Sardenya celebra eleccions aquest diumenge 25 de febrer. La regió italiana, que havia format part de la Corona d'Aragó en els anys més àlgids de la història de Catalunya, afronta uns comicis en els quals la dicotomia estarà centrada entre l'esquerra i la dreta. Tot i que l'illa d'uns 1,7 milions d'habitants sempre ha tingut un context singular en el panorama italià, no és aliena als moviments que es fan des de Roma, on el partit conservador i de dretes 'Fratelli d'Italia' governa gràcies a un acord amb la Lega de Salvini i Forza Italia de Berlusconi. La popular Giorgia Meloni governa amb mà de ferro la 'bota' mediterrània després del fracàs de les esquerres en les passades eleccions del 2022, i és que el Movimento 5 Stelle va perdre fins a 175 diputats.
Ara bé, Sardenya compta amb una idiosincràsia pròpia i és una regió que disposa d'un estatus especial, tal com passa amb l'illa de Sicília, la Vall d'Aosta (limita amb França i Suïssa), o Friül. Venècia Julia. De fet, compta amb un parlament, que es renova cada cinc anys i la barrera electoral està situada en el 10%. És el que contempla el seu Estatut de 1948, que també inclou competències de recaptació d'alguns tributs, competències lingüístiques per protegir el sard o el català a l'Alguer. Tot plegat ho gestiona un parlament legislatiu, anomenat Consell Regional, que compta amb 60 diputats i la coalició de centredreta en va obtenir fins a 36.
El Partito Sardo d'Azione, com a gran favorit
Enguany, hi ha 4 candidatures sobre la taula. El primer partit és l'històric Partito Sardo d'Azione, que té més d'un segle d'història i ha governat durant els últims 5 anys l'illa sota el lideratge de Christian Solinas, qui va ser nomenat líder del partit després de l'aliança amb la Lega de Matteo Salvini, el partit que, aleshores, estava més fort en el panorama dretà italià. Tanmateix, el context ha canviat des de les eleccions del 2022 i Fratelli d'Italia de la primera ministra, Giorgia Meloni, ara és el partit capdavanter del món conservador italià. Per això, el partit ha canviat de candidat i ha elegit l'alcalde de Càller, Paolo Truzzu, que és el clar favorit per guanyar les eleccions, segons les enquestes.
Partito Sardo d'Azione ha intentat sempre tenir un vincle amb el poder central de l'estat italià. Per això, un partit sard com aquest opta per aliar-se amb altres forces de dretes italianes. La seva política és la de negociar amb Roma, per esgarrapar subvencions i ajudes. La dreta italiana, a diferència de l'espanyola, no ha tingut un discurs contra les singularitats de les regions italianes. Representa un autonomisme ambiciós, que vetlla per tenir bones relacions amb el poder central.
Todde, l'aposta de l'exprimer ministre Giuseppe Conte
Mentre la dreta es presenta unida, l'esquerra ha optat per presentar-se en dues candidatures. Una la lidera Alessandra Todde, del Movimento 5 Stelle que lidera l'exprimer ministre italià Giuseppe Conte, que està aliat amb el Partit Democràtic i Progressisti. En aquesta candidatura, on també hi ha formacions nacionalistes sardes, opta per discursos antifeixistes i, segons les enquestes, seria la segona força més votada.
L'independentisme busca la sorpresa
La tercera força que opta a la presidència de l'illa de Sardenya és la liderada per Renato Soru, que va governar l'illa entre el 2004 i 2009 amb una coalició d'esquerres. Soru es presenta enguany després de trencar amb el Partit Democràtic. La seva candidatura incorpora partits de tota mena, des de liberals, com ara +Europa o d’Azione; comunistes, com la Unione Popolare Cristiana, la Rifondazione Comunista, Liberu; o el partit independentista d’esquerres IRS. És aquí on l'independentisme cobra protagonisme, i és que Soru, durant el seu lideratge de l'illa, va intentar exercir amb més autonomia. Tot i això, no està clar si superarà la barrera del 10%, malgrat que algunes enquestes auguren un resultat d'entre 11% i 12%. La realitat, però, és que a Sardenya mai hi ha hagut un independentisme fort, malgrat que on tingui més presència és a ciutats del nord com l'Alguer o Sàsser.
La quarta candidatura en discòrdia, amb molt poques possibilitats d'accedir al Consell Regional, és la llista cívica Sardenya R-esiste, amb la candidatura de Lucia Chessa.