Sense sorpreses. El president de Rússia, Vladímir Putin, serà reelegit aquest diumenge per a un cinquè mandat amb el 87,2% dels vots, amb el 68% escrutat i després de tres dies de votació al país. La participació, segons mitjans russos, ha estat del 73,33%. Els analistes i experts pronosticaven que aquestes eleccions, el líder rus voldria donar un cop d'efecte i que el percentatge que suports seria alt. De fet, el mateix portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ja va dir el mes d'agost passat que Putin obtindria el 90% dels vots. I, fa poc, va declarar que Rússia tenia la "millor democràcia".
Putin has arrived at his campaign headquarters in Gostiny Dvor in Moscow to greet campaign volunteers end election staff after exit polls projected an overwhelming election victory, state television showed. pic.twitter.com/EWUDPmNVQC
— The Moscow Times (@MoscowTimes) March 17, 2024
Putin s'enfrontava als tres candidats que la Comissió Electoral Central (CEC) de Rússia va aprovar: Leonid Slutski del Partit Liberal Democràtic, Vladislav Davankov del Partit Gent Nova i Nikolai Kharitónov del Partit Comunista. Cap d'aquests candidats no s'ha oposat fins ara a la invasió d'Ucraïna. Mentre que a tots ells se'ls ha pogut veure votant aquest diumenge, últim dia de la jornada electoral, que ha durat tres dies, Vladímir Putin ha votat telemàticament.
Victòria històrica de Vladímir Putin
No hi ha dubte que Putin continuarà al Kremlin fins al 2030. Amb un escrutini del 68%, segons ha informat la CEC, el suport al líder rus seria de més del 87,2% dels vots. Un suport històric. A les eleccions presidencials del 2018, el suport a Putin va ser del 76,69%, mentre que el 2012 va obtenir un 63,60%, un percentatge més baix. El 2000, Putin només va aconseguir el 52,94% dels suports, però el 2004, ja va pujar de nou fins al 71,31%.
El segon candidat més votat ha estat comunista Kharitónov amb el 4% dels vots, seguit pel representant del partit Gent Nova, Vladislav Davankov, amb un 3,86%. L'últim aspirant és l'ultranacionalista Leonid Slutski, que suma el 3% de les paperetes. Els analistes ja deien, abans de les eleccions, que l'oposició no trauria més del 10%.
Unes eleccions tocades per la guerra
Putin sabia que les eleccions d'enguany eren especials perquè eren les primeres des que va començar la guerra d'Ucraïna, coneguda com a "operació militar especial" per netejar Ucraïna de "nazis". Quan va començar la invasió, la majoria d'experts pronosticava una sèrie d'operacions clau que donarien peu a un conflicte breu. Ningú no s’imaginava que la guerra acabés durant mesos, ni molt menys que s'allargués durant anys. La guerra ha derivat en conflicte llarg, sense perspectives d'acabar, ni de converses de pau a la vista. No hi eren fa un any, i no hi són tampoc ara que en fa dos. L'any passat, Ucraïna es preparava per a una contraofensiva. Aquest 2024, Putin se sent fort perquè recentment ha recuperat la ciutat d'Avdíivka i ja s'esperava que aquesta imatge el faria sortir reforçat en unes eleccions. Així, Putin s'ha presentat com a líder fort, a qui també s'ha pogut votar en una regió de Moldàvia i en territoris annexionats d'Ucraïna, on ja fa setmanes que es practica el porta a porta. Una imatge, però, que es preveu que porti cua. El Kremlin, tal com han destacat els analistes, posaran èmfasi en el fet que, especialment en aquests territoris, Putin ja es consolida com a líder estimat.
Aquest fet, precisament, posa el focus en una altra de les obsessions del president rus. La votació, amb un percentatge com el que apunten els sondejos, demostrarà que els russos a casa estan units. I també servirà per confirmar que les diferents ètnies que hi ha a Rússia, podrien ser-ne unes 33, el volen com a líder de la nació. Sense anar més lluny, segons els funcionaris electorals, Putin ha rebut el 99,28% dels vots emesos a la república de Txetxènia. En aquest sentit, s'esperen imatges que ho constatin, des de Moscou fins a Vladivostok, passant pels territoris annexionats il·legalment d'Ucraïna. Cal recordar que, en aquests territoris, s'ha practicat el porta a porta i que membres de la Comissió Electoral Central han anat acompanyats de soldats.
Unes eleccions sense oposició
Amb la majoria dels candidats de l'oposició morts, empresonats, exiliats, exclosos de presentar-se o simplement figures simbòliques, la victòria de Putin estava pràcticament garantida abans de començar els comicis. La reelecció de Putin estendrà el seu govern almenys fins al 2030. Després dels canvis constitucionals del 2020, podria presentar-se novament i potencialment romandre al poder fins al 2036, un fet que constataria la seva figura com el governant amb més anys de servei a Rússia des del dictador soviètic Ióssif Stalin.
En aquest context, eren poques les sorpreses que podien esperar-se, malgrat que l'oposició ha intentat fer-se sentir. Ja sigui amb les votacions al candidat de Gent Nova o anant a votar massivament a les 12 h, la intenció era demostrar, d'alguna manera, el rebuig a Putin. Un rebuig que no sembla que pugui traslladar-se a l'escrutini final, però que, si més no, haurà arribat d'alguna manera al Kremlin i haurà fet la volta al món. Els atacs amb tinta verda i els incendis a col·legis electorals el primer dia van ser ràpidament silenciats. Les protestes d'aquest diumenge no han passat desapercebudes.
La televisió té una importància molt gran a Rússia, i també l'ha tingut en aquesta campanya electoral. S'ha de mencionar que un gruix de la població important s'informa a través d'aquest canal. El president rus no fa mítings, ni debats electorals. La seva campanya no ha estat com a candidat, sinó com a líder de la nació. Suposadament, ha recollit més de tres milions de firmes que li donaven suport com a candidat, però ningú no ha vist cues per firmar, com sí que van veure's per a Borís Nadejdin, que finalment no es va poder presentar perquè la Comissió Electoral Central va considerar que un 15% de les seves signatures eren falses. Nadejdin ha anat a votar, com ja va avançar en una entrevista amb ElNacional.cat.