Sud-àfrica està cridada a les urnes aquest dimecres a les setenes eleccions des de la caiguda del règim de l'apartheid. Les eleccions plantegen dubtes i incerteses perquè la corrupció de l'expresident Jacob Zuma o la presidència d'un candidat blanc de la minoria afrikàner al partit de l'oposició són alguns dels factors a tenir en compte durant la jornada d'aquest dimecres. Així doncs, aquestes poden ser les primeres en què el Congrés Nacional Africà (ANC), el partit de l'expresident Nelson Mandela, no aconsegueixi treure una majoria absoluta al Congrés.

Com funcionen les eleccions a Sud-àfrica?

Els més grans de 18 anys hauran de triar els 400 representants de l'Assemblea Nacional que, posteriorment, elegeixen el president del país per a un mandat de cinc anys. Després de les eleccions multiracials del 1994, l'ANC ha aconseguit sempre resultats per sobre del 50%, un fet que, fins ara, li ha donat la majoria absoluta. Amb el mateix sistema de representació també es votaran els candidats que es presenten a les nou assemblees regionals. Vuit d'aquestes províncies són presidides per l'ANC. L'única que no governen és la de Cap Oriental, que va canviar a les eleccions del 2019 pel partit Aliança Democràtica (DA).

El partit de centredreta va ser el grup principal de l'oposició durant els governs de l'apartheid del Partit Nacional. Diversos votants sud-africans continuen veient-lo com un instrument del passat racista del país. En aquests comicis, estan cridats a les urnes 27 milions de persones, tot un rècord a la història de Sud-àfrica. També se superarà el nombre de partits i de candidats presidencials.

Qui es presenta a les eleccions de Sud-àfrica?

L'ANC va amb Cyril Ramaphosa. El Congrés Nacional Africà va néixer el 1902 i la seva missió principal va ser reclamar el dret al vot per a la població negra en una Sud-àfrica governada pel supremacisme blanc de l'apartheid. La seva vida institucional no va arribar fins al 1994, quan es va presentar a les eleccions generals de la mà de Nelson Mandela. Per la seva banda, Cyril Ramaphosa va néixer i va viure a Johannesburg fins que la seva família va ser forçada a traslladar-se al gueto de Soweto. Va estudiar Dret i va ser durant la seva formació quan es va acostar als moviments de conscienciació negra, i va ser detingut dues vegades als anys 70. Ramaphosa va ser un dels fundadors del Sindicat Nacional de Miners Negres (NUM), el més gran de Sud-àfrica. Va sonar com a vicepresident per a la fórmula presidencial de Nelson Mandela, però se li va encomanar la tasca d'encapçalar l'Assemblea Constituent que va redactar la nova constitució del 1996. Finalment, va ser elegit vicepresident de l'ANC i, posteriorment, número dos del president Zuma. Va assumir el càrrec de president després de la dimissió de Zuma el 2017 per diferents casos de corrupció que van esquitxar-ne el govern. En el discurs d'investidura va augurar la llum al final del túnel per a Sud-àfrica, que sembla que no acaba d'arribar.

Aliança Democràtica (DA) presenta John Steenhuisen. L'organització va néixer després de la unió de diversos partits per plantar cara al suposat front que l'ANC faria amb el partit EFF. La força principal era el Partit Demòcrata (PD), que havia estat des del 1989 l'òrgan de l'oposició durant els governs de la segregació racial. Tot i ser un partit per a la minoria blanca, sempre es van posicionar contraris a l'apartheid i el van combatre des de la legalitat. Després de l'anunci de l'expresident Frederik de Klerk de començar les negociacions per a una transició que aconseguís deixar entrar la majoria negra al sistema, el PD va anunciar la seva intenció de participar-hi.

L'any 2000 la formació es va dissoldre per crear un front comú amb el Nou Partit Nacional i l'Aliança Federal de cara a les eleccions municipals. La fórmula va ser tot un èxit i va aconseguir un 22,1% dels vots. Des d'aleshores, la DA ha esdevingut l'oposició als governs de majoria absoluta de l'ANC.

Finalment, l'EFF es presenta amb Julius Malema. El Partit Lluitadors per la Llibertat va néixer després de la decisió de Julius Malema d'escindir-se de l'ANC el 2013. La formació manté posicions d'extrema esquerra i és conegut per les polítiques panafricanistes i populistes. El programa electoral es basa en la intenció d'expropiar terres i nacionalitzar els recursos del país. Ha portat diverses vegades projectes per redissenyar l'urbanisme o l'arquitectura de les ciutats sud-africanes que "s'han vist contaminades per les idees colonials".

Quins temes marcaran les eleccions?

A banda de la possibilitat que el partit de Nelson Mandela perdi la majoria 30 anys després, sobre la taula hi ha els problemes que preocupen la població sud-africana. Per una banda, hi ha el problema de la desigualtat i l'atur. Segons un informe del Banc Mundial, amb data del 2022, Sud-àfrica és el país més desigual del món, perquè el 10% de la població més rica aplega el 80,6% dels actius financers del país. Per altra banda, hi ha un atur que voreja el 33%, i un 45% d'atur juvenil. A més, el país també s'enfronta a una elevada criminalitat i la corrupció. De fet, amb la sortida de Zuma el 2017 per casos de corrupció, l'ANC l'ha mirat d'erradicar de totes les institucions governamentals. Malgrat tot, continua estant en boca de tots. 

A més, la població del país també està preocupada per la crisi elèctrica que travessa el país, amb apagades constants. Per altra banda, cal tenir en compte que el govern de Sud-àfrica va denunciar davant la Cort Penal Internacional de Justícia que la "impunitat institucionalitzada" d'Israel està permetent l'"aniquilació" dels palestins a la Franja de Gaza i va demanar la fi de les operacions a la Franja de Gaza. En aquest sentit, l'ANC sempre s'ha mostrat al costat de la causa palestina. El partit AD no va donar suport a la decisió del partit del president de demandar Israel davant el CPI.