu suport passat a Vladímir Putin, amb qui mantenia relacions polítiques i fins i tot econòmiques. “Ha actuat amb rapidesa i agilitat per a condemnar l’agressió russa a Ucraïna”, constata Mayer. I no li ha acabat passant factura.

Mayer: "Zemmour ha ajudat Le Pen. L’ha normalitzat del tot, fent-la aparéixer com menys radical"

El fet més simptomàtic ha estat la irrupció del polemista Eric Zemmour, encara més radical. Al principi hi havia molts nervis dins les files del Reagrupament Nacional per una divisió de l’extrema dreta. Van intentar que retirés la candidatura. Però, contra tot pronòstic, ha acabat beneficiant-la. “Zemmour ha ajudat Le Pen, ha estat la contrapart. L’ha normalitzat del tot, fent-la aparéixer com menys radical”, assegura Nonna Mayer. “Ella ha adquirit un estatus de presidenta de la República que no tenia”, afegeix. No debades, en la cartelleria s’ha presentat com a “dona d’Estat”. El resultat és que s’ha ampliat la base de votants de l’extrema dreta: en la primera volta del 2017 van representar el 25% dels vots entre Marine Le Pen i Nicolas Dupont-Aignan. Aquest diumenge van ser el 34% de les paperetes. Un de cada tres francesos.

Que aparegui com a menys radical en l'opinió pública no vol dir que hagi deixat de ser-ho. El seu programa, les seves propostes, són les mateixes. Continua plantejant una reforma de la Constitució francesa per a introduir-hi la “preferència nacional”, segons la qual l’accés als llocs de feina, als allotjaments o a les ajudes socials estaria reservat a les persones amb nacionalitat francesa. També vol restringir el dret d'asil (que les peticions s'hagin de fer "fora del territori nacional") o suprimir el reagrupament familiar. Unes propostes que, segons els experts, no serien constitucionals ni respectarien els tractats de la Unió Europea.

Le Pen ha moderat la seva imatge, però el programa continua sent el mateix

L’extrema dreta s’ha consolidat com el vot de càstig a França, eixamplant la seva base als votants més desfavorits, com s’ha vist durant els últims anys, elecció rere elecció. I ara és una amenaça real. Amb la vista ja posada en la segona volta del 24 d’abril, les enquestes estan cada cop més ajustades. N’hi ha que situen Marine Le Pen en el 49%, sense tenir en compte el marge d’error. “Estem davant d'una tria de civilització”, advertia la presidenciable aquest diumenge.