Un nou escenari s’obre ara a Irlanda del Nord. Després dels resultats històrics del Sinn Féin en les eleccions d'aquest dijous, el panorama polític al nord d'Irlanda ha fet un gir mai vist fins ara.
El creixement del suport a una Irlanda unida i independent del Regne Unit obre sens dubte les portes d'una nova etapa. Tot i això, els dies que els esperen als ciutadans irlandesos no estan exempts d'incògnites: se celebrarà un referèndum per a la reunificació d’Irlanda? Tornarà la inestabilitat política a Irlanda? Sigui com sigui, tot sembla apuntar que la història de la relació entre el Nord d’Irlanda i la Gran Bretanya, travessada per la violència dels Troubles, l'Acord de Divendres Sant i el recent malestar pel Brexit, prendrà ara noves formes.
Un moment històric per Irlanda del Nord
Des que l’Assemblea legislativa d’Irlanda del Nord es va constituir el 1998 amb l’Acord de Divendres Sant, cap membre del Sinn Féin no ha ocupat mai el càrrec de primer ministre. Un fet que potser podria canviar en els pròxims dies.
Amb tot, com els acords de pau obliguen a un govern de coalició amb dos caps executius per forçar al diàleg i l'acord entre les comunitats, les coses podrien no ser tan fàcils. El Partit Unionista Democràtic (DUP, per les seves sigles en anglès) ha ocupat des del 2007 el principal càrrec del govern i podrien forçar unes noves eleccions si no nominen cap membre com a viceprimer ministre, el càrrec que des de fa 15 anys ocupa el Sinn Féin.
Precisament la candidata a primera ministra del partit en aquestes eleccions, Michelle O'Neill, era des del gener del 2020 viceprimera ministra del govern a Irlanda del Nord. Del seu perfil polític, destaca el seu discurs en defensa dels serveis públics i la comunitat nord-irlandesa. "Treballant junts i en col·laboració amb altres, aquesta és l'única manera d'aconseguir molt més per a la gent d'aquí en termes de crisi del cost de la vida o millors serveis de salut", defensava en saber-se els resultats dels primers vots escrutats.
El discurs progressista que ha caracteritzat la seva campanya no ha deixat pas de banda tampoc la defensa d'un referèndum de reunificació d'Irlanda. En una entrevista amb Efe, el ministre d'Economia, Conor Murphy reiterava el suport històric del partit en elegir el futur d'una Irlanda unida a les urnes. "Nosaltres, com a partit, sempre ho hem volgut. L'aclaparadora majoria de la gent de tota Irlanda vol la reunificació. El que volem és que els Governs de Dublín i Londres comencin a planificar d'una manera estructurada com es durà a terme", reivindicava poc abans de saber-se els resultats.
Referèndum a Irlanda
El programa del Sinn Féin per al futur govern defensa un “procés democràtic que permeti a tothom, nord i sud, participar en la planificació i preparació del canvi constitucional” i que els governs irlandès i britànic posin data a referèndums d'unitat que quedaven detallats en l'Acord de Divendres Sant.
Després de la victòria del Sinn Féin que ha donat força a aquest missatge, les reaccions del govern britànic no han trigat a fer-se sentir. El primer ministre, Boris Johnson, ha defensat sense entrar en massa detalls que "el més important és continuar donant suport a l'equilibri de l'Acord de Divendres Sant entre totes les comunitats d'Irlanda del Nord".
Qui sí que s'ha mullat més sobre el tema ha estat el copresident del partit conservador, Oliver Dowden, en una entrevista a la cadena de televisió Sky News. "Si hi ha una opinió nacionalista de majoria sostinguda a favor d'una Irlanda unida, s'hauria d'expressar en un referèndum. Això va més enllà del poder del govern del Regne Unit i hem de permetre que passi".
I és que de fet els acords de pau del 1998 que van donar lloc al Northern Ireland Act (Llei d'Irlanda del Nord) contemplen que "Irlanda del Nord en la seva totalitat continua sent part del Regne Unit i no deixarà de ser-ho sense el consentiment de la majoria del poble d'Irlanda del Nord que voti en referèndum". També la constitució de la República d'Irlanda expressa la ferma voluntat de la nació irlandesa d'unir totes les persones que comparteixen el territori de l'illa d'Irlanda "per mitjans pacífics amb el consentiment de la majoria de la població, expressada democràticament".
De moment, però, sense que encara hi hagi una data perquè això passi, les enquestes donen per ara una eventual victòria a l'opció de mantenir-se al Regne Unit. Segons un sondeig del mes d'abril d'Ireland News, un 30% dels enquestats és partidari d'unir-se a la República mentre que el 45,3% votaria a favor de seguir sota la corona britànica.
Tornar a la Unió Europea
La situació que ha deixat la sortida de la Unió Europea del Regne Unit, que ha estat un dels punts claus en el creixement del suport del Sinn Féin, seria sens dubte una circumstància clau en un eventual referèndum; unificar Irlanda suposaria pels habitants del nord tornar a ser europeus de ple dret.
A Irlanda del Nord, l’opció de quedar-se a la Unió Europea va guanyar al referèndum del Brexit del 2016 amb un 55,8% dels vots. Només aquesta regió i Escòcia van portar la contrària a la resta del Regne Unit on l’opció d’abandonar la UE va ser la vencedora.
Tot i que la majoria d’habitants d’Irlanda del Nord no estava d’acord amb marxar de la Unió, el partit fins ara majoritari DUP va seguir apostant fermament per la sortida i per una frontera dura amb la República d'Irlanda, fet que va acabar trencant el darrer govern aquest mes de febrer.
Després de mesos de negociacions, el Regne Unit i Brussel·les van acabar pactant una frontera permeable entre la República d’Irlanda i el Nord. Això era crucial per no trencar l’Acord de Divendres Sant que estableix que no hi ha d'haver una frontera física entre les dues regions per evitar noves confrontacions entre les comunitats.
Tot i això, l’acord ha acabat provocant que a efectes pràctics hi hagi una frontera al mar: mentre no cal que les mercaderies es controlin quan creuen per terra a Irlanda, sí que es fan controls a totes les de la Gran Bretanya quan arriben als ports d’Irlanda del Nord.
Una situació que no agrada al govern de Westminster ni als unionistes, que consideren que els fa ser ciutadans de segona dins del Regne Unit i voldrien aplicar l’article 16 de l’Acord del Brexit que permet trencar-lo. Des del partit fins ara majoritari DUP ja han reiterat que no formaran un Executiu amb els republicans si les converses entre Londres i Brussel·les no desemboquen en l'eliminació del protocol del Brexit.
Ferides encara obertes
El malestar del Brexit no ha fet més que aflorar ferides mal tancades del conflicte armat a Irlanda del Nord. Tot i que partits transcomunitaris (que no es declaren ni republicans ni unionistes) com l'Aliança han guanyat grans suports en aquestes eleccions, les tensions a Irlanda del Nord mai no s’han dissipat del tot i encara hi ha moltes persones en tots els bàndols que esperen justícia pels seus familiars.
En una entrevista amb ElNacional.cat, el diputat nacionalista de Sinn Féin al parlament nord-irlandès, Declan Kearney, assegurava en el 50è aniversari del Diumenge Sagnant que el llegat d'aquells dies encara se sent. "Fins que el govern britànic no deixi de trencar amb el dret internacional i comenci d'una vegada per totes a actuar de bona fe, la resolució d'aquest conflicte no s'haurà acabat", considerava.
Imatge principal: La bandera de la República d'Irlanda. / Europa Press