Al Jérôme Rodrigues gairebé li van fotre la vida enlaire. Aquest francès d’origen portuguès era un dels líders del moviment dels armilles grogues. I va implicar-se en les protestes al carrer. Fins que el 26 de gener del 2019, una granada policial li va treure un ull. Una repressió impune: un dels agents implicats va ser apartat… només durant cinc dies. L’activista va saber aixecar-se, resistir i convertir-se en un símbol contra la repressió de l’Estat. “La batalla continua, res no s’ha acabat”, avisa Rodrigues, que ens cita al barri de Montmartre. La batalla continua fins al punt que el passat febrer va ser detingut, aquest cop en les manifestacions contra el passi sanitari.
Mira de ser actiu a les xarxes socials, on acumula milers de seguidors. A Facebook en té més de 246.000, a Telegram més de 26.000, a Instagram més de 15.000, a Telegram i YouTube uns 8.000 i a TikTok uns 3.500. Intenta ocupar tots els espais possibles i renovar-se per arribar a molta gent. Perquè, sens dubte, el context de llavors s’assembla molt al d’ara.
Era simptomàtica la portada de Le Monde de diumenge passat, que obria amb el gran problema que recorre Europa: “Inflació, poder adquisitiu: la inquietud guanya”, titulava a cinc columnes. El diari vespertí destacava que no només afectava el preu dels carburants, que venia abans d’Ucraïna, que és un “tema crucial per als candidats” a les presidencials d’aquest cap de setmana i, sobretot, “la primera preocupació dels francesos”. De fet, ja fa anys que l’augment del cost de vida està enterbolint el clima.
El moviment dels armilles grogues va començar el 27 de novembre del 2018 de forma espontània, convocats per les xarxes. Més de 280.000 francesos van sortir llavors a tallar carreteres i rotondes per protestar contra la pujada del preu del dièsel (a través de les taxes), però en realitat era només la gota que feia vessar el got de la paciència amb l’Elisi. Arrossegaven un llarg malestar per la pèrdua progressiva del poder adquisitiu. Unes classes mitjanes cada cop més empobrides que van multiplicar les manifestacions per tot el país durant mesos. I en moltes ocasions aquesta ràbia i desesperació va desembocar en violència. Van cremar cotxes, van saquejar botigues i van enfrontar-se a la policia. El balanç, onze morts (la majoria atropellaments) i almenys 4.190 ferits: 2.448 manifestants, 1.268 policies i 474 gendarmes. També més de 3.200 armilles grogues van ser condemnats, un terç a presó ferma.
I encara no han dit la seva última paraula. Els intensos mesos d’aldarulls i enfrontaments a la via pública semblen haver passat. Però els armilles grogues continuen allà on eren: al carrer. Es va poder veure en les nombroses manifestacions per tot França contra el passi sanitari per la covid-19, en el que es va anomenar "comboi de la llibertat". Inspirat en un moviment canadenc, va ser una marxa de milers de cotxes que van convergir entre els passats 12 i el 14 de febrer a París i Brussel·les. El motiu: el poder adquisitiu i contra les mesures sanitàries. Han estat el principal maldecap de Macron en aquests cinc anys. És simptomàtica la reacció de l’Elisi: amb els armilles grogues va revertir la pujada del dièsel; a les portes de les eleccions va aixecar les restriccions sanitàries.
Rodrigues: "He perdut un ull, em passo els dies als tribunals... Però m’és igual, aquí continuo"
La vida del Jérôme Rodrigues ha canviat radicalment des de fa tres anys. Ja es veu a primera vista (i no per l’ull que li falta): sempre porta una càmera GoPro enganxada al pit. Explica que el fet d’haver-se convertit en la cara visible li ha comportat també enfrontar-se a identificacions policials arbitràries al carrer. Per la resta, hi treu ferro: "He perdut un ull, em passo els dies als tribunals, els mitjans han dit que fins i tot trafico amb droga. Però m’és igual, aquí continuo". Feia anys que esperava que nasqués un moviment així.
Poden tornar els armilles grogues? L’activista francoportuguès qüestiona la premissa: "Mai no hem marxat. La còlera continua aquí". Sense anar més lluny, quan va començar el moviment, el litre de benzina se situava aproximadament en 1,4 euros. Aquestes setmanes ha arribat a superar els 2,2 euros i amb la subvenció del govern se situa al voltant dels 1,8 euros. I Rodrigues defensa que la lluita al carrer és útil, “almenys més que estar-se al sofà o davant la màquina de cafè”, com diu que feia ell mateix. Tot i això, admet que en tres anys no ha canviat res: “Al contrari, la situació ha empitjorat”. I que tampoc veu els seus compatriotes tan mobilitzats. No hi ha el caldo de cultiu necessari per a una segona revolució francesa.
FOTO: Jérôme Rodrigues, líder dels armilles grogues a qui la policia va treure un ull (Nicolas Tomás)
Els armilles grogues estan implicats de múltiples formes. En el cas de la Sophie Tissier, aquesta setmana ha participat de la creació d’un partit polític, l’UCPL (Unió Ciutadana per la Llibertat). El seu logo és la Marianne de l’icònic quadre La llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix. En lloc d’enarborar una bandera tricolor francesa, aixeca una bandera groga, com el moviment. Per ara, es limiten a fer una crida al boicot de les eleccions presidencials. A la cafeteria on ens cita porta un exemplar del setmanari Le Nouvel Observateur acabat de sortir del forn. Hi surt un reportatge que li han fet demanant l'abstenció o el vot en blanc.
La trajectòria de Tissier és d'activisme en l'ecologisme, el feminisme, les llibertats i contra la precarietat. Un activisme que fins i tot li va costar la seva feina a realització i producció a Canal+, quan va entrar a plató per a denunciar la baixada de sou injustificada als treballadors. Pels drets laborals, i al carrer. Entre altres, el 2014 va posar-se al capdavant de les manifestacions contra la reforma laboral del llavors ministre Macron, el 2016 va organitzar l'acampada Nuit Debout i el 2018 va estar amb els armilles grogues. Només durant l'estat d'urgència sanitària pel coronavirus ha organitzat una cinquantena de protestes. Explica que diversos partits d'esquerres han intentat captar-la, com la França Insubmisa de Jean Luc Mélenchon, però que no ha acceptat.
Viu per l'activisme. Però, amb "honestedat", Tissier admet que el moviment dels armilles grogues està més mort que viu. "La gent ja està fastiguejada de les manifestacions. La manipulació dels mitjans, però també la violència que s'ha vist, ha destruït l'esperit ciutadà del moviment. Els black bloc ho han destruït", lamenta l'activista de 43 anys. Insinua que fins i tot Macron podria haver provocat el moviment "per a reprimir-lo" i establir certs límits a la llibertat d'expressió.
Tissier crida al boicot de les eleccions: "Cal deslegitimar la macronia"
I diumenge primera volta de les eleccions presidencials. El Jérôme té clar què n'espera d'aquests comicis. "Que marxi Macron", respon sense dubtar ni un segon. I si l'alternativa és Marine Le Pen, la candidata d'extrema dreta? "No ho hem conegut mai. No sabem com seria. Quina diferència hi ha?", respon en un primer moment, malgrat declarar-se d'esquerres. Després matisa que potser sí que seria pitjor o que simplement, com l'actual president de la República, "es plegaria" davant tots els poders i els tractats de la Unió Europea.
FOTO: Sophie Tissier en una manifestació dels armilles grogues (Cedida)
Tissier insisteix en què cal boicotejar les eleccions, "rebutjar aquest sistema que està viciat" i que sembla una "república bananera". Per això, intenta mobilitzar l'abstenció o el vot en blanc. "Això sí que els interpel·laria directament, deslegitimaria aquestes eleccions", sosté. I conclou: "Cal retirar la legitimat a la macronia". Tingui efecte la seva crida o no, el cert és que les enquestes preveuen una abstenció històrica, que podria situar-se per sobre del 30%. El resultat seria imprevisible.
Infiltració de l’extrema dreta
L’etiqueta “fâchés pas fachos” s’ha popularitzat entre bastants armilles grogues. És un joc de paraules en francès que seria “enfadats, no fatxes”. I és que, en un principi, el govern de Macron es va limitar a qualificar els manifestants d’ultres. La realitat, però, és que l’extrema dreta ha sabut cavalcar sobre aquest malestar. No només és que el Reagrupament Nacional hagi estat, en les últimes eleccions, el primer partit dels obrers a França. Ni les declaracions de Marine Le Pen en suport del moviment en els pitjors moments. És que diverses enquestes han corroborat que, a l’hora de votar, els simpatitzants dels armilles grogues també han preferit la papereta lepenista. Com ara un sondeig d’Ifop, que revelava que el 44% dels qui se sentien part del moviment havien votat per la llista de Le Pen a les eleccions europees de 2019. Només el 4% ho hauria fet pel partit d’Emmanuel Macron.
Jérôme Rodrigues nega la major: "Els armilles grogues no tenen partit". Insisteix que és un moviment molt plural i que "no són d'extrema dreta o d'extrema esquerra, no estan ni amb uns ni amb els altres". En canvi, Sophie Tissier admet que molta gent pensa que el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen o la Reconquesta d'Eric Zemmour poden arribar a ser vistos com "el vot de la còlera". Ella, en canvi, els veu com "un espantall que fa servir el poder" per a mantenir-se. I ho lamenta: "Els extrems són els millors aliats per a sufocar la revolta".