El Regne Unit està cridat a les urnes per triar 650 nous membres de la Cambra dels Comuns, amb unes enquestes que dibuixen un panorama de domini laborista que pocs haurien cregut possible en l'anterior votació del 2019. Els sondejos, de fet, constaten que els laboristes podrien obtenir la majoria més gran.
A les eleccions del 2019, es va veure com el llavors primer ministre Boris Johnson s'assegurava una sòlida majoria conservadora al Parlament i aconseguia un mandat simbòlic per "tirar endavant el Brexit". Ho va fer guanyant importants nuclis laboristes al tradicionalment obrer "cinturó vermell" del nord d'Anglaterra i les Midlands. Des de llavors, el Regne Unit ha sortit formalment de la Unió Europea, però la vida després del Brexit ha estat cruel per al Partit Conservador. Ara, els laboristes i el seu líder, Sir Keir Starmer, esperen recuperar els votants pro-Brexit que van perdre el 2019, mentre que el partit conservador del primer ministre Rishi Sunak es podria emportar el pitjor resultat electoral dels seus 200 anys d'història.
Així, alguns sondejos situen els laboristes amb un sorprenent avantatge de 20 punts percentuals sobre els conservadors, cosa que significa que Keir Starmer podria convertir-se en primer ministre amb una majoria de més de 200 escons, la més gran de qualsevol govern de postguerra. Els conservadors, per part seva, s'enfronten a un daltabaix electoral en algunes parts del país, i Sunak podria convertir-se en el primer primer ministre en exercici de la història que perd el seu escó, destaca el portal Euronews.
Els conservadors, en caiguda lliure
El suport als conservadors –que han governat durant els últims 14 anys amb cinc líders diferents– no ha deixat de disminuir des del 2021, quan es van iniciar les investigacions sobre les festes clandestines al número 10 de Downing Street, habilitades pel primer ministre Johnson. Però amb Johnson no es va acabar tot. Després de la caiguda d'ell, va arribar una breu i fallida etapa al capdavant de Liz Truss, el "mini pressupost" del qual va fer que la lliura es desplomés a mínims de 37 anys. Sunak, antic banquer d'inversions, es va posar ràpidament al seu lloc, amb les enquestes a la mà, no ha aconseguit convèncer els votants. A més de l'economia, l'habitatge, la sanitat i la immigració ha estat un dels temes més candents de la campanya. Sunak ha intentat atraure els votants preocupats pel nombre d'immigrants irregulars que arriben a les costes britàniques condicionant la seva reelecció al seu controvertit pla de deportar a Rwanda els sol·licitants d'asil. Però el pla de Rwanda ha provocat reaccions violentes i dividit la nació, i fins i tot el Tribunal Suprem ho ha declarat il·legal, recorda el mateix portal. Els seus defensors s'han sentit frustrats perquè el seu pla no ha aconseguit enlairar-se dos anys després.
La immigració: un dels punts clau dels comicis
Com ha quedat palès, el control de la immigració és una de les grans batalles que lliuren els partits britànics. Ara bé, cada u difereix sobre la manera d'aturar un problema que va més enllà de les fronteres del país, per l'augment de les bandes criminals que es lucren amb el trànsit de persones. Des de començament d'any, més de 12.000 persones han creuat en pasteres el Canal de la Manxa, entre Anglaterra i França, i des del 2018 el nombre supera les 120.000, segons destaca Efe. Els dos principals partits, el Laborista i el Conservador, ofereixen visions molt diferents per frenar el flux de persones i convèncer l'electorat que les opcions donaran resultat.
En aquest sentit, els laboristes, favorits, han promès crear un nou Comando de Seguretat Fronterera, amb centenars d'oficials d'intel·ligència i policies, amb què esperen combatre les bandes criminals que operen de l'altra banda del canal. El líder laborista, Keir Starmer, ha criticat el model de Sunak, d'enviar a Rwanda els migrants que han creuat de manera irregular les aigües del canal, i ha promès posar fi al pla. El Comando treballarà a escala internacional i comptarà amb nous poders de naturalesa antiterrorista, per perseguir, desbaratar i arrestar els responsables d'aquest comerç, segons els laboristes. Alhora, Starmer espera assolir un nou acord de seguretat amb la Unió Europea (UE) per garantir l'accés a informació d'intel·ligència i permetre que la Policia britànica treballi amb els seus homòlegs europeus. Amb aquest pla, destaca també Efe, els laboristes esperen posar fi al mètode d'usar hotels per albergar els sol·licitants d'asil, cosa que suposarà un estalvi important de milions de lliures per al contribuent.
El Partit Conservador de Sunak, en canvi, promet continuar amb el seu pla d'enviar a Rwanda els immigrants que han entrat per vies il·legals, per considerar que cal comptar amb un mecanisme dissuasiu per frenar els perillosos viatges a precàries embarcacions. Segons els tories, l'única manera d'aturar completament els vaixells és eliminar l'incentiu per entrar al Regne Unit.
Reform UK, que lidera el populista i antieuropeu Nigel Farage, és la formació amb la posició més dura en matèria d'immigració, cosa que l'ha ajudat a guanyar suport en aquesta campanya en detriment dels conservadors de Sunak. L'objectiu de Farage, constata Efe, és aplicar una política d'"immigració neta zero", juntament amb la "tolerància zero" cap a la immigració il·legal. Per aconseguir-ho, Farage proposa crear un nou Ministeri d'Immigració que pugui atendre la situació migratòria.
Habitatge i sanitat
Si les polítiques per frenar la immigració ocupen un paper important aquesta campanya electoral, a l'altra cara de ma moneda hi ha l'economia i, per tant, l'habitatge i la sanitat. Tal com destaca la BBC, l'economia és l'àmbit en què s'han apreciat més els efectes del Brexit, amb un impacte clarament negatiu amb independència de la posició que es tingui davant la qüestió. Les xifres parlen per si soles: segons l'Oficina per a Responsabilitat Pressupostària (OBR, per les sigles en anglès), que pertany al ministeri de Finances, però que és independent, a causa del Brexit la productivitat de l'economia britànica serà a llarg termini un 4% menor que si hagués estat a la Unió Europea. I això, com no podria ser d'una altra manera, repercuteix a tots els àmbits.
Tal com destaca el portal Euronews, només a Anglaterra hi ha més d'1,2 milions de famílies a la llista d'espera per a un habitatge social i molts no arriben a final de mes. A tots els racons del país hi ha la sensació generalitzada que els últims governs no han fet prou per esmorteir l'impacte de les crisis a les butxaques. Al Regne Unit, amb dades que recull el mateix portal, el PIB va caure un 0,1% i un 0,3% respectivament els dos últims trimestres del 2023. Però la recessió va durar poc, i l'economia mostra ara signes de recuperació. El PIB va pujar un 0,6% el primer trimestre d'aquest any i la inflació es va reduir fins a l'objectiu del 2% fixat pel Banc d'Anglaterra al maig. Ara bé, tot i les dades, aparentment positives, la inflació dels aliments continua sent alta (10,1%), per la qual cosa moltes persones els ingressos de les quals no han variat continuen patint les conseqüències. Segons l'organització benèfica Trussell Trust, els últims cinc anys ha augmentat un 94% el nombre de persones que recorren als bancs d'aliments al Regne Unit.
Pel que fa a la sanitat també hi ha mala maror. El Brexit va posar molt d'èmfasi en el fet que s'enviaven molts diners a la Unió Europea. Uns diners que podrien finançar el Servei Nacional de Salut, NHS, per les sigles en anglès. La sanitat travessa unes dificultats financeres importants amb llargues cues per a ser visitats per a especialistes o fer-se proves. Un dels motius és la falta de personal, però no l'únic. Tal com diu la BBC, ja no es contacta personal d'infermeria provinent d'altres països de la UE. Així, la mateixa cadena britànica, constata que la infermeria s'ha suplert amb personal procedent d'altres països, però no s'ha trobat reemplaçament alternatiu per a algunes especialitats mèdiques com cirurgians cardíacs i pulmonars, anestesistes o psiquiatres, entre els quals hi ha hagut grans carències.
Una victòria laborista milloraria la relació amb la UE?
Keir Starmer apostaria per estrènyer llaços amb la Unió Europea, però sense parlar de tornar-hi: el Brexit com a tal no és un tema que doni vots, i el candidat laborista ho assumeix. "No ens tornarem a unir a la UE, no ens tornarem a unir al mercat únic ni a la unió duanera", va dir a l'inici de campanya. "No és el nostre pla", ha reiterat, assegurant a més que aquest camí portaria "confusió per als ciutadans". Ara bé, tal com destaca el 20 minutos, vol una bona relació amb Brussel·les. De fet, Starmer era partidari, en altres temps, d'un segon referèndum, tot i que ja ha abandonat aquesta idea. Sí que veuria amb bons ulls –al contrari que Sunak– la firma amb la UE d'un acord de seguretat, en un mapa marcat per la invasió russa d'Ucraïna. Però passar de les paraules als fets no sembla senzill, tal com avisen des de Político i recull el mateix portal.
Per altra banda, Rishi Sunak és un convençut i orgullós brexiter i manté que va ser una bona notícia. També sap, però, que ara no és un bon moment per estirar aquesta corda. En aquest sentit, ha intentat suavitzar molts xocs amb la UE, malgrat que el Regne Unit no s'ha desconnectat mai del tot de la Unió. Els tories assumeixen que no els ajuda gens una relació tirant amb Brussel·les, tot i que l'ala més dura continua manant en el partit.