No hi ha cap dubte que el resultat de les eleccions que van començar divendres i que finalitzen aquest diumenge acabaran amb la victòria de Vladímir Putin. Stephen Norris, director del Centre Havighurst d'Estudis Russos i Postsoviètics de la Universitat de Miami, constata que les accions recents del Kremlin es poden veure com un intent de reforçar la base Putinista i silenciar qualsevol intent d'oposició. "El meu sentit diu que Putin i el seu cercle estan preocupats perquè la participació dels votants sigui abismal i que no aconsegueixin el 70% dels vots desitjats. Durant molt de temps aquest percentatge s'ha considerat com a central per a la legitimitat de Putin". En aquest sentit, insisteix que "la mort de Navalni, la desqualificació de la carrera de Borís Nadejdin, l'atac a l'antic cap de gabinet de Navalni, Leonid Volkov a Lituània, les incursions policials a artistes i presumptes figures de l'oposició arreu de Rússia, indiquen que el Kremlin té més por dels vots de protesta aquesta vegada", insisteix.
🗳️ Eleccions a Rússia: Putin revalidarà el poder fins al 2030
D'aquesta manera, constata que la llarga entrevista de Putin d'aquest dimecres a la televisió estatal "va emmarcar la manera com el Kremlin presenta les eleccions al públic rus: va amplificar les seves declaracions sobre la suposada amenaça d'Occident, el suposat perill que suposa Polònia a la guerra d'Ucraïna, l'"error" de Finlàndia en unir-se a l'OTAN i els suposats atacs de drons ucraïnesos a Rússia per evitar que la gent voti". En aquest context, detalla Norris, l'estratègia sembla que és "aprofitar les pors profundes de la invasió occidental". Això comenta, a més, que és una "manera de proporcionar una excusa per avançat per a la baixa participació" perquè "'suposadament' els drons ucraïnesos 'interrompen' les eleccions". I, per altra banda, és donar llum verda a continuar amb l''operació militar especial'.
Putin, el líder sense oposició
Amb la majoria dels candidats de l'oposició morts, empresonats, exiliats, exclosos de postular-se o simplement figures simbòliques, la victòria de Putin, que de fet ha estat el cap d'Estat de Rússia des d'abans del canvi de segle, està pràcticament garantida. La reelecció de Putin estendria el seu govern almenys fins al 2030. Després dels canvis constitucionals el 2020, podria postular-se novament i potencialment romandre al poder fins al 2036, un fet que constataria la seva figura com el governant amb més anys de servei a Rússia des del dictador soviètic Joseph Stalin.
La Comissió Electoral Central (CEC) de Rússia va aprovar només tres candidats per oposar-se a Putin: Leonid Slutski del Partit Liberal Democràtic, Vladislav Davankov del Partit Gent Nova i Nikolai Kharitónov del Partit Comunista. Es creu que els tres homes són satisfactòriament pro-Kremlin i cap no s'oposa a la invasió d'Ucraïna.
És poc probable que els candidats de l'oposició, segons ells mateixos admeten, treguin molts vots al president. De fet, alguns analistes constaten que l'oposició no traurà més del 10% dels vots. Slutski, el candidat del Partit Liberal Democràtic de Rússia (LDPR) i la generosa despesa del qual va ser exposada una vegada en una de les investigacions de Navalni, va dir que no cridaria els russos a votar contra Putin. "Un vot per Slutski i el LDPR no és en absolut un vot contra Putin", va dir.
L'ombra de la mort de Navalni
La vídua de Navalni, Iúlia Navàlnaia, ha demanat que els russos vagin a votar l'últim dia de les eleccions, és a dir, aquest diumenge al migdia com a mostra de protesta. “Putin va matar el meu marit exactament un mes abans de les anomenades eleccions. Aquestes eleccions són falses, però Putin encara les necessita. Per propaganda. Vol que tothom cregui que tots a Rússia el recolzen i admiren. No creguin en aquesta propaganda”, ha destacat.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir l'agost passat al The New York Times que “la nostra elecció presidencial no és realment democràcia, és una burocràcia costosa”. Va dir que Putin seria reelegit amb més del 90% dels vots. Més tard, Peskov va intentar aclarir els seus comentaris i va dir a l'agència de notícies russa TASS que volia dir que “el nivell de consolidació al voltant del president no té precedents” i que, si Putin es presentés novament, “seria reelegit per una majoria aclaparadora”.
El desmantellament de l'oposició russa ha alimentat l'apatia pública. La majoria dels russos mai no han estat testimonis d'una transferència democràtica de poder entre partits polítics rivals en una elecció presidencial tradicional, i la repressió contra la dissidència ha funcionat per mantenir gran part de la població desconnectada de la política. Els resultats no seran una incògnita, però caldrà veure el percentatge que obtindrà Putin per repetir mandat i la reacció de l'oposició amb petites accions.