Aquest diumenge els votants turcs estan cridats a votar en unes eleccions presidencials i parlamentàries que poden ser decisives. L'actual president Recep Tayyip Erdogan s'enfronta a desafiaments sense precedents que podrien posar fi al seu govern de dues dècades. Les eleccions tenen lloc al país després del terratrèmol del 6 de febrer, que va matar més de 50.000 persones i n'hauria desplaçat 5,9 milions entre el sud de Turquia i el nord de Síria. Però els comicis també hauran d'afrontar un descontentament important per part de la població, a conseqüència de la greu crisi econòmica i, tal com destaca la CNN amb diversos analistes, l'erosió democràtica sota el govern d'Erdogan. 

🗳️ Eleccions a Turquia 2023: podria Erdogan perdre el poder?


🗳️ Les 5 claus per entendre les eleccions presidencials a Turquia
 

El que no s'esperava Erdogan tampoc és que les enquestes estiguessin tan ajustades. De moment, apunten una participació rècord i, és clar, una cursa cap a la presidència molt ajustada entre Erdogan i el principal candidat a l'oposició, Kemal Kilicdaroglu, líder del Partit Republicà del Poble i candidat presidencial del bloc de sis partits Nation Alliance. 

La demografia i les eleccions turques

També s'espera que la demografia de Turquia tingui un paper important en aquestes eleccions. La majoria de les províncies afectades pel terratrèmol de febrer eren territori d'Erdogan i el seu partit AK. Però el cap del Consell Suprem electoral (YSK), Ahmet Yener, va dir el mes passat que s'espera que almenys 1 milió de votants a les zones afectades pel terratrèmol no votin aquest any degut els desplaçaments, detallava fa uns dies la CNN.

El principal opositor d'Erdogan a les presidencials: Kemal Kilicdaroglu

Qui ha irromput amb força en aquestes eleccions és Kemal Kilicdaroglu, que té el suport d'una aliança d'oposició de sis partits i que assegura que si guanya portarà la llibertat i democràcia a Turquia, costi el que costi. "La joventut vol democràcia", hauria dit a la BBC. "No volen que la policia vagi a les seves portes a primera hora del matí perquè han fet tuits". Cal recordar que els turcs poden anar a la presó per insultar el president. "Els dic als joves que poden criticar-me lliurement. M'asseguraré que tinguin aquests drets", ha destacat. 

La carta de presentació promet. I per ara, segons ha destacat la BBC aquesta setmana, té un lleuger avantatge a les enquestes. Però tot és relatiu. I per aquest motiu, son molts els que ja pronostiquen una segona ronda, perquè és possible que els resultats no siguin tan amplis. 

El procediment de les eleccions turques

Turquia celebra eleccions cada cinc anys. Els candidats poden ser nominats per partits que tinguin superat el 5% dels votants en les últimes eleccions parlamentàries o aquelles que hagin reunit, com a mínim, 100.000 firmes que donin suport a la seva denominació. El candidat que obté més del 50% en la primera volta és elegit president, però si cap dels candidats obté una majoria de vots, l'elecció passa a una segona volta entre els candidats que han tingut més vots durant la primera. 

Les eleccions parlamentàries tenen lloc al mateix temps que les presidencials. Cal recordar que Turquia té un sistema de representació proporcional al parlament, on el nombre d'escons que aconsegueix un partit en la legislatura de 600 escons és directament proporcional als vots que guanya. 

Els partits han d'obtenir el 7% dels vots, sigui sols o bé aliats amb altres partits per entrar al parlament. El 14 de maig es durà a terme la votació i es votarà per a les dues eleccions al mateix temps. Si finalment hi ha una segona votació, aquesta tindria lloc el 28 de maig.

 

 

Imatge principal: l'actual president turc, president Recep Tayyip Erdogan, durant un acte de campanya / Efe