Falten menys de dues setmanes per a les eleccions presidencials i parlamentàries a Turquia, i el president Recep Tayyip Erdogan s'enfronta a desafiaments sense precedents que podrien posar fi al seu govern de dues dècades. 

Els votants estan citats el 14 de maig i decidiran què passarà al país després del terratrèmol del 6 de febrer, que va matar més de 50.000 persones i n'hauria desplaçat 5,9 milions entre el sud de Turquia i el nord de Síria. Les eleccions també tenen lloc enmig d'una greu crisi econòmica i tal com destaca la CNN amb diversos analistes, diuen que és una erosió democràtica sota el govern d'Erdogan. 

Participació de rècord

Les enquestes prediuen una participació rècord de votants aquest any i una cursa cap a la presidència molt ajustada entre Erdogan i el principal candidat a l'oposició, Kemal Kilicdaroglu, líder del Partit Republicà del Poble i candidat presidencial del bloc de sis partits Nation Alliance. 

També s'espera que la demografia de Turquia tingui un paper important en aquestes eleccions. La majoria de les províncies afectades pel terratrèmol de febrer eren territori d'Erdogan i el seu partit AK. Però el cap del Consell Suprem electoral (YSK), Ahmet Yener, va dir el mes passat que s'espera que almenys 1 milió de votants a les zones afectades pel terratrèmol no votin aquest any degut els desplaçaments, destaca la mateixa cadena. 

Com funcionen les eleccions a Turquia?

Turquia celebra eleccions cada cinc anys. Els candidats poden ser nominats per partits que tinguin superat el 5% dels votants en les últimes eleccions parlamentàries o aquelles que hagin reunit, com a mínim, 100.000 firmes que donin suport a la seva denominació. El candidat que obté més del 50% en la primera volta és elegit president, però si cap dels candidats obté una majoria de vots, l'elecció passa a una segona volta entre els candidats que han tingut més vots durant la primera. 

Les eleccions parlamentàries tenen lloc al mateix temps que les presidencials. Cal recordar que Turquia té un sistema de representació proporcional al parlament, on el nombre d'escons que aconsegueix un partit en la legislatura de 600 escons és directament proporcional als vots que guanya. 

Els partits han d'obtenir el 7% dels vots, sigui sols o bé aliats amb altres partits per entrar al parlament. El 14 de maig es durà a terme la votació i es votarà per a les dues eleccions al mateix temps. Si finalment hi ha una segona votació, aquesta tindria lloc el 28 de maig. 

Què els preocupa als trucs?

Una de les principals preocupacions és l'estat de l'economia i les destrosses que van venir amb el terratrèmol del passat mes de febrer. Ara bé, els problemes econòmics al país ja existien i preocupaven molt abans de la catàstrofe. Turquia ja estava lluitant contra un augment de preus i una crisi monetària que va disparar-se a l'octubre amb una inflació del 85%. 

Evidentment, aquesta inflació altíssima ha impactat de ple en la vida diària dels turcs. Segons la cadena nord-americana, els votants ho faran en funció de qui consideren més capaç de gestionar les conseqüències del terratrèmol i també qui tingui o mostri una capacitat per prevenir catàstrofes naturals d'aquesta magnitud. 

La mateixa cadena destaca que una altra de les preocupacions dels turcs és el fet que Erdogan sembla deixar de banda la democràcia. En aquest sentit, l'oposició ha volgut aprofitar això de manera intensa per guanyar posicions. Un fet que semblaria tenir bons resultats. Una enquesta de Metropoll, constata que, ara per ara, qui encapçala les enquestes és precisament el líder de l'oposició Kilicdaroglu. El segon lloc, sí que seria per a Erdogan. Ara bé, la distància és minsa. Un 42,6% i 41,1% respectivament. Per ara, cap dels dos aconseguiria aquesta majoria del 50%. 

 

Imatge principal: el president turc, Recep Tayyip Erdogan, durant un míting de campanya a la capital del país, Ankara / Efe